CRISI AL PAÍS SUD-AMERICÀ

Veneçuela es 'dolaritza' i decreta la mort del bolívar

Dos de cada tres habitants utilitzen la moneda dels EUA com a remesa, estalvi o al mercat negre

L'euro i el pes colombià també es consoliden com a alternatives habituals en les transaccions

zentauroepp49131581 acompa a cr nica  venezuela crisis   ame8011  caracas  venez200122134538

zentauroepp49131581 acompa a cr nica venezuela crisis ame8011 caracas venez200122134538 / Rayner Pena

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La notícia va provocar estupor en els veneçolans majors de 50 anys: havia mort Raúl Amundaray als Estats Units. Ni més ni menys que el galant dels galants dels serials des de 1965, quan va encapçalar l’elenc d’‘El derecho de nacer’. La seva presència a les pantalles es va estendre fins a la dècada dels 80. El record del difunt es va convertir immediatament en un exercici de nostàlgia de la Veneçuela saudita, la de mitjans del segle passat, en la qual imperava el malbaratament, la desigualtat i el dòlar com a patró de referència.  Ja no queda gairebé res d’aquest país però curiosament la moneda nord-americana ha retornat als carrers per regir la vida quotidiana. 

Els economistes estimen que al voltant del 60% dels habitants utilitzen no només el dòlar sinó també l’euro i el pes colombià. El bolívar sobirà, llançat pel Govern a mitjans del 2018 després de restar-li cinc zeros a l’antiga denominació, ha tingut un enterrament menys sentit que el del galant.

Molta pompa i nuls efectes

La inflació, que el 2019 va arribar al 7.374%, va fer miques la refundació monetària llançada amb molta pompa i nuls efectes.  El nou sobirà és per tant el dòlar malgrat els esforços oficials per instal·lar el petro, la criptomoneda lligada a les reserves de cru. «No és cosa de minories», resumeix Asdrúbal Oliveros, el director de la consultora Ecoanalítica.

«El sistema de preus està destruït, és impossible determinar què és barat i què és car», opina l’economista Jesús Casique.  En un país en què el PIB ha caigut més del 53% des del 2013, segons xifres oficials, la distorsió econòmica porta els rostres de Benjamin Franklin, Abraham Lincoln i George Washington, entre altres prohoms nord-americans. 

Aquests bitllets circulen en botigues, mercats i el carrer. Algunes empreses paguen fins i tot bons en la moneda dels EUA. Els especialistes desconeixen la quantitat de dòlars que circulen en tots els estaments de Veneçuela. S’estima que poden superar els 700 milions d’aquesta moneda, aproximadament la mateixa quantitat que allotgen les voltes del Banc Central.

Contraban

Notícies relacionades

El president, Nicolás Maduro, acaba d’incrementar per trentena vegada el salari mínim un 66%, cosa que equival a 3,3 dòlars. Part d’aquests veneçolans reben ajuda dels seus familiars que es troben entre els més de quatre milions de migrants. Sectors de la classe mitjana tenen per la seva part estalvis a l’exterior. Una altra font d’acumulació de dòlars té a veure amb l’economia il·legal: zones limítrofes  les rutes del contraban de gasolina, or, crancs, gambetes, rom, xocolata i altres mercaderies cap a Colòmbia, el Brasil i Guyana. L’activitat mafiosa funciona en els fets com una compensació de la caiguda dels ingressos petroliers com a part de les sancions de Washington.

Maduro va arribar a dir que la dolarització virtual podria ajudar el «desplegament de les forces productives». Els especialistes no creuen que contribueixi a la reactivació. De moment, milers i milers d’homes i dones administren els seus bitllets amb extrema cautela i les atresoren als llocs més insospitats. Sembla que els lavabos són més segurs que els matalassos.