El catalanisme apel·la a Companys per combatre l’extrema dreta des de l’«esperança» i la «unitat»

¿Com utilitzar la memòria de Companys en aquesta lluita? El president del Parlament, Josep Rull, ha recordat que la situació actual no és tan diferent de la de llavors i que això ha de servir per conscienciar la gent. Companys va ser detingut a França per la Gestapo, la policia nazi, i Rull ha recordat que actualment hi ha als parlaments d’Alemanya i Àustria partits que reivindiquen el règim nacionalsocialista. Formacions que, per cert, tenen «complicitats» amb grups del Parlament, en al·lusió a la connexió entre Alternativa per Alemanya (AfD) i l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Així, segons Rull, reivindicar el llegat de Companys és apel·lar a la «dignitat, l’esperança i els millors valors de la humanitat».

Per a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, invocar el president afusellat és recordar que les llibertats actuals no estan consolidades davant l’«onada reaccionària» que creix a Europa, per la qual cosa cal continuar presentant «batalla» a tots els nivells. Ell ha sigut qui ha receptat al catalanisme «unitat» en aquesta lluita. Per a la viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, Companys és un símbol de «diàleg, negociació i convivència» just el que, segons ella, necessita Catalunya en aquests moments.

També el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha radiografiat una Catalunya que s’enfronta a «dificultats» i a «confrontacions estèrils», però s’ha mostrat convençut que les podrà afrontar. En el seu discurs ha recordat que el dia abans de morir, Companys va demanar a la seva filla Maria que, malgrat tot, afrontés amb «optimisme el camí de la seva vida», i ha assegurat que aquesta recepta continua avui més vigent que mai: «Optimisme, confiança i esperança per a Catalunya».

Els Comuns, a través de la seva coordinadora Candela López, han buscat la connexió de Companys amb l’actualitat des d’un altre prisma. Aquest partit considera que el president afusellat, advocat laboralista de professió, va ser un lluitador «per una Catalunya més justa». Després de 85 anys els Comuns consideren que aquesta justícia social passa perquè la Generalitat aconsegueixi un «finançament més just amb més recursos».

Una iniciativa al Congrés

Al fosar de la Pedrera també hi ha la fossa comuna on reposen les restes de moltes altres víctimes del franquisme. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha dipositat flors també en algunes d’aquestes tombes. En el seu discurs, ha anunciat que el seu partit ha registrat una proposició no de llei (PNL) al Congrés per exigir al Govern actual un «acte de desgreuge» a Companys en «termes polítics». El seu argument és que, fins ara, l’Estat ha demanat disculpes per l’assassinat del president en «termes personals», però mai per la seva condició de president de la Generalitat.

Els partits independentistes que han acudit al fossar han coincidit en un mateix punt: 85 anys després de l’afusellament consideren que continua sense haver «normalitat» en les institucions catalanes. Es refereixen al fet que l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Lluís Puig segueixen a Bèlgica perquè, si tornen a Catalunya, s’exposarien a ser detinguts. El líder de Junts, Jordi Turull, ho ha denunciat així: «La repressió continua. Ara no són escamots d’afusellament, ara són escamots amb toga». L’ha secundat el president del Consell per la República, Jordi Domingo: «Aquestes togues pretenen aniquilar qualsevol anhel de llibertat del poble de Catalunya». La metàfora busca il·lustrar que, més d’un any després que s’aprovés al Congrés, la llei d’amnistia continua sense ser aplicada a alguns dels líders del procés.

Notícies relacionades

El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa

Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla

La CUP ha fet un diagnòstic similar i pessimista. Per a la diputada Pilar Castillejo, 85 anys després de l’afusellament de Companys cal continuar lamentant el «creixement del feixisme» i que l’independentisme «continua perseguit i sense tenir dret a escollir el seu destí i la seva llibertat».

El Govern de Sánchez

Més enllà de l’ofrena floral a la tomba de Companys, queda pendent d’agendar l’acte que té previst la Generalitat de la mà del Govern en el marc de la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco. Segons fonts de la conselleria de Justícia, es tracta de l’entrega d’un document a la família de Companys que acredita la nul·litat del judici, un gest en què està previst que participi el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, informa Sara González. La intenció de la Generalitat era que aquest acte se celebrés aquesta setmana, però per motius d’agenda del president ha quedat demorat.