Un «tsunami» de malalts de coronavirus als hospitals de Londres

Els hospitals de Londres estan veient arribar un «continu tsunami» de pacients en estat greu pel coronavirus, segons Chris Hopson, director executiu de NHS Providers, l’organització d’hospitals i servei d’ambulàncies de la sanitat pública del Regne Unit. Les parelles que encara fan pícnics a Regent’s Park, es bronzegen a Clapham Common, o continuen baixant diàriament al supermercat com si la vida seguís igual són minoria, però també un exemple que encara no es percep la tragèdia que altres ja estan combatent en primera línia.

Els metges als hospitals de la capital, va explicar Hopson al programa ‘Today’ de la BBC, estan «veient una explosió en el nombre de malalts greus que arriben a gran velocitat, onada rere onada». «L’expressió que fan servir més sovint, quan m’ho expliquen, és la d’un continu tsunami». A aquesta allau de pacients, que està copant ràpidament els llits disponibles en els serveis de cures intensives, s’hi afegeix el gran nombre de personal sanitari absent per malaltia. «Estem veient el 30%, el 40% fins i tot el 50% de baixes per malaltia de personal que s’ha encomanat amb el virus o està en el grup dels vulnerables i està en confinament. És un nivell de baixes sense precedents», va afegir.

Johnson, un irresponsable

Els metges i les infermeres no compten amb prou equipament de protecció. Falten mascaretes, vestits, guants... «Estic petrificada. Estic aterrida cada dia quan he d’anar a treballar», explicava plorant una infermera, exhausta i desesperada. També falta material de vital importància. El Govern estudia la fabricació o la compra de més respiradors. La sanitat pública compta amb uns 8.000, segons les xifres de l’Executiu.  Malgrat l’avenç de la pandèmia, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha rebutjat prendre part en el programa conjunt per adquirir respiradors de la Unió Europea. «Ja no som a la UE», va ser la resposta simplista del seu portaveu a les crítiques que aquesta decisió ha suscitat.  El Regne Unit es troba en el període transitori del ‘brexit’ i podria haver-hi participat. «És molt irresponsable no treballar amb els nostres veïns europeus en això», va declarar Ed Davey, líder en funcions dels Liberals Demòcrates.

Els gratacels de Canary Wharf i els Docklands, el centre financer a l’est de Londres, estan buits. Els carrers dels voltants, deserts. El City Airport, habitualment freqüentat pels homes de negocis de la zona, ha suprimit tots els vols civils. Una suspensió per falta de viatgers i perquè els avions militars puguin operar. Molt a prop, l’Exèrcit està construint contra rellotge un hospital temporal, l’NHS Nightingale, al palau de conferències i exposicions ExCel Centre. L’espai, de 600 metres de llarg, comptarà molt aviat amb 4.000 llits i dos dipòsits de cadàvers per als infectats pel virus. Els primers 500 pacients hi podrien ingressar la setmana que ve.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

La gran qüestió és on trobar prou personal sanitari. A peu d’obra del nou hospital, la cap del Servei d’Infermeria per a Anglaterra, Ruth May, feia una crida a tots els seus col·legues. «Aquest hospital a l’ExCel obrirà la setmana que ve i necessito més infermers i metges perquè m’ajudin a poder-lo atendre». Manchester i Birmingham estudien habilitar recintes similars.

Exèrcit de voluntaris

Prop de 12.000 antics membres del personal sanitari, inclosos 2.600 metges i més de 6.000 infermers, s’han reincorporat a la feina. S’hi han afegit 18.700 estudiants d’infermeria i 5.000 de medicina en el seu últim any de carrera. La petició de formar un exèrcit de voluntaris per ajudar la sanitat pública ha tingut una resposta aclaparadora. Si les autoritats havien demanat en principi 250.000 voluntaris, en poc més d’un dia la xifra dels disposats a donar un cop de mà va arribar al mig milió i continuava augmentant. La seva missió serà col·laborar en la distribució de menjar, medicines i qualsevol altre tipus d’ajuda al milió i mig de persones considerades especialment vulnerables i obligades a estar completament aïllades.