Transició a Rússia: De Putin a Putin

Tot es desenvolupava segons el que està previst. Des d’un majestuós escenari, presidit per una enorme àguila bicèfala, l’escut d’armes rus, i flanquejat per banderes nacionals tricolors, el president Vladímir Putin pronunciava dimecres passat el seu discurs anual sobre l’estat de la nació centrant-se en els temes recurrents de sempre: inversions, despesa social, pulles a Occident, ostentació d’avantguardistes armes que «no tenen» els altres... Entre l’audiència present al centre Manezh, un solemne edifici de façana neoclàssica al costat de les muralles del Kremlin, diputats, senadors i alts càrrecs del país seguien amb més o menys atenció les paraules del seu líder, permetent-se en alguns casos una furtiva becaina.

De sobte, transcorreguda gairebé una hora de parlament, va caure la bomba: «Converses sobre la reforma de la Constitució estan desenvolupant-se, i voldria expressar la meva posició». En aquell moment la càmera va enfocar a l’encara cap del Govern Dmitri Medvédev, assegut al costat de Valentina Matviyenko, presidenta del Senat, que prenia notes, i Viatxeslav Volodin, el seu homòleg a la Cambra baixa. El primer ministre, amb cara de circumstàncies, va respirar profund i es va disposar a escoltar les paraules que posarien fi al seu prolongat mandat. 

Esmenes constitucionals

En primer lloc, el cap de l’Estat proposava declarar la Carta Magna la seva preeminència sobre la legislació internacional; després dels aplaudiments de rigor, demandava vetar constitucionalment la possibilitat que els alts funcionaris mantinguin passaports o residències a l’estranger. I així fins a una desena d’esmenes a la llei fonamental, entre les que destaquen la devolució al Parlament de la capacitat de nomenar el primer ministre i el seu equip, i la menció constitucional del Consell d’Estat, un òrgan consultiu, i la seva consideració com a agència del Govern. Finalitzat l’acte, i transcorreguts només uns minuts, Medvédev va anunciar la dimissió en bloc de l’Executiu davant la nova situació creada.

El discurs va sacsejar fins als seus fonaments les bases de la immobilista política domèstica de Rússia. «Comença la transició.... serà una successió de Putin a Putin», valorava telefònicament Dmitri Oreshkin, comentarista i col·laborador a l’emissora Eco de Moscou. El president, a qui l’actual Carta Magna no li permet presentar-se a la reelecció el 2024, començava a resoldre el trencaclosques de com mantindria la seva influència en els assumptes d’Estat una vegada acabi el seu mandat.

«Putin contempla dues variants principals per succeir-se a si mateix: d’una banda convertir-se en primer ministre, com ja va passar el 2008, aquesta vegada amb poders reforçats constitucionalment, i de l’altra presidir el Consell d’Estat amb un rol fixat també per la Constitució», afirma Oreshkin. Per edat –el president ja s’acosta als setanta anys– les quinieles dels kremlinòlegs s’inclinen cap aquest segon escenari, menys exigent per estar menys vinculat al dia a dia.  

Moment escollit

El moment escollit per donar inici al procés, quan encara queden quatre anys per a les eleccions presidencials, està molt vinculat al descontentament creixent entre la ciutadania, baquetejada per anys de crisi i caigudes en els ingressos reals, afirmen els experts. «Si la transició comença més tard, [Putin] podria perdre el control», afirma Andréi Kortúnov director del Consell Rus per als Assumptes Internacionals.

 El 2021, els russos escolliran una nova Duma, «i ja se sap que Rússia Unida [el partit oficialista] no aconseguirà una majoria qualificada», augura per a EL PERIÓDICO, i recorda el que està passant a l’assemblea de Moscou després de les eleccions locals d’aquest estiu, en què l’alcalde Serguei Sobianin té dificultats per tirar endavant les seves propostes.

L’elecció com a primer ministre de Mikhaïl Mixustin, un home sense base política, de moment manté la pau entre les diferents faccions de l’elit, al capdavant de les quals hi ha candidats a què es presumeixen aspiracions presidencials; l’alcalde Sobianin, Serguei Kirienko, cap de l’Administració presidencial, Serguei Xoigú, ministre de Defensa... No obstant, no és descartable que Mixustin adquireixi perfil propi ja que es convertirà en un «centre d’atenció», pensa Kortúnov.

De moment, aquesta visibilitat ja li ha donat els primers disgustos. La pàgina web Proekt es preguntava com havia pogut adquirir amb el seu sou propietats a barris de luxe de la capital per valor de nou milions d’euros.           

        

Notícies relacionades

Dimiteix el Govern de Rússia després que Putin plantegés canvis en la Constitució

La Duma dona el vistiplau al candidat de Putin per a primer ministre