La migració, una arma política entre la UE i Turquia

El creixent flux de migrants i refugiats rumb a Europa s’ha convertit en un punt clau en l’estratègia negociadora entre la Unió Europea i Turquia, evidenciant les creixents friccions entre els dos bàndols. L’escalada bèl·lica entre Ankara i Damasc a la província rebel d’Idlib ha augmentat la desesperació dels civils, que proven de fugir de la zona per arribar a territori segur, moltes vegades a Europa.

D’aquesta penúria s’està servint el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que alimenta la por de Brussel·les a una nova onada massiva de refugiats, similar a la del 2015, a l’obrir les fronteres del seu país amb Grècia: aquest dissabte va tornar a controlar els accessos marítims a Europa des del seu país, però no així els terrestres, que continuen oberts una setmana després.

Un any després d’aquell capítol, la UE va firmar un acord que incloïa un paquet d’ajuts de 6.000 milions d’euros a Ankara a canvi que tornés a acollir els immigrants que tornessin al seu territori. Erdogan considera que el club comunitari ha incomplert en bona mesura aquest compromís durant aquest temps, per la qual cosa col·loca sobre el tapet negociador amb Brussel·les  més ajuda financera, per pal·liar l’impacte de gairebé quatre milions de refugiats mentre afronta les despeses d’una costosa guerra al nord de Síria amb la seva economia donant senyals d’alarma.