ALS 91 ANYS

Mor l'expresident d'Egipte Hosni Mubarak

El líder egipci es va veure forçat a abandonar el poder el 2011, després de les protestes massives contra el seu règim en el marc de l'anomenada primavera àrab

zentauroepp33667030 mubarak200225115924

zentauroepp33667030 mubarak200225115924 / Amr Nabil

4
Es llegeix en minuts
Ana Alba

L’exdictador egipci Hosni Mubarak, que va governar amb mà de ferro gairebé 30 anys i va ser enderrocat per les protestes massives de la revolució del 2011, en l’anomenada primavera àrab, va morir ahir dimarts als 91 anys en un hospital del Caire, segons va anunciar la televisió estatal egípcia.

L’ex cap d’Estat era vicepresident d’Egipte el 14 d’octubre del 1981, quan el seu mentor, el llavors president Anwar al-Sadat, va ser assassinat per extremistes islamistes en una desfilada militar. Vuit dies després va prendre jurament com a president, i va prometre continuïtat i ordre.

Aliat incondicional dels Estats Units, baluard contra la militància islàmica i guardià de la pau d’Egipte amb Israel, per als centenars de milers d’egipcis que es van manifestar durant 18 dies de protestes sense precedents a la plaça Tahrir del Caire i en altres ciutats egípcies, el 2011, va ser un líder corrupte, repressor i un símbol de desviació autocràtica.

«Heroi de guerra»

L’actual president egipci, Abdelfatà al-Sisi, va expressar el seu condol per la mort de Mubarak i va decretar tres jornades de dol nacional. «La Presidència plora amb gran pena l’expresident de la República», va afirmar Sisi en un comunicat.

El cap d’Estat egipci es va referir a l’exdictador com «un dels líders i herois de la gloriosa guerra d’octubre, ja que va assumir el comandament de la Força Aèria durant la guerra que va restaurar la dignitat i l’orgull de la nació àrab», amb referència a la guerra del 1973 o del Yom Kippur contra Israel. 

Mubarak va ser arrestat l’abril del 2011, després que la revolució l’obligués a abandonar el seu càrrec al febrer, i va estar a la presó i en hospitals militars fins al 2017, quan el van posar en llibertat després d’absoldre’l d’haver ordenat l’assassinat de 239 manifestants.

El difunt president havia sigut condemnat a cadena perpètua el 2012 per aquesta raó, però un tribunal d’apel·lacions va ordenar un nou judici i es va retirar el cas.

Condemnat per corrupció

No obstant, el 2015 va ser condemnat a tres anys de presó, juntament amb els seus dos fills, Alaa i Gamal, per desviar fons públics i utilitzar-los per millorar les propietats familiars.

Molts egipcis que van viure el temps de Mubarak en el poder el veuen com un període d’autocràcia i capitalisme corrupte. Però ell va mantenir la seva innocència i va dir que la història el jutjaria com un patriota que va servir el seu país desinteressadament.

La seva deposició va conduir a la celebració de les primeres eleccions lliures a Egipte i a l’arribada del president islamista Mohamed Mursi, que només va durar un any en el càrrec. Protestes multitudinàries, l’estiu del 2013, el van enderrocar amb un cop d’Estat encapçalat per Sisi, que llavors era cap màxim de la Defensa del país.

Judici contra Mursi

L’última vegada que es va veure Mubarak en públic va ser el desembre del 2018, quan va testificar en un judici contra Mursi, mort l’any passat en una compareixença davant un tribunal del país.

Nombrosos alts càrrecs del règim de Mubarak van ser condemnats a diferents penes de presó pels seus actes arran de l’aixecament popular. No obstant, molts han sigut absolts després de la repetició de judicis amb l’arribada al poder de Sisi, que es va convertir el 2014 en president constitucional després d’haver-se imposat en les eleccions i va aconseguir un nou mandat en els comicis del 2018.

Caos i retallada de llibertats

La caiguda de Mubarak, exigida el 2011 per la major part del poble, va acabar sumint Egipte en anys de caos i incertesa, i va augmentar una lluita de poder entre els militars i el grup islamista Germans Musulmans, que ell havia prohibit.

Amb l’arribada de Sisi es van reduir les llibertats obtingudes en la revolució del 2011, hi ha més lleis que les limiten i la repressió contra els activistes pro drets humans, els periodistes i qualsevol veu dissident és molt més gran.

La mort de Mubarak ha suscitat nombroses reaccions. Entre els països àrabs, des dels Emirats Àrabs Units (EAU), l’Aràbia Saudita, Oman i Kuwait, els Governs del golf Pèrsic l’han lamentat, s’han referit a ell com un aliat i han enviat el seu condol a Sisi i als egipcis.

Elogis de Netanyahu i Abbas

El difunt dictador també va merèixer els elogis del primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, i del president palestí, Mahmud Abbas. El primer ha destacat «el compromís amb la pau» de Mubarak, a qui ha anomenat «amic personal».

Notícies relacionades

El segon «ha retut homenatge al compromís de l’exmandatari egipci a favor de la causa palestina i del poble palestí perquè concretés el seu dret a la llibertat i la independència».

En canvi, advocats de les víctimes de la seva repressió han lamentat el llegat d’impunitat i d’injustícia deixat pel dictador, el funeral del qual podria tenir caràcter militar i fer-se aquest dimecres.

Temes:

Egipte