drama a les residències
Suècia qualifica de «terribles» les xifres de morts als seus geriàtrics
Més del 90% dels morts per Covid-19 al país nòrdic són majors de 70 anys, i la meitat del total procedeixen d'asils
Amb una estratègia més suau de confinament, la nació ha registrat 5.161 defuncions, amb una taxa de 50,30 per 100.000 habitants
undefined53097131 graf8955 madrid 11 04 2020 una trabajaora atiende a uno de200616101251 /
L’epidemiòleg en cap de l’Agència de Salut Pública de Suècia, Anders Tegnell, va qualificar aquest dimecres de «terrible» i evitable la quantitat de morts per Covid-19 en aquest país i va lamentar l’alt nombre de morts en asils.
Suècia, amb una estratègia més suau, ha registrat 5.161 morts, amb una taxa de 50,30 per 100.000 habitants, cinc vegades més que Dinamarca, nou més que Finlàndia i deu més que Noruega, tot i que per sota d’Espanya, Itàlia, Bèlgica i el Regne Unit.
«Les xifres de morts a Suècia són terribles i s’haurien pogut evitar. Això ha sigut el pitjor de la pandèmia i la pregunta em continua corcant: ¿què més hauríem pogut fer?», va dir Tegnell en el popular programa ‘Estiu a P1’ de la ràdio pública sueca.
Més del 90% dels morts per Covid-19 a Suècia són majors de 70 anys, i la meitat del total procedeixen d’asils, mentre que un quart rebia atenció domiciliària.
«Vam creure que la nostra societat segregada per edat evitaria una situació com la d’Itàlia, on diverses generacions viuen sovint juntes. Però es va demostrar que estàvem molt equivocats. La xifra de morts va pujar de manera dramàtica», va afirmar.
Tegnell va apuntar a les deficiències en l’atenció geriàtrica, de personal i de material, assenyalades també pel Govern roig-i-verd, en al·lusió a la política de l’anterior Executiu de dreta.
Igual com la resta de països nòrdics, Suècia no va apostar pel confinament, tot i que es diferencia de la resta per inclinar-se per moltes recomanacions i algunes prohibicions, mantenint oberts per exemple bars, restaurants i escoles, tot i que amb restriccions.
Sorpresa per les mesures restrictives d’altres països
L’objectiu era reduir els efectes del virus i protegir als grups de risc, seguint un «model clàssic» contra una pandèmia, explica Tegnell, sorprès pel gir adoptat per molts països.
«Va ser com si el món es tornés boig i que tot el que havíem discutit semblés oblidat. País rere país van tancar les fronteres i les seves societats completament», va afirmar.
Va destacar així mateix que el virus és «impredictible» i és difícil saber quins mètodes tenen millor efecte, però l’aïllament pot portar conseqüències negatives per a la salut a mitjà i llarg termini.
«Crec que encara no tenim una bona resposta a què hauríem pogut fer. Hi ha diferències clares entre països, com es registren els morts, percentatge de població de gent gran, com organitzem els serveis geriàtrics. Treure conclusions ara pot portar moltes respostes errònies», va afirmar.
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera
- La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’
- Conflicte a Àsia Occidental Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes
- Xarxes socials Ara només em surten coses de la Rosalía
- Successos Cinc detinguts a Mollerussa pel matrimoni forçat d’una menor de 14 anys a canvi de 5.000 euros i 5 ampolles de whisky
- Apunts polítics de la setmana Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla
- Crisi a la Generalitat Valenciana PP i Vox acosten postures per rellevar Mazón amb Pérez Llorca com a favorit
