Moren desenes de soldats turcs en un atac aeri a Síria

Almenys tres desenes de soldats turcs han perdut la vida a la província siriana d’Idlib en un bombardeig aeri atribuït a l’aviació russa o a la del seu aliat, el règim de Bashar al-Assad. L’incident, que constitueix una greu escalada en uns combats cada vegada més acarnissats pel control de l’última regió a mans insurgents, es produeix tan sols unes hores després que les forces rebels, avalades per Ankara, aconseguissin reprendre l’estratègica localitat de Saraqeb i enmig de greus recriminacions de Moscou al bàndol turc, que acusa de fer servir «de manera il·legal» la seva artilleria i els seus avions no pilotats per donar suport als seus socis.

L’impacte internacional d’aquest greu atac es podia notar al cap de poques hores d’haver-se produït. Fonts oficials turques han assegurat a l’agència Reuters que el seu país no faria res ja per impedir o frenar un nou flux de refugiats cap a Europa, després que els combats de les últimes setmanes forcessin el desplaçament de prop d’un milió de persones. És la forma que té Turquia de pressionar la UE, amb greus dificultats per consensuar una resposta conjunta a la immigració, que s’impliqui en el conflicte. 

Mentre el president turc Recep Tayyip Erdogan convocava una reunió d’urgència del seu Gabinet de seguretat, des dels EUA, el senador republicà, Lindsey Graham, ha fet una crida per proclamar una zona de no sobrevol sobre el nord de Síria, el que entraria obertament en col·lisió amb l’aviació russa, que és la que controla el cel en aquesta zona de l’estat àrab. «Espero que el món, liderat pels EUA, contraataqui contra l’Iran, Rússia i Al-Assad, permetent negociacions polítiques per posar fi a la guerra siriana», ha declarat.

Inacció i divisió

Fins al moment, els aliats occidentals només han respost amb inacció i divisió a les contundents accions del règim sirià i el seu aliat del Kremlin, sobre les quals pesen gravíssimes acusacions de violacions dels drets humans. Dimecres passat, 14 ministres d’Exteriors, incloent-hi l’espanyola Arancha González Laya, van publicar una columna editorial al diari ‘Le Monde’ en què denunciaven «les violacions massives del dret humanitari» comeses per l’aviació del règim de Damasc i el seu aliat Rússia. No obstant, dirigents com el president nord-americà, Donald Trump, s’han mostrat reticents a portar la contrària a Moscou a Síria, i fins i tot han adoptat decisions que els afavorien, com ara la retirada de les tropes nord-americanes del nord del país. D’altres, com el president francès, Emmanuel Macron, fins i tot arriben a defensar un diàleg amb Putin.

Moscou, garant de la supervivència del règim de Bashar al-Assad gràcies al seu recolzament, està decidit que el seu aliat recuperi el control del govern d’Idlib i dona senyals que no està disposat a negociar. Moscou ha negat que el president Vladímir Putin es reuneixi a Istanbul el 5 de març amb Erdogan per tractar la crisi d’Idlib tal com havia anunciat anteriorment el bàndol turc.