05 d’ag 2020

Anar al contingut

terrorisme d'extrema dreta

La matança a Alemanya torna a encendre les alarmes sobre la violència ultra

La fiscalia afirma que l'atemptat va tenir una motivació «profundament rascista»

Andreu Jerez

Alemanya s’ha despertat novament amb els fantasmes de la violència xenòfoba. Un home armat va assassinar dimecres a la nit nou persones a la ciutat de Hanau, a l’estat federat de Hesse, l’oest del país. També va deixar sis ferits, un d’ells greu. Totes les víctimes tenien arrels migratòries; entre elles hi havia kurds i cinc ciutadans amb passaport turc, segons va confirmar l’ambaixada de Turquia a Alemanya.

El presumpte assassí –un home de nacionalitat alemanya de 43 anys i la identitat del qual respon al nom de Tobias R.– va aparèixer mort al costat del cadàver de la seva mare. Forces especials de la policia van trobar els cossos en una vivenda de Hanau quan buscaven el tirador. Tot apunta que la causa de la mort del presumpte assassí va ser el suïcidi.

Segons la versió del ministre d’Interior de Hesse, el democristià Peter Beuth, l’atacant va entrar a dos bars de xixa –les pipes d’aigua tradicionals a Turquia i països del món àrab– i va obrir foc contra clients i treballadors. Els establiments estan situats en diferents punts de la localitat: l’agressor es va desplaçar en el seu cotxe des de l’escenari del primer atac al del segon, per la qual cosa és evident que tenia un pla. «Aquest és un atemptat contra la nostra societat lliure i pacífica», va dir Beuth.

Sense antecedents

A falta d’una confirmació oficial sobre els motius exactes de la matança, tant la policia com les autoritats locals parteixen de la base que el seu rerefons és xenòfob. La Fiscalia General Federal va assumir les investigacions davant dels indicis que es tracta d’un acte terrorista.

«Hi ha greus indicis que l’acte respon a un rerefons racista. Això es desprèn dels documents i vídeos de Tobias R. analitzats», va informar aquest dijous la fiscalia alemanya, que va confirmar a més que fins al moment no ha trobat cap tipus d’antecedents ni investigacions sobre Tobias R., que comptava amb una llicència d’armes.

La policia va confirmar que l’atacant havia publicat el gener passat a la seva pròpia web diversos documents de tall supremacista. En un d’ells, titulat «Missatge a tot el poble alemany», Tobias R. adverteix que ja no viuria en el moment en què el document fos públic.

El 14 de febrer, va pujar al seu propi canal de Youtube un vídeo d’uns dos minuts en el qual difonia en anglès teories conspiradores sobre bases militars subterrànies, alertava del consum de mitjans de comunicació tradicionals i animava l’audiència a lluitar. El vídeo va estar ‘online’ fins a hores després que es consumessin els atemptats. Va ser eliminat per Youtube a les deu del matí de dijous. En aquell moment, ja havia sigut reproduït i comentat per més de mil persones.

Les autoritats alemanyes es concentren ara a investigar si l’agressor era un llop solitari o va comptar amb còmplices. «L’entorn del presumpte atacant també està sent investigat per comprovar si tenia contactes nacionals i internacionals», va apuntar la fiscalia.

La cascada de reaccions i condemnes no es va fer esperar davant d’aquest nou atac de tall xenòfob, el tercer en menys d’un any a Alemanya: l’estiu passat, l’alcalde democristià de Kassel, Walter Lübcke, va ser assassinat a trets a casa seva i el principal sospitós és un neonazi; i el novembre passat, un home armat va atacar un sinagoga a la ciutat de Halle i va matar dues persones als voltants de l’edifici religiós.

Cèl·lula neonazi

«El racisme és verí, l’odi és verí. I aquest verí existeix en la nostra societat», va dir Merkel des de la cancelleria en un missatge que va ser posteriorment difós a les xarxes socials del Govern federal. «Aquest verí és el culpable de massa crims. Des dels de l’NSU fins a l’assassinat de Walter Lübcke», va afegir Merkel.

La cancellera al·ludia així als atacs de tall racista més recents, però també a l’última cèl·lula terrorista neonazi coneguda a Alemanya: l’NSU (Clandestinitat Nacionalsocialista) va actuar gairebé durant una dècada –entre 1998 i 2007– i va deixar 10 assassinats al seu darrere, la majoria immigrants turcs i grecs. La policia i els serveis secrets van ser incapaços durant tot aquell temps de trobar pistes ni lligar caps que portessin fins al trio terrorista, que molt probablement va comptar amb una xarxa de recolzament social.

La nova onada d’atacs arriba precedida per la presència des de 2017 de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) com a tercera força del Bundestag. Malgrat que AfD es va desmarcar de l’atemptat i fins i tot el va condemnar, en els últims mesos ha estat duent a terme una campanya a les seves xarxes socials en la qual denuncia els bars de xixa com a centres de delinqüència i crim organitzat.