La Xina arremet contra Austràlia i França per criticar la nova llei de Hong Kong

La Xina ha mostrat aquest dijous la seva indignació després de les mesures anunciades per Austràlia i les advertència de França relatives a la polèmica llei de seguretat per a Hong Kong. El primer ministre australià, Scott Morrison, ha anunciat que les vises per a 10.000 hongkonguesos que viuen al país es prolongaran per cinc anys, «amb la possibilitat de [atorgar-los] la residència permanent després d’aquest període».

El 1989, després de la repressió a la plaça de Tiananmen, Canberra va prendre una mesura similar a l’oferir protecció a milers d’estudiants xinesos i als seus familiars. El Govern australià també ha decidit suspendre el seu tractat d’extradició amb Hong Kong, a causa d’un «canvi fonamental en la situació» al territori semiautònom, segons el primer ministre. 

La resposta de Pequín no s’ha fet esperar. L’ha entregat unes hores després l’ambaixada xinesa a Canberra. «La Xina s’oposa a les acusacions i a les mesures infundades» anunciades per Austràlia, ha lamentat en un comunicat un portaveu de l’ambaixada. «Instem la part australiana a cessar immediatament la seva ingerència en els assumptes hongkonguesos», ha afegit.

Rèplica a França

La Xina també ha advertit França que no s’ha d’immiscir en els seus assumptes interns després de les declaracions de la vigília del ministre francès d’Exteriors en què va anunciar «mesures» amb relació a la política de Pequín a Hong Kong. «Els assumptes de Hong Kong són assumptes interns de la Xina i cap país pot immiscir-s’hi», ha dit a la premsa el portaveu de la diplomàcia xinesa, Zhao Lijian. Jean-Yves Le Drian havia instat dimecres la Xina a «evitar qualsevol mesura contra l’autonomia de Hong Kong».

Va afirmar també que França no es quedarà de braços creuats i que «considera mesures que anunciarà pròximament», actuant en «coordinació» amb altres nacions europees, durant una reunió en la Comissió d’Afers Exteriors del Senat a París.

Igualment, el Regne Unit ha promès estendre els drets d’immigració i, en última instància, l’accés a la ciutadania britànica a milions de residents de la seva antiga colònia. El Govern de Boris Johnson modificarà les condicions adjuntes al «passaport britànic d’ultramar» perquè siguin més favorables, permetent que els seus titulars i les seves famílies pròximes puguin anar a viure i treballar al Regne Unit, i facilitant en última instància l’accés a ciutadania britànica.

Resposta dels EUA i el Canadà

El Congrés dels Estats Units, el 2 de juliol, va aprovar una llei per castigar els funcionaris xinesos que apliquen les noves regles de seguretat contra Hong Kong i atacar els bancs que els financen. Aquesta llei encara no ha sigut promulgada pel president Donald Trump perquè entri en vigència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Igualment, el Canadà va anunciar el 3 de juliol que suspendrà el seu tractat d’extradició amb Hong Kong, així com les seves exportacions d’equips militars «sensibles».

Per la seva banda, el president de Taiwan, Tsai Ing-gwen, va advertir dimarts que s’adoptarien «contramesures» si la llei de seguretat de la Xina imposada a Hong Kong perjudica, encara que sigui mínimament, l’illa.