Putin i l'oposició russa entaularan una dura batalla en plena pandèmia

Serà una batalla que s’entaularà en múltiples fronts, de  manera desigual i sense possibilitat d’èxit immediat. Es durà a terme en un context desfavorable, degut no només a les prohibicions que limiten els actes públics per l’epidèmia de coronavirus, sinó també a la por de la població a infectar-se. Contra vent i marea, els principals partits opositors i moviments contestataris de Rússia ultimen les seves accions, des de recursos judicials fins a la convocatòria de manifestacions quan les circumstàncies ho permetin, passant per campanyes a internet o crides a l’abstenció en contra de la bateria de reformes constitucionals tot just aprovades pel Parlament, que permetran a Vladímir Putin convertir-se ‘de facto’ en el president vitalici.

«És evident que no podrem impedir que [les reformes] tirin endavant, però sí deslegitimar la maniobra» a ulls dels ciutadans, assegura a EL PERIÓDICO Nikolai Ribakov, president de Iàbloko, un partit que a diferència d’altres forces liberals, compta amb representació en diversos parlaments regionals, incloent les influents assemblees municipals de Moscou i Sant Petersburg. 

La seva intenció immediata és dirigir-se al Tribunal Constitucional perquè es pronunciï sobre la possibilitat que Putin pugui ser elegit de nou, «destacant la contradicció», segons el polític, que aquesta mateixa cort, el novembre de 1998, quan faltaven dos anys per a les presidencials del 2000, va decidir que Borís Ieltsin, l’anterior cap de l’Estat, no era elegible per a un tercer mandat. Malgrat que durant la seva presidència, el 1993, el país es va dotar d’una nova Constitució, a Ieltsin no se li va permetre llavors posar el comptador a zero, a diferència del que passa ara amb Putin, destaca Ribakov.

Fragmentació

L’èxit o el fracàs de les mobilitzacions dependrà en gran manera de la capacitat de deixar a un costat les diferències per part de la fragmentada oposició liberal, on abunden els personalismes i les lluites d’egos. «Estem disposats a unir-nos amb qualsevol que s’hi oposi [al Kremlin], ja sigui amb els partidaris de [Aleksei] Navalni [bloguer anticorrupció], amb els de [Mikhaïl] Khodorkovski [empresari opositor exiliat]», emfatitza Andrei Zúbov, vicepresident del Partit de la Llibertat Popular (PARNAS), que codirigia l’opositor Borís Nemtsov, assassinat fa cinc anys.

Això sí, Zúbov marca línies vermelles: «els comunistes», amb una quarantena de diputats a la Duma Estatal, que considera «part del règim» malgrat que alguns d’ells s’han mostrat molt crítics respecte a les intencions del president d’eternitzar-se en el poder, o la també liberal Ksénia Sobtxak, l’única dona candida a les presidencials del 2018 a qui titlla d’«espàrring» oficialista. 

La consulta, endavant 

Notícies relacionades

La UE acusa Rússia de llançar 'fake news' sobre el coronavirus amb finalitats polítiques

Rússia adopta mesures draconianes per protegir-se del coronavirus

A diferència del Kremlin, que de moment manté el referèndum constitucional per al 22 d’abril, l’oposició ha desconvocat la primera manifestació de protesta, que s’havia de celebrar aquest diumenge. El seu organitzador, Andrei Pivovarov, insisteix a aquest diari que es tracta d’un «acte de responsabilitat», que la marxa ha sigut simplement ajornada i es durà a terme, compti o no amb autorització. Alhora, qualifica de «criminal» el manteniment de la votació d’abril, només explicable, segons la seva opinió, en les «presses» que té el Kremlin per tirar endavant la reforma abans que l’economia i la situació es deteriorin més pel coronavirus. «És inaudit; mantenint la votació, Putin demostra que ha perdut contacte amb la realitat», afirma.

Ateses les limitacions per treure la gent al carrer, les iniciatives contra la reforma estan tenint lloc a internet. Més de 400 escriptors, artistes, acadèmics i advocats han rubricat una carta oberta qualificant la maniobra de «cop d’Estat anticonstitucional» que «amenaça de convertir-se en una nova tragèdia nacional». La periodista Tatiana Melkina, una de les signants, explica que es va adherir al manifest com a «forma de teràpia», però admet que no té grans expectatives. «Crec que molta gent ha perdut l’esperança», confessa.