LENTA TORNADA A LA NORMALITAT

Wuhan trenca les cadenes

La Xina aixeca el bloqueig sobre l'epicentre de la pandèmia de coronavirus després de més de deu setmanes

cronologia covid19 epc / periodico

4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas

El món encara no ho sabia, però aquella mitjanit del 23 de gener ens anunciava l’abisme. La Xina havia ordenat hores abans per sorpresa el bloqueig de Wuhan. Va tancar aeroports i estacions de trens, va aixecar barreres a les carreteres i ponts i va recloure els seus 11 de milions d’habitants a casa seva. Una de les principals ciutats xineses, potència manufacturera i nus de comunicacions, quedava aïllada.

El món ja sabia la passada mitjanit que Wuhan ens marca el camí. La Xina va trencar les seves cadenes i ara mig món replica aquell experiment social sense precedents en la història moderna. A les xarxes socials abundaven els cronòmetres que comptaven els minuts fins al seu alliberament i el missatge d’«Hola, Wuhan» es va dibuixar a les lluminoses façanes dels gratacels. Ja s’han enlairat una trentena de vols del seu aeroport internacional, 55.000 habitants van pujar als primers trens i caravanes de vehicles han sortit a la carretera dels límits urbans. Els habitants de Wuhan només necessiten mostrar al seu mòbil aquest codi verd que els identifica com a sans per moure’s. Les mateixes condicions s’apliquen a la resta de la província de Hubei, de gairebé 60 milions d’habitants, des que es va aixecar el seu confinament dues setmanes enrere.

Segueixen tancats les escoles i els restaurants

El pols de Wuhan, una de les urbs més dinàmiques de la Xina central, encara queda llunyà. Segueixen tancades escoles i universitats, molts restaurants i altres negocis relacionats amb el lleure mantenen la persiana abaixada i el trànsit no arriba a més de la meitat del seu cabal. Les autoritats recomanen reduir les sortides a les mínimes i la por fa la resta.

Al darrere queden gairebé onze setmanes d’una trasbalsadora quarantena que ha tensat la paciència confuciana. Sense passejar el gos, sense baixar a buscar menjar perquè ja l’acostava el comitè de barri. «Ha sigut extenuant. Hem estat tancats, però mai havíem estat tan connectats amb l’exterior a través d’internet. Els polítics estúpids, els valents doctors, les discriminacions que patien els de Wuhan a la resta del país, els generosos voluntaris... Els sentiments canviaven diverses vegades al dia», assenyala per telèfon Liu, inversor.

Normalitat a les empreses

La reactivació econòmica obeeix ja a l’impuls ordenat des de Pequín. Gairebé el 94% de les empreses funcionen amb normalitat, ha assegurat l’ajuntament, i se’ls donarà crèdits tous per 20.000 milions de iuans (2,5 mil milions d’euros). Però cap economia surt il·lesa d’un congelament trimestral i inquieta que molts no superin el primer vigor.  

No hi ha diners per invertir, certifica Liu. No ha patit cap retallada salarial i ara per ara només assumeix la pèrdua de la seva prima anual, però la seva situació i la dels seus set companys a l’empresa perilla si el flux no torna. «Treballem dur i el nostre cap és una bona persona. No acomiadarà ningú. O en sortim junts o ens enfonsem tots. Això ens ha unit encara més», opina. Fa uns dies va tornar a l’oficina i compleix amb escrúpol les precaucions: mascareta, distància de dos metres i constants lectures de temperatura.

Cap mort

Des de la Xina s’amunteguen les bones noves. El país no va reportar dimarts cap mort per primera vegada des de l’inici de l’epidèmia i el final del bloqueig sobre Wuhan va arribar després de comptabilitzar tot just tres contagis en tres setmanes. La pràctica erradicació del coronavirus ha tornat cert assossec als hospitals de la capital després de mesos de frenesí. L’Hospital Tongji va arribar a gestionar el quíntuple dels pacients habituals en els dies més crus. La vida de Xiaoyu va discórrer entre l’àrea d’Urgències i l’apartament llogat per evitar el contacte amb el seu marit i fill. «Els veuré aviat», diu sospirant. «Em sento alleujada.  Aquesta experiència ens ha canviat a tots, hem après molt. La unitat ha sigut decisiva. Han vingut doctors de tot el país, totes les províncies ens han enviat menjar i material mèdic. No ho hauríem aconseguit sense ells», assegura.  Aquests dies, afegeix, s’esgarrifa veient els seus col·legues del món enfrontar-se despullats a l’epidèmia. «Els Estats Units demanen a les infermeres que es facin una mascareta amb una samarreta, una amiga del Regne Unit em diu que amb prou feines tenen un davantal...».

Notícies relacionades

Dos estudis elaborats per científics internacionals i publicats recentment a la revista ‘Science’ certificaven que la quarantena de Wuhan, rebuda amb escepticisme i repulsa per molts experts aquell gener llunyà, ha complert amb escreix la seva missió. El primer calculava que havia frenat un 75% els contagis a la resta del món; el segon assegurava que va retardar l’arribada del virus a altres ciutats xineses gairebé tres dies i els va concedir temps per preparar-se.

La quarantena va ser un suplici, sí, però un suplici rendible. Liu i Xiaoyu remarquen el seu accentuat orgull de Wuhan i lamenten que la seva ciutat, ignota per a molts mesos enrere, quedarà eternament grapada a una pandèmia.