crisi sanitària

Bolsonaro perd el seu segon ministre de Salut enmig de nous rècords de morts per la Covid-19

Nelson Teich va durar tot just 28 dies en el càrrec i seria reemplaçat per un militar

La renúncia es coneix en moments de forta tensió política i rumors d'una avançada castrense

zentauroepp53428351 ame9209  brasilia  brasil   15 05 2020   el ministro de salu200515175036

zentauroepp53428351 ame9209 brasilia brasil 15 05 2020 el ministro de salu200515175036 / Joedson Alves

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El Govern d’ultradreta brasiler acaba la setmana amb una nova crisi política. Després d’un nou rècord de morts per coronavirus, Nelson Teich, el ministre de Salut que havia assumit el càrrec 28 dies enrere, va presentar la dimissió. Teich, un oncòleg que havia construït el seu prestigi en l’àmbit de la medicina privada, havia arribat al càrrec en reemplaçament de Luiz Henrique Mandetta, que, al defensar la quarantena social, va provocar la ira del president, Jair Bolsonaro. Igual com el seu antecessor, Teich va decidir abandonar el càrrec per dues raons convergents: mai va acabar d’entendre el funcionament de la salut pública i, alhora, va comprovar que era insostenible la relació amb el capità retirat. L’única certesa a la qual va arribar el ministre renunciant és que el Brasil s’acosta a un desastre per la pandèmia. El gegant sud-americà ja és el sisè país del món amb més casos de Covid-19, només superat pels Estats Units, Rússia, el Regne Unit, Espanya i Itàlia. Les autoritats sanitàries reconeixen que la pandèmia ja ha matat més de 14.000 persones.

L’última fricció entre Teich i Bolsonaro va estar relacionada amb l’ús de la cloroquina per al tractament dels pacients infectats. El president defensa per tots els mitjans la utilització d’aquest medicament malgrat que no s’ha comprovat cap efecte en la lluita contra la malaltia.

Notícies relacionades

D’acord amb la premsa brasilera, el general Eduardo Pazuelo, a qui Bolsonaro havia col·locat com a segon de Teich, podria quedar-se al capdavant del ministeri. Un altre candidat citat és el contraalmirall Luiz Froes, director de Salut de la Marina. De confirmar-se qualsevol d’aquests dos nomenaments, s’ampliaria la presència castrense dins del Govern. En l’actualitat, nou dels seus 23 ministres són militars. Però, alhora, les forces armades tenen representació en altres llocs estratègics de l’administració política.

Reguera de desercions

Bolsonaro veu perplex com es desarma la seva coalició. Setmanes abans va dimitir Sergio Moro com a ministre de Justícia en rebuig de l’intent presidencial d’intervenir la Policia Federal per evitar que investigués els seus fills. L’escàndol ha arribat a la justícia i pot tenir imminents derivacions. En aquest context, el vicepresident i exgeneral de l’Exèrcit, Hamilton Mourão, va alertar que el Brasil es pot enfrontar a situacions de «caos» i va acusar la premsa d’extremar la polarització. D’acord amb el diari paulista ‘Folha’, «Mourão espanta el món polític amb un espantaocells d’intervenció militar». Les declaracions de l’exgeneral, afegeix, alimenten «la teoria que Bolsonaro tractaria la pandèmia amb menyspreu perquè la crisi social empitjorés fins al punt de donar l’autocop». Des que es va iniciar la quarantena, Bolsonaro va participar en dues manifestacions a Brasília a favor del tancament del Congrés. A la seva columna de la revista ‘Carta Capital’, Roberto Amaral va afirmar que al Brasil hi ha una «aprensió i una por dominants» davant aquestes amenaces.