CIMERA DE LA UE

Menys ajuts per a la recuperació i veto, la solució de Michel per evitar el bloqueig dels 'frugals'

El president del Consell Europeu mou fitxa per tractar de desbloquejar la negociació i evitar el fracàs de la cimera europea

Menys ajuts per a la recuperació i veto, la solució de Michel per evitar el bloqueig dels 'frugals'

FRANCOIS LENOIR (AFP)

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez

Aquest dissabte el president del Consell Europeu, Charles Michel, intentatrencar el bloqueig i evitar el fracàs de la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, que negocia per segon dia el nou fons de recuperació i el pressupost per al període 2021-2027, cedint a les exigències dels països ‘frugals’, com Holanda i Àustria, en una nova proposta de compromís que planteja, tal com exigeixen, menys transferències a fons perdut i més préstecspoder de veto sobre els ajuts que es concedeixin i descomptes més generosos per als països rics. 

L’oferta de Michel, que augmenta les concessions al club dels ‘frugals’ se centra en el fons de recuperació de 750.000 milions proposat per la Comissió Europea, 500.000 milions en ajuts i 250.000 en préstecs, per rellançar l’economia europea i superar la crisi provocada per la Covid-19. La intenció del president del Consell Europeu, segons el document a què ha tingut accés El Periódico, és mantenir el volum global del nou fons però modificant l’equilibri estre ajuts i préstecs contestat pels ‘frugals’.

Per això proposa retallar l’import de transferències a fons perdut en 50.000 milions, de 500.000 a 450.000 milions, i augmentar la part dels préstecs fins als 300.000 milions. Concretament, el pla contempla reduir el programa d’inversió InvestEU i eliminar l’instrument per a la solvència de les empreses, tot i que augmenta el fons de recuperació i resiliència, destinat a recolzar les reformes.

Veto per a Rutte

Per evitar les resistències d’Holanda en relació amb la governança del fons, l’únic país que exigeix unanimitat a l’hora d’autoritzar els desemborsaments dels ajuts, també inclou un mecanisme reforçat de control, una mena de «fre d’emergència» que permetria a un Estat membre paralitzar els pagaments (veto) si considera que un país no ha complert les reformes promeses i que, segons ha insistit Rutte en els últims dies, en el cas d’Espanya s’han de centrar en les pensions i el mercat laboral.

Notícies relacionades

El Consell continuarà sent l’òrgan responsable d’aprovar els plans per majoria qualificada, d’acord amb les recomanacions del semestre europeu i a proposta de la Comissió, però el desemborsament dels ajuts estarà condicionat a una avaluació positiva de les reformes i objectius de manera que si «un o més Estats membres» tenen dubtes podran portar l’assumpte a l’Ecofin i fins i tot al Consell Europeu.

El liberal belga també proposa un increment als xecs de compensació a alguns dels països que més contribueixen al pressupost i menys reben i que suposaran més de 46.000 milions en els pròxims set anys. Concretament, 50 milions més per a Àustria i 25 milions respectivament per a Suècia i Dinamarca. Es tracta d’un element a què s’oposen la majoria dels líders europeus, com l’espanyol Pedro Sánchez, que consideren aquests descomptes «regressius» i «injustos».