La Xina no fixarà un objectiu de creixement per primera vegada des del 1990

El pronòstic del creixement econòmic ha monopolitzat durant dècades els titulars globals de l’Assemblea Nacional Popular, un parlament orgànic sense debats oberts i que segella qualsevol política emanada de l’Executiu. En aquells gloriosos dies d’expansions de dos dígits, el desenvolupament econòmic que desbordava les conservadores projeccions oficials remarcava la seva esplendor. En la més recent ‘nova normalitat’ que prioritzava la qualitat sobre la quantitat, la subjecció mil·limètrica del PIB als pronòstics remarcava la infal·libilitat del Govern. I en els temps de coronavirus, la incertesa aconsella oblidar-se de pronòstics. L’atenció mediàtica se centra avui en una inquietant reforma legal sobre Hong Kong.

El discurs del primer ministre que obre la sessió ha acabat per primera vegada des del 1990 sense la dada. «El nostre país s’enfronta a factors que són molt difícils de preveure a causa de la pandèmia de la Covid-19 i del context de l’economia i el comerç global», ha justificat aquest matí Li Keqiang davant els 3.000 delegats al Gran Palau del Poble. «En el present, i durant algun temps, la Xina afrontarà reptes inèdits», ha afegit.

El PIB xinès va patir en el trimestre passat una contracció del 6,8%, la primera en quatre dècades, i és probable que en el següent sumi la segona. La Xina ha reactivat la seva activitat després d’haver embridat la pandèmia, però ni la guerra comercial amb els Estats Units ni la crisi global insuflen optimisme a una economia que continua descansant en l’exportació malgrat els esforços per accentuar l’autoconsum.

Províncies rurals

La prioritat, va emfatitzar Li, és l’atur. Gairebé nou milions d’universitaris sortiran aquest any a un mercat laboral deprimit que ja voreja el 6% d’atur. Les xifres oficials, no obstant, són només orientatives. Desatenen els 300 milions d’emigrants que deixen les seves províncies rurals per treballar a les ciutats. D’aquests 70 milions han perdut la feina, segons un estudi de Zhongtai Securities, i elevarien la taxa d’atur al 20%. Altres estudis parlen del 10%. És, en tot cas, un problema molt seriós per a un Govern que fonamenta la seva legitimitat en la seva eficàcia econòmica i tem més que cap altre al món el descontentament social. Li ha promès polítiques per crear nou milions de llocs de treball urbans i cursos de formació gratuïta.

La Xina va travessar crisis passades amb paquets d’inversió pública en infraestructures que van estimular l’ocupació i van reactivar l’economia en la mateixa mesura que van disparar el deute públic fins a nivells alarmants. Les mesures quirúrgiques anunciades per Li, com ara l’abaratiment de la connexió a internet i de les contribucions a la seguretat social, confirmen que aquella vella recepta ja no és viable.

El coronavirus amenaça els assoliments que el president, Xi Jinping, pretenia presentar el pròxim any, durant els fastos de l’aniversari centenari de la creació del Partit Comunista, com a evidències de la seva eficàcia: l’erradicació de la pobresa i un PIB que doblés el del 2010. N’hi hauria prou amb un creixement entorn del 5%, que ara s’intueix complicat, per aconseguir-los. Li ha repetit avui la promesa.

Marge per escapolir-se’n

«Sembla que els líders reafirmen el seu compromís en l’erradicació de la pobresa, cosa que indicaria que pretenen aconseguir l’objectiu amb independència de la realitat econòmica. Sobre la promesa de doblar el PIB, en canvi, disposen d’un marge per escapolir-se’n i podrien al·ludir a les circumstàncies excepcionals. Són molt a prop de l’objectiu, però les mesures nord-americanes que qualifiquen d’injustes ho han dificultat», assenyala Anthony Saich, sinòleg del Harvard Kennedy School.

Notícies relacionades

Pequín estudia imposar a Hong Kong una llei de seguretat nacional per prohibir el secessionisme

Pequín celebra l'Assemblea Nacional per escenificar la tornada a la normalitat

La vigília de l’Assemblea va quedar marcada per l’anunci d’una llei de seguretat nacional per a Hong Kong que penalitzarà delictes com la subversió, el separatisme, el terrorisme i la ingerència estrangera, i que permetrà la presència d’òrgans de seguretat de l’interior a l’excolònia. Des dels sectors antigovernamentals s’ha alertat que la llei enterra la política d’«un país, dos sistemes» que va idear l’arquitecte de les reformes, Deng Xiaoping, i que liquida les llibertats heretades dels britànics.

Aquesta normativa, contemplada en llei bàsica o Constitució de Hong Kong, no ha pogut ser aprovada en més de 20 anys al parlament local per l’oposició popular. El creixent intervencionisme dels Estats Units a l’excolònia, les enquistades protestes i les eleccions del setembre, en les quals el bàndol prodemocràtic aspira a una històrica victòria, expliquen la drecera per la qual opta Pequín.