El Kremlin frena la col·locació d'un mosaic amb el rostre de Putin a la nova catedral de Moscou

El president Vladímir Putin; el director de l’FSB (ex-KGB), Aleksandr Bórtnikov; el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, la presidenta del Senat Valentina Matvienko, entre altres personalitats russes de l’actualitat. Tots havien de ser immortalitzats per a la posteritat en un gran mosaic destinat a la catedral de la Resurrecció de Crist, un temple ortodox immens aixecat en honor de les Forces Armades russes que s’inaugurarà als afores de Moscou el 9 de maig, data en què el país commemora la victòria sobre l’Alemanya nazi. No obstant, després de diversos dies d’ets i uts, polèmiques i vergonya, la jerarquia eclesiática ha preferit fer marxa enrere en el projecte i ha anunciat que finalment l’obra no seria instal·lada al temple.

Va ser el portal MBJ Media qui divendres va donar la notícia en exclusiva, cosa que va provocar immediatament la sorpresa, declaracions a favor i en contra i algun comentari burleta. 

Стены главного храма вооруженных сил России, строительство которого заканчивается в подмосковном парке «Патриот», украсят мозаикой с изображениями Владимира Путина, Сергея Шойгу и Иосифа Сталина. Фото: МБХ медиаhttps://t.co/O5AlRk3Pbl pic.twitter.com/TUxHW8LxXO

— МБХ медиа (@MBKhMedia) 23 de abril de 2020

La primera de les controvertides peces artístiques representa aquestes personalitats polítiques i militars enmig d’una multitud portant banderes tricolors russes; en un segon mosaic es veu a primera línia els principals generals que van portar l’Exèrcit Roig a la victòria en la contesa mundial, i on fins i tot s’identificava al fons un retrat de Ióssif Stalin, mentre que a la tercera obra apareixia un grup de dones portant un cartell en què es llegia la frase «Crimea és nostra». La presència del dictador comunista en una obra de caràcter religiós va aixecar una gran polseguera, ja que es tracta d’una figura que en vida es va significar per perseguir i reprimir l’Església Ortodoxa Russa (IOR).   

Esdeveniments històrics 

És una «tradició» decorar les parets dels temples amb representacions d’esdeveniments històrics, va justificar el bisbe Stefan de Klin, al capdavant de la catedral, a la publicació ‘online’ RBK. «Un d’aquests esdeveniments significatius és l’adhesió de Crimea; els membres del Govern representats hi van prendre part», va afirmar. En canvi, algunes veus eclesiàstiques crítiques com l’ardiaca Andrei Kuraev s’hi van oposar radicalment, assegurant que enaltir la incorporació a Rússia de la disputada península en una església dedicada a l’Exèrcit era com «declarar-se culpable davant el tribunal de la Haia» d’una annexió mitjançant la força militar.

En plena tempesta, Putin va intervenir en la qüestió, donant a entendre que era massa aviat per a aquest enaltiment. Segons el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, quan el líder del Kremlin va tenir coneixement del polèmic mosaic, es va limitar a somriure i a dir: «Algun dia les generacions futures apreciaran els nostres èxits, però de moment és massa aviat fer-ho ara». Una vegada el principal protagonista es va desmarcar públicament de l’obra, el mateix Stefan es va encarregar de comunicar que finalment aquesta no seria instal·lada, «d’acord amb els desitjos del cap de l’Estat». El destí del mosaic és de moment incert, tot i que el més probable és que sigui desmantellat: «¿Per què el necessitarem si al final no s’utilitza?; però aquesta pregunta s’ha de dirigir als artistes; si el necessiten, el poden col·locar en algun lloc», va dir Stefan.    

Notícies relacionades

Alemanya es postula com a potència puntal del rearmament tot i la recessió

Europa al núvol