29 maig 2020

Anar al contingut

EL PERFIL

Boríssov, el Batman dels Balcans

El carisma del primer ministre búlgar i la seva qualitat d'home d'acció li confereixen un halo gairebé sobrehumà entre els seus compatriotes

El mandatari té un currículum d'allò més polièdric: karateka, bomber, guardaespatlles i futbolista de segona divisió als 50 anys

Víctor Vargas Llamas

Boríssov, el Batman dels Balcans

DIMITAR DILKOFF

Bomber, policia, oficial de l’Exèrcit, guardaespatlles, cinturó negre setè dan de karate i seleccionador búlgar d’aquesta disciplina, i fins i tot jugador de futbol de segona divisió havent superat ja el mig segle de vida. El currículum de Boiko Boríssov és tan prolífic i variat que fins i tot costa creure que no fos l’aficionat amateur que l’any passat va descobrir i va donar nom al cometa interestel·lar Boríssov. Però no, per més fe que tinguin els fervents seguidors en el primer ministre búlgar, la seva polièdrica activitat no arriba (encara) a les troballes astronòmiques.

El que semblaria una trajectòria excepcional per a qualsevol mortal és amb prou feines una rutina per algú acostumat a aconseguir tot allò que es proposa. Com perpetuar-se en l’Executiu del país balcànic des del 2009, amb tot just dos brevíssims parèntesis: a cavall del 2013 al 2014, quan les protestes socials, les mateixes que el van portar a dimitir, es van carregar la feble coalició entre els socialistes i la minoria turca i Boríssov va tornar al poder; i el maig del 2017, quan va recuperar sense gaire esforç la poltrona que va cedir pocs mesos abans al renunciar al càrrec després que la seva candidata perdés les eleccions presidencials.

Colpejar, fingir i esperar fins a trobar la debilitat de l’adversari. Com si d’un combat es tractés, l’hàbil estil d’aquest dirigent, nascut fa 60 anys al si d’una família mitjana de la Bulgària comunista, li ha servit per forjar-se una de les carreres més llargues de la primera línia política de l’Europa coetània.

El poder de la màfia

Però el que apareix com el currículum brillant d’un home fet a si mateix s’enfosqueix al fixar-se en els seus gestos. Els seus detractors apunten al populisme de les seves formes per provar d’amagar la vacuïtat d’un programa que s’ha decantat per completar algunes de les grans infraestructures que es precisen, però que s’ha mostrat incapaç d’escometre les necessàries reformes socioeconòmiques d’un país sobre el qual recau la infausta etiqueta de ser el més pobre i corrupte de l’Europa comunitària des del seu ingrés, el 2007.

Moltes altres estadístiques reforcen aquestes crítiques: un de cada cinc ciutadans supera el llindar de la pobresa en un país on el sou mitjà amb prou feines s’acosta als 400 euros i el PIB per càpita no supera el 50% de la mitjana europea, segons dades del 2018. Amb aquests detalls, es fa tan urgent com improbable una lluita efectiva contra el crim organitzat, una de les grans xacres de la societat búlgara que es perpetua en vista de la sospitosa laxitud de les autoritats.

Un repte notable que acompanya Boríssov des que va arribar a la política, el 2001, com a home de confiança en l’etapa presidencial del rei Simeó per coordinar la lluita contra la temuda màfia búlgara. Abans havia sigut el seu guardaespatlles, com ho va ser anys abans de Todor Zhivkov, després que el líder del Partit Comunista de Bulgària fos destituït, arrossegat pel terratrèmol de la caiguda del Mur de Berlín en els països del teló d’acer.

Un home d’acció

A falta d’aptituds més ortodoxes en les altes esferes, la seva consolidada fama d’home d’acció, el seu pragmatisme i el seu gust pel negre li han valgut el sobrenom de Batman i li han guanyat la fidelitat d’una legió de votants, que empatitzen amb ell i els seus orígens humils. Gràcies a tot això, només quatre anys després ja volava sol i aconseguia l’alcaldia de Sofia mitjançant una formació de nou encuny, Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GRB), fundada inicialment com a oenagé.

Després de completar el mandat, ja es postulava amb èxit per liderar el Govern de Bulgària, derrotant Simeó. El seu Executiu ha mostrat mà de ferro amb la immigració, ampliant el mur amb la frontera turca, i ha consolidat la relació amb la UE per la seva actitud obertament proeuropea, que l’allunya dels axiomes innegociables del Grup de Visegrad i el reconcilia amb Brussel·les després de l’estirada d’orelles que li dedica periòdicament per les nombroses assignatures pendents que se li acumulen. Massa, fins i tot per a Batman.