Brussel·les demana multes contra Espanya pel registre de dades de passatgers aeris

Els atemptats de París i Brussel·les van portar la Unió Europea (UE) a adoptar diverses mesures per controlar i prevenir l’entrada i sortida de potencials terroristes a la UE, entre les quals un registre de dades de passatgers aeris (conegut com a PNR), aprovat l’abril del 2016 i que hauria d’haver estat transposat el maig del 2018 com molt tard. Més de dos anys després, no obstant, Espanya és l’únic país de la Unió Europea que no ha notificat la incorporació d’aquesta directiva a la seva normativa nacional i la Comissió Europea s’ha cansat d’esperar. Les autoritats comunitàries han anunciat que denuncien Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE i que demanaran la imposició de sancions financeres.

La directiva estableix les normes que regulen la transferència de dades del registre de noms dels passatgers –la informació que faciliten a les aerolínies al reservar els vols i facturar– de les companyies aèries als països de la UE així com el tractament de la informació per part dels estats membres «exclusivament» per aplicar la llei. Es tracta d’una eina «essencial», segons Brussel·les, per lluitar contra el terrorisme i els delictes greus, ja que «ajuda a detectar pautes de viatge sospitoses i a identificar possibles delinqüents i terroristes, inclosos els que abans eren desconeguts per a les autoritats policials i judicials».

República Txeca i Àustria

Notícies relacionades

Última hora de l’incendi al bar Le Constellation a l’estació d’esquí suïssa de Crans-Montana: 40 morts i 119 ferits, la majoria greus

Imatges divulgades per diversos mitjans apunten a un joc amb bengales com a possible inici de l’incendi a Crans-Montana

Després de constatar que Espanya no havia traslladat la normativa, la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció el juliol del 2018. Més de dos anys després, les autoritats espanyoles encara no han notificat l’adopció «de totes les mesures necessàries». Una cosa que finalment sí que han fet la República Txeca i Àustria, que també estaven en el focus i que es deslliuren finalment de l’expedient i de la denúncia davant l’alt tribunal europeu. 

En el cas espanyol, no obstant, la conclusió és que «ha incomplert les seves obligacions», cosa que permet a Brussel·les demanar a la cort de justícia europea la imposició de sancions financeres. Una part a tant alçat, per castigar la infracció, i una multa coercitiva diària una vegada dictada la sentència per sancionar la continuació de la infracció. Segons ha explicat Brussel·les en un comunicat, es calcularan en funció de la gravetat de la infracció, la seva durada i el PIB espanyol i el nombre d’eurodiputats.