Duterte ordena disparar contra els que ignorin la quarantena a les Filipines

El president filipí, Rodrigo Duterte, ha donat ordre de disparar als que violin la quarantena. No és Duterte un d’aquests nouvinguts que aquests dies s’excusen en una pandèmia per llimar les garanties democràtiques. Duterte les està dinamitan amb exemplar coherència des que va pujar al poder el 2016: tant li serveix el plom contra la droga que contra el coronavirus.

«Les meves ordres a la policia, a l’Exèrcit i als comitès de barri consisteixen que si hi ha problemes o la situació desemboca en baralles i les seves vides estan en perill, que disparin a matar», ha afirmat avui el president en una roda de premsa televisada. «No us deixaré que causeu problemes, us enviaré a la tomba», ha aclarit.

L’atrabiliari president es dirigia a la nació en un moment delicat. El coronavirus havia passat tangencialment per les Filipines en les primeres setmanes però s’hi ha assentat en l’última. Les 322 infeccions i onze morts comunicades aquest matí eleven la xifra acumulada a 2.633 i 107. Es dona per descomptat que la falta d’anàlisi ha minimitzat la magnitud de la crisi i inquieta la seva evolució en un dels països més indefensos del sud-est asiàtic. «Està empitjorant. Així que us repeteixo de nou que la situació és seriosa i heu d’escoltar», ha exigit. També ha advertit «als de l’esquerra» que els detindrà i no els deixarà anar fins al final de l’epidèmia si continuen trepitjant el vesper social.

Duterte va aconseguir del Congrés els poders especials per agilitar la resposta contra el coronavirus. També una llei amb una provisió de 4.000 milions de dòlars per a 18 milions de llars, però el repartiment s’ha retardat perquè encara no han sigut elaborades les llistes dels beneficiaris.

Més de la meitat dels 110 milions de filipins estan en quarantena. Entre ells figuren els 12 milions d’habitants de Manila i els seus ravals de l’extraradi. A Nabotas o Caloocan abunden el barraquisme i la diària missió d’omplir el bol d’arròs, així que el confinament domiciliari aboca a una gana molt més tangible que un virus invisible.

Aquest conflicte de prioritats va emergir ahir a la nit al barri de San Roque (Quezon). Els empleats en fàbriques i en la construcció van prendre els carrers per protestar perquè no poden treballar ni tampoc arriben els ajuts promesos. Les baralles amb la policia van acabar amb 21 detencions per ocupació de l’espai públic sense permís.

A les declaracions de Duterte va seguir la litúrgia habitual amb escandalitzades respostes de les organitzacions de drets humans i esforçades contextualitzacions dels seus subordinats. Van ser «profundament alarmants», jutja Amnistia Internacional. «La força mortal i desenfrenada no hauria d’utilitzar-se durant una emergència com la del coronavirus», afegeix. El cap de la policia, Archie Gamboa, va aclarir després que no dispararan als revoltosos i va al·ludir a la pulsió hiperbòlica del seu president. «Probablement només volia remarcar que es complirà la llei en temps de crisi», va raonar.

Notícies relacionades

La Xina comptabilitzarà els contagiats asimptomàtics de coronavirus

El Japó també prohibeix l'arribada d'estrangers de les zones més afectades

Duterte va aparèixer com un tsunami en l’esclerotitzada i inepta escena política nacional amb un discurs populista que prometia acabar amb els problemes enquistats. Ja en campanya electoral va proclamar que seria feliç si pogués massacrar els quatre milions de drogoaddictes filipins, va prometre omplir la badia de Manila de cadàvers, va aconsellar obrir funeràries i va concedir immunitat als policies que disparessin als addictes. Així va guanyar les eleccions del 2016 i conserva un recolzament popular massiu malgrat les milers de morts de drogoaddictes o petits camells.

Res pot amb la popularitat de Duterte. Ni les seves bromes sobre una activista occidental violada i assassinada a la presó, ni les seves confessions d’haver assassinat amb les seves pròpies mans, ni tan sols haver titllat d’idiota Déu o de fill de puta el Papa en el país més fervorosament catòlic d’Àsia. En una dinàmica semblant a la de Donald Trump, emergeix amb més força després de cada escàndol.