26 maig 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

¿Per què el coronavirus afecta tant Itàlia?

Els experts apunten com a claus els diagnòstics, la mutació del virus i el contagi als mateixos hospitals

La Llombardia, la regió més afectada, no pot enterrar els seus difunts per falta d'espai en alguns cementiris

Rossend Domènech

¿Per què el coronavirus afecta tant Itàlia?

PIERO CRUCIATTI

Per segona vegada en una setmana, després d’un mes exacte des de l’inici de la pandèmia, els camions de l’Exèrcit italià han entrat a les vuit del matí de dissabte a Bèrgam (Llombardia) i s’han emportat 70 taüts amuntegats al dipòsit de cadàvers. El cementiri ja està tancat, per falta d’espai.  Els porten a la regió pròxima de l’Emília-Romanya  per incinerar-los. Sense funerals, ni comiats de familiars. És la desoladora imatge que deixa el Covid-19 i que està causant a Itàlia, que aquesta setmana ja ha superat la Xina quant a taxa de mortalitat.

Experts de tota la península, consellers científics del Govern i de l’Institut Superior de Sanitat es pregunten sobre les causes que produeixen un nombre tan alt de morts. La resposta és que hi ha diversos motius i que no afecten només les persones grans, com il·lustren els butlletins diaris de Protecció Civil.

«L’edat mitjana de la població per si sola no pot explicar la letalitat», ha recalcat Fabrizio Pregliasco, viròleg de la Universitat de Milà . Són moltes les veus que lamenten que a la Llombardia el virus circula d’una manera anòmalament elevada i està matant massa persones. La mortalitat a la regió és del 10%, contra el 2,6% de la veïna regió del Vèneto (Venècia) i el 2% de la Xina o els «només» 73 difunts que presenta Alemanya amb més de 21.000 encomanats (pels 25.000 casos totals a la Llombardia).

Catàstrofe

«Hi ha una catàstrofe en curs i hem d’afanyar-nos a entendre per què, ja que si l’anomalia arriba a Milà, podríem assistir a una hecatombe, que es pot replicar a grans ciutats, com Londres, Berlín i París», ha declarat la viròloga italiana Ilaria Capua, de la Universitat de Florida. «Ens turmenta la pregunta de per què aquí el virus està tan concentrat», afirmen des de l’Organització Mundial de la Salut, que afirma que a la regió llombarda s’ha produït «una combinació de factors».

En els últims dies el viròleg Roberto Burioni ha apuntat a aquest diari que una de les causes és «la manera de diagnosticar els encomanats», que arriba al 30% de casos a la Llombardia pel 6% al Vèneto. Al Vèneto, davant un encomanat es realitzen anàlisis a tots els que van estar en contacte amb la persona, per la qual cosa es pot intervenir amb temps abans que els nous malalts col·lapsin els centres sanitaris. A la Llombardia, s’analitzen només les persones amb símptomes, cosa que porta a pensar que, en realitat, els positius haurien de ser molts més que els declarats.  

Mutacions

Una altra de les raons que ofereixen els científics és la mutació del virus: a Itàlia ja s’han detectat dos o tres mutacions diferents, una a la regió de les Marques, a l’Adriàtic, una segona en diversos llocs de la península i la tercera a la Llombardia, on la soca local seria particularment «agressiva». S’ha de comptar també amb el fet que hospitalitzar tants positius col·lapsa les estructures sanitàries i en molts casos és dins dels hospitals on han començat i s’han ampliat els contagis a Itàlia.

L’edat de les persones no és tampoc, com afirma el viròleg Pregliasco, un criteri que expliqui l’alta mortalitat que produeix el virus. L’edat mitjana d’Itàlia ja és alta per si mateixa: 45 anys (el 22,6% supera els 65), segons l’Institut Nacional d’Estadística (ISTAT). És a dir, molt semblant a la d’altres països, com el Japó o Alemanya. Els científics remarquen que, en la primera fase el virus s’ha acarnissat amb la gent gran, tot i que les anàlisis de Protecció Civil i de l’Institut Superior de Sanitat, ho aclareixen millor.  

A les ucis d’Itàlia el 12% dels hospitalitzats té menys de 50 anys. L’índex de mortalitat és del 0,1% entre els 40 i 49 anys, del 0,2% entre els 50 i 59, del 2,5% entre els 60 i els 69 i del 6,4% entre els de 70 i 79 anys. Per als de més de 80 anys és del 13,2%. D’aquests últims només el 0,8% no patia cap patologia prèvia. El 25% comptava amb una patologia, també el 25% amb dos i el 48,5% amb tres o més patologies. Per aquest ordre, els problemes de salut que més es presenten són hipertensió, cardiopatia i diabetis.

Alarmisme

«Massa alarmisme, potser aquest virus només afecta els vells». Així responien la majoria dels joves de Milà entrevistats per les televisions als bars de la ciutat fa tan sols dues setmanes. El primer cas conegut a Codogno, primer focus d’Itàlia, tenia 38 anys. I a les zones on s’han realitzat algunes anàlisis generals a la població, un de cada cinc joves (des dels 19 als 50 anys) ha donat positiu. Fa menys d’una setmana, el 5% dels malalts tenia menys de 30 anys i als hospitals hi havia 43 nens amb menys de 9 anys i 85 amb menys de 19 anys.

 «Avui tinc un missatge per als joves: no sou invencibles», va dir aquest divendres Tedros Adhanom Ghebreyesus, director de l’OMS, il·lustrant que en la majoria dels casos donen positius sense símptomes. «Els vostres desplaçaments fan la diferència entre la vida i la mort d’una altra persona», va advertir Adhanom.