crisi sanitària

El Brasil arriba a 800 morts per coronavirus i es coneixen els primers casos a les faveles

Les barriades més pobres són les més exposades als contagis per l'amuntegament i els problemes de proveïment d'aigua

Bolsonaro continua rebutjant la quarantena que decreten les regions i veu perdre diàriament poder polític

zentauroepp51350854 the christ the redeemer statue makes an appearance from behi191217182050

zentauroepp51350854 the christ the redeemer statue makes an appearance from behi191217182050 / DAVID GANNON

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Almenys 133 persones van morir per coronavirus al Brasil aquest dimecres, amb la qual cosa el nombre de defuncions s’ha elevat a 800, mentre que s’han confirmat 16.000 contagis. La taxa de mortalitat de la Covid-19 al gegant sud-americà és del 5%, però es tem que augmenti en les pròximes setmanes. Un fet ha sobresaltat en especial les autoritats sanitàries i els porta a considerar els horitzons més pessimistes: el començament dels casos fatals a les barriades marginals de Rio de Janeiro, conegudes com a faveles. A la Rocinha, una de les comunitats emblemàtiques de la zona sud de la «ciutat meravellosa», on viuen més de 100.000 persones, s’han reportat cinc defuncions. La letalitat de la pandèmia també es va fer sentir a Manguinhos, a la zona nord de Rio de Janeiro, en tres oportunitats. Encara hi ha 78 morts sota investigació. Només a Rio de Janeiro s’aixequen 763 faveles que allotgen 1,5 milions de persones. L’Estat és una figura absent i són els ‘favelados’, com s’anomenen els seus habitants, els més exposats a l’amuntegament i l’escassetat d’aigua, a més de la violència de narcotràfic, les forces de seguretat i parapolicials. La presència del virus en aquestes barriades pot significar un gir més dramàtic en l’evolució ascendent de casos.

L’altre «terreny lliure per a coronavirus» és el carcerari, d’acord amb la revista ‘Istoé’. «L’amuntegament i la falta d’equips mèdics obstaculitzen les mesures de prevenció de malalties».

NOVES CASSOLADES

 En aquest context, el president Jair Bolsonaro va ser novament objecte d’una sonora cassolada a les principals ciutats brasileres. D’acord amb la consultora Datafolha, un 17% de les persones que el van votar el 2018 s’han penedit d’aquesta decisió. La seva acceptació social és en aquests dies del 33%, però tendeix a reduir-se a mesura que avança la crisi. Amb el retrunyir de les cassoles de rerefons, el capità retirat va tornar a dirigir-se al país i a criticar la quarantena decretada per la majoria dels estats. «Respecto l’autonomia dels governadors i alcaldes», va dir, en el que va semblar un acte d’acceptació de la realitat. Però immediatament va atacar: «El Govern Federal no ha sigut consultat sobre el seu abast o durada».

Notícies relacionades

Bolsonaro veu diàriament com es retalla el seu poder polític. Dilluns passat els militars, que cogovernen amb ell, van impedir que fes fora el ministre de Salut, Luiz Henrique Mandetta, defensor de les mesures d’autoaïllament social i de creixent popularitat. Aquest dimecres el president va tenir un nou revés judicial. El ministre Alexandre de Moraes, del Tribunal Suprem Federal, va dictaminar que les regions i alcaldies tenen la potestat per prendre aquestes mesures restrictives. L’Executiu, va afegir, no pot «desestimar unilateralment» les decisions de les autoritats regionals i municipals.

«És difícil tenir un president que no creu en la ciència», va assenyalar Gilberto Menezes Côrtes a la seva columna publicada al diari carioca ‘Jornal do Brasil’. «Ofuscat amb el seu ministre de Salut, impotent davant les decisions preses per governadors i alcaldes, el president conserva el poder d’agreujar la ja tràgica crisi sanitària i econòmica. A falta d’una idea millor, amenaça d’exercitar-la», va assenyalar el diari paulista ‘Folha’ en la seva editorial. «Un Brasil empobrit afrontarà una altra recessió econòmica, que no serà evitada per les diatribes contra quarantenes. S’espera que un líder tingui sentit dels sacrificis, per salvar vides, i que demostri amb fets, en lloc de xerrades estèrils, la voluntat de disminuir-los».