La desembocadura del Besòs tindrà llacunes a partir del 2028

Part d’aquest aspecte més salvatge i afable a la fauna i la flora autòctona s’està reprenent en punts convertits en refugis a Santa Coloma de Gramenet i ara es vol estendre al delta del Besòs, entre les platges de Sant Adrià. El propòsit és que 13 hectàrees de la desembocadura mudin d’aspecte i recobrin les llacunes que existien abans de la canalització, quan el contorn del riu era més fangós.

En cas de complir-se el pronòstic, la banda esquerra de la confluència del Besòs amb el mar i les vores de les dues platges que flanquegen el delta han de tornar a ser una zona assilvestrada i pantanosa l’agost del 2028. És el termini màxim que marquen els fons Feder, una línia de finançament de la Unió Europea que ha compromès 1.088.000 euros al projecte, promogut per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Sant Adrià. Les dues administracions es faran càrrec a mitges del 60% dels 2,7 milions que costen les obres.

Més espècies

Al refer una aparença més fidel a l’original del Besòs, es pretén captar més animals que els que la desembocadura ja atrau i que s’assentin al lloc. "Necessitem aiguamolls per generar biodiversitat", explica Álvaro Sainz, cap del servei de projectes i obres de l’oficina tècnica de la gerència de l’AMB. "Intentem renaturalitzar un riu que, en el fons, és un canal. A l’haver-se canalitzat es donen unes carències per generar les llacunes que generaria un riu natural", afegeix.

El pla Reviu Besòs està pendent de concretar-se amb tècnics de diverses disciplines, inclosos paisatgistes, ambientòlegs i ornitòlegs. De moment, no hi ha data perquè la reforma comenci. Queda per precisar quines espècies es volen recuperar, si bé els responsables n’indiquen algunes. "Ho anirem veient, però, òbviament, el blauet, la llúdria i l’anguila sempre que es pugui", cita Sainz. Els tres animals que esmenta són indicadors de qualitat del terra i l’aigua. "A Santa Coloma estem posant mantes d’anguiles perquè intentin remuntar el riu i la desembocadura és un àmbit per continuar amb això", abunda. El procés ja avançat per renaturalitzar recolzades del Besòs a Santa Coloma –la segona fase acabarà al desembre i se’n traça una tercera– orienta la intervenció per al delta. "Però no serà una rèplica exacta, perquè s’adaptarà a les condicions del terreny", puntualitza Sainz.

A més, es pensa a "rediversificar moltíssim" les plantes, reintroduint vegetació de ribera i fluvial autòctona. En paral·lel, es vol eliminar la canya americana, una espècie invasora que ha proliferat amb la sequera i les altes temperatures. "L’aigua és una eina important per combatre la canya: no es tracta només de treure-la, sinó que no torni a créixer, per a la qual cosa és important que el terra estigui humit", il·lustra Sainz.

Es desconeix encara quantes llacunes es recrearan. Tampoc se sap amb certesa si els antics aiguamolls ara secs estan en condicions de retenir aigua o si s’hauran de reconstruir. En tot cas, sí que s’estudia crear una bassa salina al delta. Podria possibilitar el retorn del fartet, un peix amenaçat que ha desaparegut del Besòs. "Segurament generarem que es vengui alguna espècie que ara no hi és", prediu Sainz. Afegeix que es tracta també de propiciar condicions perquè les aus niïn a la desembocadura.

Evitar els passejants

Notícies relacionades

BCN canvia l’adjudicació dels xiringuitos de platja

Eduard Soley, Anna Campos i Joan Pera, ramblistes

Per aconseguir-ho, es persegueix evitar que els passejants s’aventurin per la tirada que s’ha de transformar, des dels ponts per on circulen Rodalies i el tramvia i fins al mar. L’accés està prohibit, però no són pocs els que salten la tanca. Per dissuadir a endinsar-se en terreny reservat als animals, s’estendrà un canal d’aigua freàtica que exerceixi de barrera del paratge protegit.

Al projecte se’l revesteix d’un caire divulgatiu i de sensibilització, de manera que s’estudiaran propostes per reforçar el caràcter de mirador dels passejos que planen sobre el curs últim del riu. "El Besòs és un àmbit molt prioritari per a l’àrea metropolitana i el projecte té dimensió metropolitana", defineix Xavier Tiana, coordinador general de l’oficina tècnica de la gerència de l’AMB. "Aquest projecte posa la cirereta del pastís a la recuperació d’un riu que era poc més que una claveguera a cel obert", recorda José A. Gras, tinent d’alcaldia de Territori de Sant Adrià. "La desembocadura és la zona que potser té més valor ecològic, però, en canvi, està encara bastant degradada", conclou.