Sánchez accelera pactes i es guarda el comodí de la crisi de Govern

El cas Cerdán ho ha canviat tot i el Govern centra els seus esforços a continuar endavant, arribat l’equador de la legislatura, per recuperar peu i intentar guanyar el temps necessari que li permeti revertir els sondejos. Els més optimistes a la Moncloa apunten que ja s’estan començant a controlar els demolidors efectes de la presumpta trama de corrupció de comissions a canvi d’obra pública, si bé apel·len a aixecar ara la bandera de la "regeneració". Amb el desenvolupament del pla anticorrupció i l’impuls de mesures socials que treguin el seu potencial electorat de la desmobilització. I, sobretot, que tapin les fugues pel que fa al vot femení.

L’amenaça de ruptura del bloc d’investidura, amb l’avís de Junts, Podem i el BNG al rebutjar el decret antiapagada en l’últim ple del curs, és ara el fantasma principal que es vol contrarestar accelerant els compromisos pendents. Un camí que ja s’està asfaltant amb el PNB, amb l’inici de les transferències a Euskadi en matèria de Seguretat Social, el desbloqueig de l’operació Talgo o l’enviament al Congrés de la llei de secrets oficials, i que al setembre s’abordarà amb la resta de socis, reimpulsant les negociacions a Ginebra amb Carles Puigdemont.

Insuficient, no obstant, per aprovar uns Pressupostos, com reconeixen almenys ara mateix a la Moncloa, i apuntalar aquesta estratègia per lligar els seus socis. Sobretot quan es comença a estendre un ambient preelectoral. No només agitat pel PP, sinó també a l’espai a la seva esquerra amb el debat sobre les candidatures conjuntes o d’"esquerra plurinacional", com ha encoratjat el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.

Entre alguns socis parlamentaris hi ha qui llança el repte d’una aposta de doble o res. Perquè s’intenti l’aprovació d’uns nous comptes públics. El líder del PNB, Aitor Esteban, es referia aquesta setmana a una "majoria negativa" i la manca de voluntat de Junts i Podem per aprovar-los i treure de la precarietat el Govern. L’aposta dels Pressupostos també xoca amb l’argumentari del Govern, que allunya riscos. Com han fet des de l’inici de la legislatura, els socialistes defensen que ja es compta amb uns pressupostos expansius, aprovats per aquest mateix Executiu, i amb l’oxigen dels fons de recuperació de la UE i les dades de creixement econòmic.

Un cop s’hagi tornat de l’estiu, Pedro Sánchez se sotmetrà primer a la revàlida del decret antiapagada, que es tornarà a aprovar al Consell de Ministres, i d’altres mesures estrella del Govern sobre les quals s’ha reculat per evitar més clatellades parlamentàries. Aquest és el cas de la llei Bolaños per reformar l’accés a la carrera judicial o la "fita" de la reducció de jornada laboral. El cap de l’Executiu es guarda també el comodí de la crisi de Govern.

Recuperar la iniciativa

Els ministres socialistes s’acullen a la resposta estàndard que es tracta d’una "prerrogativa exclusiva del president del Govern", tot i que no són pocs els dirigents que apel·len en privat a una remodelació àmplia que serveixi com a impuls per encarar la segona meitat de la legislatura. Ho van apuntar ja gairebé com a inevitable després del comitè federal del PSOE. Després dels canvis orgànics, els del Govern. Una sortida habitual amb l’objecte de recuperar iniciativa i reimpulsar un full de ruta.

El cap de l’Executiu evita donar pistes, fins i tot al seu nucli dur. De fet, en una conversa informal amb els periodistes a la tornada de la seva gira llatinoamericana feia broma sobre que no se’l creuria si negava la seva intenció de fer canvis. Més o menys profunds i no més tard de tardor, estaran obligats per la sortida de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, per ser candidata a les eleccions a la Junta d’Andalusia.

"Estem forts" o "ara toca suar la samarreta" són els missatges que més repeteixen els col·laboradors de Pedro Sánchez. A tall d’arenga i mirant de visibilitzar una recomposició després del "tinc el cor tocat" que va admetre el cap de l’Executiu davant la reunió del màxim òrgan de decisió del PSOE entre congressos celebrat després d’haver-se publicat l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán. De fet, el Govern ha passat al contraatac aprofitant el cigne negre del cas Montoro.

Efecte bumerang

La màxima passa per assetjar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. No només neutralitzar els seus atacs en el marc de la corrupció arran de la imputació de l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i la cúpula del ministeri, sinó convertir-los en un efecte bumerang. El cas Montoro ha servit als socialistes per reforçar el seu missatge sobre la corrupció sistèmica en el PP. Els casos suposadament aïllats del denominat "triangle tòxic", i davant dels quals s’actuaria amb celeritat i contundència, en contraposició amb unes pràctiques corruptes "generalitzades i sistematitzades".

Notícies relacionades

El PP demana destituir el responsable de Presons pel cas Cerdán

El Govern aprovarà la creació de l’empresa mixta de Rodalies

La pretensió passa per contraposar models. Dues maneres de governar, segons va diferenciar Sánchez en la seva primera valoració del cas Montero, "en benefici de l’elit empresarial o en benefici de l’interès general". Per això, la primera decisió passa per la derogació de les reformes legals que presumptament va manipular l’exministre Cristóbal Montoro a canvi de pagaments al seu despatx, Equipo Económico.

Si el cas Cerdán havia colpejat els fonaments fundacionals de la moció de censura, el Govern ara la vol ara reivindicar. "Aquesta corrupció va acabar el 2018 amb la moció de censura i el canvi de Govern", es referia Pedro Sánchez sobre la mecànica per "legislar en benefici de l’elit previ pagament de comissions". No és l’i tu més, remarquen des de l’Executiu, sinó l’i tu diferent.