Repàs a la legislatura

Més promeses pendents que no lleis aprovades en l’equador del mandat

L’aritmètica del Congrés deixa el cap de l’Executiu molt lluny de les xifres de normes que va aconseguir en l’anterior mandat, en què va superar el mig centenar de noves regles cada any

El Govern s’afanya a esborrar qualsevol rastre que insinuï un avanç electoral. Pedro Sánchez té clar que el seu objectiu és resistir fins al 2027 –sempre que els seus socis els ho permetin– i, per reforçar aquest missatge, en el seu entorn destaquen el balanç legislatiu de l’Executiu: des de l’estiu del 2023, s’han aprovat 42 lleis i reials decrets. Una xifra que, asseguren, demostra que el bloc de la investidura encara funciona.

Més promeses pendents que no lleis aprovades en l’equador del mandat
3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Malgrat això, el rendiment legislatiu de l’actual Executiu de coalició entre el PSOE i Sumar queda molt lluny del que es va assolir en l’anterior legislatura, quan Sánchez comptava amb Unides Podem com a soci i una aritmètica parlamentària més favorable. Llavors, el Govern superava àmpliament el mig centenar de normes aprovades cada any. El resultat ara són desenes de promeses pendents del president del Govern, algunes d’encallades en el tràmit parlamentari i d’altres que encara no s’han activat.

42 lleis aprovades

Fa mesos que l’Executiu i el PSOE miren de presumir de l’acció legislativa per desmuntar els atacs del PP a la paràlisi que pateix el Congrés. En aquesta línia, reivindiquen les 42 iniciatives aprovades: 14 lleis ordinàries, 9 lleis orgàniques, 18 reials decrets i una reforma de la Constitució. Això sí, la maquinària legislativa va trigar a arrencar: durant gairebé un any, el Congrés es va limitar a convalidar alguns decrets. El punt d’inflexió va arribar amb la llei d’amnistia, que havia bloquejat qualsevol altra tramitació rellevant.

Des d’aleshores, el Govern ha mirat de pitjar l’accelerador en innombrables ocasions. Primer, aprofitant la inèrcia de la llei d’amnistia i la predisposició de Junts, va aprovar en tan sols quatre mesos fins a vuit lleis, entre elles algunes de pes, com la llei de paritat o la polèmica llei sobre intercanvi d’informació d’antecedents penals a la Unió Europea i que, després d’una esmena del PSOE que ni el PP ni Vox van detectar, beneficia presos d’ETA.

També va incloure acords amb el PP en aquells moments: la reforma de la Constitució per retirar la paraula disminuït de l’article 49, la llei ELA o la reforma del Consell General del Poder Judicial. Ja el 2025, el Govern ha impulsat normes per continuar tenint contents alguns dels seus socis (l’actualització del concert econòmic del País Basc, la del conveni de Navarra o una modificació del règim econòmic i fiscal de les Canàries) i d’altres que uneixen el bloc de la investidura (la reforma per prohibir associacions franquistes) o que són poc polèmiques (la llei de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari).

Promeses en tràmit

Tot i això, la gran majoria de les promeses de Sánchez s’estan tramitant al Congrés i n’hi ha que acumulen mesos de bloqueig davant la falta d’una majoria parlamentària que hi doni suport.

La reforma de la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, fa mesos que és en un calaix, i això que el cap de l’Executiu es va comprometre el 2019 a derogar-la "com més aviat millor". També hi és el projecte de llei de famílies que va començar Ione Belarra, quan era ministra de Drets Socials en l’anterior legislatura, i que no avança. O la iniciativa legislativa popular per regularitzar mig milió de migrants que el PSOE es va comprometre a aprovar i que encara està aparcada des del mes de setembre de l’any passat.

L’última setmana, el Govern s’ha vist obligat a frenar amb dues de les seves lleis estrella per la por d’una derrota: la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals i la coneguda com a llei Bolaños, orquestrada per reformar la justícia i que va portar jutges i fiscals a manifestar-se.

També estan paralitzades la iniciativa registrada pel PSOE per complir els acords amb Junts i traspassar les competències en immigració a Catalunya; les que contenen mesures per fer front al problema de l’habitatge; la normativa per protegir els menors a internet, o les que legislen contra la multireincidència.

Sense iniciar

Notícies relacionades

I, després, són bastantes les promeses que va fer Sánchez en la seva campanya electoral o que va recollir més endavant en l’acord de coalició segellat amb Yolanda Díaz que, de moment, no han començat ni tan sols a tramitar-se al Congrés. Un dels pactes amb els seus socis de Govern és augmentar a 20 setmanes els permisos parentals. També li reclamen que la meitat del permís parental de vuit setmanes per cuidar un fill fins que el nen faci els 8 anys sigui retribuït. En aquests temes no hi ha hagut cap avenç.

Tampoc ha complert el compromís d’aprovar un nou sistema de finançament autonòmic durant el primer any de legislatura. Fa més d’un any que les negociacions estan estancades i l’Executiu només avança en el diàleg que té amb la Generalitat de Catalunya. I en aquesta llista s’hi ha d’afegir la promesa d’acabar amb la prostitució, un tema que s’ha agreujat després dels àudios del cas Cerdán, o algunes de les mesures incloses en el pla de regeneració democràtica que Sánchez sembla que ja ha descartat.

Temes:

Govern PSOE