Protestes a Alemanya per la retallada en drets fonamentals

«No vivim la fase final de la pandèmia, sinó encara l’inici. Haurem de viure encara durant molt temps amb aquest virus». Aquest va ser un dels missatges que Angela Merkel va voler deixar clar en la sevaúltima compareixença davant el Bundestag. En el discurs amb què va donar compte de les mesures que el Govern federal està prenent per frenar l’expansió del Covid-19, Merkel va posar èmfasi en una altra idea: l’actual restricció dels drets de lliure moviment, manifestació i reunió suposa un enorme repte per a la democràcia. I és difícil que s’aixequi pròximament.

El que en un primer moment va ser un recolzament explícit o implícit de la resta de partits a les mesures d’urgència preses pel Govern de gran coalició està deixant pas a dures crítiques. Això va quedar en evidència en la sessió de control de dijous passat al Parlament federal alemany, en el qual el consens polític sorgit en l’inici de la gestió de la crisi del coronavirus es va començar a esquerdar.

«És hora d’aixecar les restriccions dels drets fonamentals i de traslladar les mesures de protecció a la responsabilitat privada dels ciutadans. L’Estat és en gran mesura innecessari», va dir Alexander Gauland, colíder parlamentari de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) –la formació ultra lidera l’oposició parlamentària a la gran coalició de democristians i socialdemòcrates al ser la tercera fracció més gran de la Cambra. La cooperativa reacció, en un primer moment, d’AfD s’està convertint un atac frontal a la gestió de la crisi per part del govern.

En aquesta mateixa línia va la posició dels liberalconservadors de l’FDP, que també qüestionen la proporcionalitat de les restriccions adoptades pel Govern federal. «Atès que creixen els dubtes, avui acaba la unanimitat entorn de la gestió de la crisi», va dir el president i cap parlamentari de l’FDP, Christian Lindner. De moment, les enquestes d’intenció de vot avalen Merkel i la seva negativa a aixecar les mesures de manera precipitada: la CDU ha tornat a nivells d’intenció de vot (prop del 40%) previs a les últimes eleccions federals celebrades el 2017.

«No sense nosaltres»

«No sense nosaltres»

Tot i que tècnicament Alemanya no estigui en estat d’alarma o d’excepció, el Govern federal va aprovar l’anomenada llei de protecció contra la infecció, que li permet imposar «les mesures necessàries» per frenar l’expansió del virus. Això implica l’anul·lació implícita de drets fonamentals com el de moviment, el de reunió, el de manifestació o el de culte de manera il·limitada en el temps mentre la llei continuï vigent.

Tot i que com mostren les enquestes d’opinió pública, les mesures excepcionals compten amb un ampli recolzament de la ciutadania alemanya, també hi ha qui comença a aixecar la veu. El moviment No sense nosaltres  i altres grups i partits polítics de diferent tendència, entre ells d’extrema dreta, ha concentrat avui diversos centenars de persones a Berlín i Sttutgart per protestar contra el que consideren «una derogació de la discussió pública, la submissió parlamentària al règim d’emergència, el final de la llibertat de premsa i atacs a la llibertat de reunió».

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Les concentracions han deixat imatges atípiques en una democràcia liberal: agents de policia detenen manifestants pacífics que respecten la distància de separació exigida per les autoritats i que brandeixen cartells de protesta amb la mascareta, d’ús cada vegada més obligatori als espais públics d’Alemanya.

Malgrat que tal com informen mitjans alemanys, moviments ultradretans, ultranacionalistes i militants de les teories conspiradores sembla que s’estan afegint a iniciatives com No sense nosaltres, les crítiques a les mesures d’excepció estan lluny de circumscriure’s exclusivament a moviments antisistema i radicals. «La massiva restricció dels nostres drets fonamentals es mou sobre una base legal cada vegada més incerta», argumenta el professor de dret públic i filosofia del dret Uwe Volkmann. «I està el temor que aquestes restriccions marquin la nostra vida en comú més temps del que ara ens puguem imaginar».