La UE torna a cridar a l'ordre Hongria per la situació dels immigrants

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) torna a posar el focus sobre Hongria. En una nova sentència emesa aquest dijous, la cort europea ha advertit les autoritats hongareses que els sol·licitants d’asil que es troben a l’espera d’una decisió a la zona de trànsit de Röszke, a la frontera amb Sèrbia, on no disposen de llibertat de moviments, es troben de facto «detinguts» i que si no hi ha cap «raó vàlida» per mantenir-los en aquesta situació, han de ser immediatament alliberats.

El cas es refereix al de ciutadans afganesos i iranians que van entrar a través de Sèrbia i que van presentar sol·licitud d’asil en l’esmentada zona de trànsit. La seva petició va ser declarada inadmissible i les autoritats hongareses van adoptar decisions d’expulsió a Sèrbia, les autoritats de la qual van rebutjar la readmissió. Els afectats van recórrer la decisió davant de la justícia hongaresa i des d’aleshores han sigut obligats a romandre a Röszke. Una situació que el TJUE considera «detenció», ja que les condicions equivalen a «una privació de llibertat» perquè «no poden legalment abandonar la zona per la seva pròpia voluntat en cap direcció». Si abandonen la zona per creuar a Sèrbia s’exposen a ser castigats en aquest país i a perdre qualsevol possibilitat d’aconseguir l’estatus de refugiat a Hongria. 

Els jutges també recorden que un sol·licitant de protecció internacional o un nacional d’un tercer país que espera una decisió de retorn no pot ser detingut pel mer fet de no poder fer front a les seves pròpies necessitats ni sense l’adopció d’una decisió raonada que ordeni la detenció, no sense examinar-ne la proporcionalitat. I avisen que una detenció no pot superar les quatre setmanes. Si les autoritats no poguessin adoptar-la en aquell termini, l’Estat membre ha de concedir al peticionari el dret d’entrar al territori i presentar una sol·licitud a través de la justícia ordinària. A més, si durant la revisió del cas la justícia considera que la detenció és contrària al dret de la UE, haurà d’ordenar-se l’alliberament immediat o examinar possibles alternatives a la detenció.

Estat d’emergència

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Es tracta de la segona sentència del TJUE contra Hongria el 2020 a compte de la política migratòria. A principis d’abril, l’alt tribunal europeu va condemnar el país que governa Viktor Orbán –al costat de Polònia, Eslovàquia i República txeca– per incomplir les seves obligacions respecte al mecanisme temporal de reubicació de refugiats aprovat per la UE després de la crisi migratòria del 2015.

Però la política migratòria no és l’únic element que manté el país en el punt de mira de Brussel·les. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová, ha admès davant del ple del Parlament Europeu la seva «preocupació» per les mesures adoptades per Hongria en el marc de l’estat d’emergència declarat a compte de la pandèmia de Covid-19. A la txeca li preocupa particularment que els poders especials del Govern no estan clarament limitats en el temps i són més amplis que en altres països així com la criminalització de la difusió d’informació falsa sobre el coronavirus que podria afectar la llibertat d’expressió.