Al carnaval veneçolà es balla al compàs del dòlar

«Iniciem els Carnavals Feliços 2020 amb el gran desplegament de l’alegria i la seguretat per a les millors festes de la nostra història. Són més de 184.000 homes i dones que garantiran la tranquil·litat i la pau de punta a punta de tot el territori nacional». Nicolás Maduro va donar el sant i senya, amb dia festiu i bo estatal als assalariats inclòs, perquè a Caracas i altres ciutats veneçolanes comencessin divendres les celebracions populars enmig d’un conflicte polític sense solució. Els tambors van créixer divendres a la nit. Van sonar aquesta vegada al compàs del nou déu de l’economia: el dòlar.

Les desfilades i el sarau cotitzen en moneda nord-americana. D’acord amb el portal Contrapunto, una màscara de plàstic com les de‘La casa de papel’ costa als carrers uns 19 dòlars, gairebé cinc vegades més que el salari mínim. Les disfresses per als nens tenen el biaix de l’exclusivitat social: al selecte barri de Caracas de Las Mercedes es paga fins a 40 dòlars per un vestit. Si el carnaval té a veure des del fons dels temps amb la mort i la resurrecció, el veneçolà també es relaciona amb les exèquies involuntàries del bolívar sobirà, un bitllet que gairebé no circula i obliga a adquirir productes o serveis amb una moneda estrangera.

Abans d’iniciar-se el dia festiu, el Govern exaltava els exercicis militars anomenats «Escut bolivarià». Però la figura del pare de la pàtria, objecte de permanents exaltacions estatals, ha quedat desplaçada de bona part de l’intercanvi comercial. Els economistes calculen que el 65% de les operacions es realitzen amb bitllets estrangers. Com diu el consultor José Antonio Gil Yepes, en aquest país hi ha una economia formal deprimida i una altra economia informal activa per la musculatura que exhibeix el dòlar. Una espasa de plàstic per «ser» un guerrer a les nits carnavalesques arriba a les mans del nen per 15 dòlars. Els tridents de diable poden valer el triple. El mateix que una màscara de làtex com les que proliferen als EUA durant Halloween.

Resignació pragmàtica

La victòria del dòlar, primer al mercat negre i després al «blanc», ha sigut acceptada de mala gana per Maduro després que fracassés el control de canvis. «Davant de l’opció reprimeixo o permeto, jo vaig prendre una opció i ho permeto», va dir. La tolerància de les autoritats té un sentit de resignació pragmàtica: el dòlar està ajudant a contenir la hiperinflació. Fins i tot alguns bancs comencen a obrir comptes en dòlars per als seus clients. El Govern ha decidit pagar el preu que el bolívar perdi les funcions elementals d’una moneda.

«Circulen textos per les xarxes socials demanant a la gent seny en l’ús del dòlar perquè, pel que sembla, l’hàbit especulador instal·lat al mercat veneçolà estaria afectant la divisa amb la qual es va desencadenar la voràgine alcista que avui pateix l’economia del país», va assenyalar Alberto Aranguibel al diari oficialista ‘Últimas Noticias’. «Irònic, en realitat, que siguin els mateixos sectors que van apostar des de sempre a la fallida del nostre signe monetari per fer fortunes amb el diferencial canviari els qui avui clamen al cel per una mica de sindèresi en un mercat que ells mateixos van trasbalsar,» va afegir.

Les víctimes

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

El cost social d’aquesta transformació recau sobre l’esquena dels treballadors públics, que continuen rebent el seu salari en la cada vegada més etèria moneda local. Els treballadors, tan invocats per Maduro com els grans beneficiaris del model «bolivarià», són per aquests dies les víctimes immediates de la dolarització. Ells no reben remeses ni estan relacionats en general amb els tràfecs informals com el contraban.

Enmig dels carnavals, i potser a l’influx de les màscares de ‘La casa de papel’, un ciutadà va ser detingut per la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) quan transportava al seu automòbil un milió de dòlars en efectiu. Havia sortit de Caracas en un Toyota i es dirigia a Port Ordaz. Potser per anar de gresca.