Dones en peu contra els feminicidis a Turquia

Tot va passar en una tarda: ella va al bar on ell treballa. Ella vol deixar-lo; ell no ho permetrà. Més tard van a casa de l’home. Ella insisteix: no vol continuar amb la seva relació. Ell s’hi nega. Ella l’amenaça: si no l’accepta, ho explicarà tot a la dona de l’home.

Ell explota. Té un atac de ràbia i gelosia, ho explicarà dies més tard a la policia, després de negar-ho tot al principi. L’escanya. Li pega. La mata.

A la nit, porta el cos de la noia a un bosc pròxim i l’intenta cremar amb un bidó de gasolina. No pot, i l’acaba enterrant: el cos de Pinar Gültekin, 27 anys, estudiant d’Economia a la Universitat de Mugla, assassinada el 16 de juliol del 2020, no apareix fins una setmana després.

Aquest és, no obstant, només l’últim cas de centenars. Mentre que a Espanya, el 2019,  van morir 55 dones en mans de les seves parelles, a Turquia ho van fer 417. El país anatoli té el doble de població, i allà, a més, se suma una altra causa: prop d’un 10% de les dones assassinades per homes ho són en mans dels seus pares o germans. Ocorre a les regions més conservadores, i són «crims d’honor familiar».

Aquest 2020, la xifra està en 204 dones assassinades; o el que és el mateix, una mort cada 20 hores, segons la Plataforma per Parar els Feminicidis.

El Govern de Recep Tayyip Erdogan fa anys que va deixar de comptar-les. Des d’aleshores –des del 2009-, el nombre de dones assassinades a l’any a Turquia s’ha triplicat.

Els diaris en recullen casos cada setmana. Són històries molt semblants, de dones joves i guapes –les que arriben als grans titulars són sempre així–, assassinades de la forma més esborronadora possible, casos amb tots els detalls, com més explícits siguin millor. Però aquests són només la punta de l’iceberg: les víctimes són dones joves i grans, casades o solteres, amb vel o sense.

Marxes i manifestacions

D’aquesta forma, el moviment feminista s’ha convertit en un dels fronts opositors amb més força i presència a Turquia. I ara, aquestes setmanes d’estiu, criden encara amb més força. «Quan llegeixo a internet que han matat una altra dona, em destrossa per dins –diu la Merve, de 22 anys. Penso: ‘Merve, ¿quan et tocarà a tu? ¿Com em trobaran els meus pares? ¿Quines fotos utilitzaran meves els diaris a les seves notícies?’».

«És una constant i és molt cansat. Cada setmana, cada dia, ens aixequem i veiem el mateix. Una altra més», continua la jove, que va acudir dimecres passat a una manifestació a Istanbul per exigir que Erdogan no elimini Turquia del Conveni d’Istanbul.

Aquest acord de defensa de les dones davant la violència masclista, firmat també per Espanya el 2011, molesta els islamistes més conservadors. Segons ells, el conveni accepta que un home i una dona puguin viure junts en una vivenda sense estar casats, una cosa contrària a la tradició nacional –argument també esgrimit pels ultranacionalistes polonesos–, i «obliga els nens i les nenes a compartir banys a les escoles». Un líder religiós turc el va resumir així: «Si no parem aquesta convenció ara mateix, demà no podrem evitar que els nostres fills siguin gais».

L’opinió pública

Un columnista progovernamental, en un diari tan progovernamental que de vegades supera el Govern en la seva defensa, ‘Yeni Akit’, va escriure la setmana passada que les dones que estan a favor de l’acord són unes «putes». Però el problema està en el fet que l’AKP, el partit governamental, està dividit en aquest assumpte: moltes dones del partit recolzen la Convenció d’Istanbul, entre elles, la dona d’Erdogan, Emine Erdogan, i la seva filla Sümeyye. L’AKP ja ha dit que enviarà el columnista als tribunals.

Notícies relacionades

La policia d'Istanbul carrega contra l'himne 'El violador ets tu'

Santa Sofia reneix com a mesquita a Istanbul

De moment, Erdogan no s’ha pronunciat de forma massa clara perquè l’opinió pública està dividida però a favor de mantenir-se dins del tractat, i el partit del president ha dit que la setmana que ve prendrà una decisió respecte a això. Amb els dies, sembla, es van fent enrere.

Però entre debat i debat, cada 20 hores, una dona és assassinada a Turquia. Per a moltes, la lluita continua: «Mai m’he manifestat en la meva vida, però ara he d’estar aquí –diu Zeynep, de 60 anys, a la manifestació–. No em puc quedar callada davant tanta violència. ¿Tan difícil és que els homes entenguin que no volem morir? ¿Tant costa d’entendre? Ja n’hi ha prou».