PRIMÀRIES DEMÒCRATES ALS EUA

Sanders es consolida com a favorit amb una victòria imponent a Nevada

El socialdemòcrata va obtenir més del 45% dels vots, seguit molt de lluny per Biden i Buttigieg

A l'estat el senador va guanyar amb una coalició de votants que engloba gairebé totes les tribus del partit

Sanders es consolida com a favorit amb una victòria imponent a Nevada

Jeremy Hogan

Es llegeix en minuts

Ricardo Mir de Francia

Bernie Sanders va embalat. El senador de 78 anys s’ha imposat de forma devastadora en els caucus de Nevada, la tercera cita de les primàries demòcrates per elegir el candidat que disputarà la presidència a Donald Trump al novembre. El socialdemòcrata gairebé doblava en vots el seu rival més pròxim amb el 43% de l’escrutini, Joe Biden, uns números amb què van tenir prou els grans mitjans per adjudicar-li la victòria des de primera hora de la nit.

Aquesta victòria té una transcendència especial perquè Nevada s’assembla molt més demogràficament al conjunt dels Estats Units que els estats disputats fins ara i perquè ha posat en evidència aquells que van descriure el jueu de Brooklyn com un candidat dèbil amb un sostre de vots entorn del 30%. A Nevada l’ha polvoritzat. Supera el 45%. Ara sí que es pot parlar d’un seriós favorit a la nominació demòcrata.

Sanders arribarà al Superdimarts del 3 de març amb tot el vent al seu favor, després d’haver guanyat també New Hampshire i haver empatat amb Pete Buttigieg per la primera plaça a Iowa. Aquesta data és clau perquè repartirà el 33% dels delegats que nominaran el candidat al juliol i les enquestes el situen per davant a Califòrnia i Texas, el premi gran del ‘superdimarts’. El senador per Vermont té, a més, la campanya més ben finançada i l’única que pot presumir d’estar propulsada per un moviment polític de masses. En l’organització tampoc té parangó. Desenes de milers de voluntaris treballen per a la seva causa en els 50 estats, una estructura que va començar a aixecar durant la seva candidatura fallida de fa quatre anys. 

No és estrany, per tant, que l’‘establishment’ demòcrata estigui més que nerviós. La candidatura d’un socialista en la pàtria del capitalisme comença a ser bastant plausible. «Hem creat una coalició multiracial i multigeneracional, que no només guanyarà a Nevada, sinó que escombrarà tot el país», va dir Sanders als seus seguidors durant un míting a Texas. I és que ni tan sols va esperar els resultats a Las Vegas. Només mira cap endavant.

El resultat definitiu podria trigar hores o dies a conèixer-se, però amb el 43% del recompte Sanders rondava el 47% de vots, 20 punts més que la seva millor marca fins ara en les primàries. El seguien Joe Biden (23.5%), Buttigieg (14%) i Elizabeth Warren (9%). La revelació a New Hampshire, Amy Klobuchar, no arribava al 4%. 

Sanders no només s’emportarà de Nevada la primera victòria a l’oest del país d’aquestes primàries, sinó una coalició de votants que engloba gairebé totes les tribus del partit. Només va perdre entre els majors de 65 anys i els afroamericans, que es van inclinar per Biden. Va guanyar el vot llatí per un marge de 34 punts; els menors de 24 anys, per 54; i els independents, per 37, segons els sondejos a peu d’urna de ‘The Washington Post’. Però també es va imposar entre els homes (+21) i les dones (+13), igual que entre els votants amb formació universitària (+10) i sense aquesta (+22). 

Les revelacions d’aquesta setmana, segons les quals Rússia estaria provant d’interferir en la campanya per ajudar la seva candidatura, no semblen haver-li passat factura. Sanders va confirmar que així l’hi van comunicar les agències d’intel·ligència fa un mes, però va mostrar sense embuts el seu rebuig a la ingerència russa, a diferència del que sol fer Trump.

Al seu avantatge en aquest inici de les primàries continua contribuint decisivament la fragmentació del vot moderat entre quatre candidats, que seran cinc quan Michael Bloomberg entri en escena el ‘superdimarts’. Biden va aconseguir amb la segona plaça part de l’oxigen que necessitava després de la seva desastrosa estrena a Iowa i New Hampshire. Dissabte que ve l’exvicepresident aspira a guanyar a Carolina del Sud, on comanda les enquestes, un escenari que li serviria per apaivagar uns dies tots aquells que l’han volgut enterrar. Per al també centrista Buttigieg, Nevada ha sigut, en canvi, un bany d’humilitat, la constatació que ha de fer-se lloc entre les minories si vol tenir cap opció per conquistar la nominació. Només el 2% dels negres  i el 10% dels hispans  el van votar. Al pol ideològic oposat, Warren va tenir una altra nit per oblidar. No va aconseguir capitalitzar el seu protagonisme en el debat d’aquesta setmana. Potser perquè molts demòcrates ja havien votat aleshores, amb un vot anticipat amb una alta participació.  

Notícies relacionades

El que sembla clar és que a partir d’ara es dispararan els atacs contra Sanders i l’escrutini del seu passat polític i la seva vida privada. Fins ara ha sigut relativament lleuger, però no durarà gaire perquè el populista d’esquerres no només aterreix la jerarquia del partit, sinó també els poders mediàtics del país. «Sanders creu en una revolució inflexible i ideològica que deixa fora molts demòcrates», va dir Buttigieg ahir a la nit després de felicitar el guanyador. «Aspira a reordenar l’economia d’una manera que rebutgen molts demòcrates i nord-americans». 

A Trump li va passar el mateix fa quatre anys: tot l’‘establishment’ es va confabular per frenar-lo. I ja se sap, en el seu cas, com va acabar la jugada.