31 maig 2020

Anar al contingut

crisi en el gegant sud-americà

El Brasil oscil·la entre el desastre sanitari i l'escàndol polític

El país s'ha convertit en el segon en l'àmbit mundial amb més infectats per Covid-19

Apareix un vídeo en què Bolsonaro expressa el seu desig de controlar la policia per protegir els seus fills

Abel Gilbert

El Brasil oscil·la entre el desastre sanitari i l'escàndol polític

El Brasil és el segon país del món amb més infectats per coronavirus: 326.448. El gegant sud-americà supera Rússia per uns cinc mil casos. Amb les 1001 morts d’aquest divendres, la quantitat de defuncions és de 21.048. Malgrat la duresa de les xifres i el temor que suscita el futur immediat, els brasilers van deixar de banda per unes hores la crisi sanitària per concentrar-se en la política, d’inquietants derivacions. Unes paraules impronunciables del president Jair Bolsonaro davant els seus ministres finalment van fer-se públiques per decisió d’un jutge del Suprem Tribunal Federal (STF). «Vaig intentar canviar oficialment la gent de la nostra seguretat a Rio de Janeiro i no vaig poder. S’ha acabat. No esperaré que molestin tota la meva família, o el meu amic, perquè no puc canviar algú [...]. El canviaré. Si no puc, canviaré el seu cap; si no puc canviar el cap, canviaré el ministre. I prou», va afirmar.

Després d’aquesta trobada, el ministre estrella del Govern d’ultradreta, Sergio Moro, va abandonar la cartera de Justícia denunciant la interferència de Bolsonaro en les activitats d’una policia federal (PF) que investigava actes il·legals dels seus fills. En aquesta reunió del 22 d’abril, Bolsonaro a més va dir que tenia un sistema d’informació privat que administren integrants de l’Agència d’Intel·ligència del Brasil (Abin). 

Part d’aquestes declaracions ja es coneixien a través de la premsa escrita i van suscitar més d’una demanda de judici polític contra el mandatari. El vídeo ara col·loca el capità retirat en una situació més delicada que hores abans perquè s’ha convertit en element probatori de la investigació que fa la màxima instància judicial sobre la denúncia feta per Moro, a qui Bolsonaro va batejar Judas.

Amenaces a jutges i governadors

Durant aquesta cita ministerial, suposadament convocada per tractar la crisi sanitària, també es van sentir amenaces contra integrants del Suprem. El controvertit ministre d’Educació, Abraham Weintraub, els va qualificar de «pòtols» . Si fos decisió seva, va dir, els enviaria a la presó. Una petició d’aquesta naturalesa ja s’ha expressat en dues manifestacions fetes a Brasília pels sectors més durs del bolsonarisme i amb la presència del cap d’Estat, eludint els rigors de la quarantena. Durant aquestes marxes a més s’ha demandat el tancament del Congrés i una intervenció política més decidida de les Forces Armades, cosa que s’ha interpretat com una crida colpista. 

 D’altra banda, Damares Alves, la ministra de Drets Humans, Dona i Família, autora d’un llibre en què relata la seva trobada amb Jesucrist davant un arbre de guaiaba, va considerar en el marc d’aquesta reunió que els que haurien de ser a la garjola són «els governadors i alcaldes» per haver decretat mesures d’aïllament contra la voluntat de Bolsonaro. El capità retirat tampoc es va privar d’insultar-los davant els seus ministres.

El telèfon de Bolsonaro

El ministre de l’STF, Celso de Mello, va remetre al Fiscal General de la República, August Aras, una sol·licitud feta per parlamentaris de l’oposició per confiscar el mòbil de Bolsonaro en el marc del cas Moro. El president va assegurar que «mai» l’entregaria. «S’estaria creant una crisi institucional. ¿A canvi de què? ¿Quin és el pas següent, intentar-ho i dir que ja no soc president? ¿Algú es pensa que soc una rata per entregar el meu telèfon en una situació com aquesta? Per l’amor de Déu, som tres poders independents i aquest és el final, cada un ha de conèixer el seu límit», va dir.

D’altra banda, el ministre de l’Oficina de Seguretat Institucional (GSI), el general Augusto Heleno, va assegurar que un intent de confiscació del telèfon de Bolsonaro seria «una ofensa a la màxima autoritat del poder executiu i una interferència inacceptable d’un altre poder» que «podria tenir conseqüències impredictibles».

Sanitat a la deriva

La connexió entre la deriva política i sanitària és permanent. L’oncòleg  Nelson Teich, qui va dimitir com a ministre de Salut  per diferències amb el president, va rebutjar per segona vegada aquest dissabte una invitació per tornar a formar part del Govern, però aquesta vegada en qualitat de conseller de l’actual titular de la cartera. El general Eduardo Pazuello, el seu reemplaçant provisori, és un expert en logística. Els seus coneixements sobre la sanitat pública són limitats. Però Bolsonaro el prefereix abans que un civil que desconfia de les seves opinions, tot i que fos un conservador. A més de Pazzuello, Bolsonaro va nomenar altres uniformats en aquesta cartera. Aquestes designacions són vistes com a indicis del que pot arribar a succeir en àmbit general amb l’administració de l’Estat: una presència més gran de les Forces Armades, que ja ocupen nou ministeris, a mesura que s’evapora el capital polític del capità retirat.