SISME POLÍTIC A RÚSSIA

Dimiteix el Govern de Rússia després que Putin plantegés canvis en la Constitució

El president rus proposa Mikhaïl Mixustin, cap del Servei Federal d'Impostos, per succeir el dimitit Medvédev al capdavant de l'Executiu

Les esmenes preveuen reforçar el primer ministre i probablement estan destinades perquè el líder del Kremin mantingui la seva influència quan s'acabi el seu mandat

zentauroepp51752372 russian president vladimir putin gestures as he addresses th200115144257

zentauroepp51752372 russian president vladimir putin gestures as he addresses th200115144257 / Alexander Zemlianichenko

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Sisme polític de Rússia. El Govern encapçalat per Dmitri Medvédev ha presentat la seva dimissió en bloc aquest dimecres, moments després que el president Vladímir Putin pronunciés el seu discurs anual a la nació, en el qual havia anunciat una rellevant bateria de propostes per modificar la Constitució que podrien permetre a l’actual líder del Kremlin, veritable factòtum del poder al país, mantenir la seva influència una vegada hagi d’abandonar la direcció de l’Estat el 2024.

El líder del Kremlin ha proposat a Mikhaïl Mixustin, cap del Servei Federal d’Impostos –la Hisenda russa– per rellevar el dimitit primer ministre, que estarà al seu lloc fins a la formació d’un nou Executiu. Una vegada abandoni el càrrec, Medvédev ocuparà la vicepresidència del Consell de Seguretat, un òrgan consultiu sobre temes de defensa que agrupa ministres del ram i responsables d’agències d’intel·ligència. «En aquest context, com a membres del Govern de la Federació Russa, hem de donar al president la possibilitat d’adoptar totes les mesures necessàries en aquestes condicions», ha declarat el polític dimitit després d’escoltar la intervenció presidencial.    

Les esmenes plantejades per Putin redueixen substancialment les atribucions de la presidència i incrementen les del primer ministre. En primer lloc, el líder del Kremlin proposa tornar la potestat a l’òrgan legislatiu perquè elegeixi el cap del Govern. En l’actualitat, la Duma, la Cambra baixa del Parlament, està copada per forces oficialistes de l’oposició sistèmica que no qüestionen les principals decisions presidencials, per la qual cosa aquest òrgan no plantejaria problemes a cap candidat avalat des de l’oficialitat. Els viceministres i ministres també hauran de rebre el plàcet parlamentari.

En segon lloc, el mandatari planteja endurir les condicions que ha de complir qualsevol aspirant a la direcció de l’Estat, particularment incrementar de 10 a 25 anys el període de residència a Rússia. Totes aquestes modificacions seran sotmeses a referèndum una vegada hagin sigut aprovades pel legislatiu.      

Canvis de pes

Els canvis són de pes i, segons coincideixen molts observadors, intenten facilitar a l’actual cap de l’Estat la successió, permetent-li alhora mantenir intacte el seu pes en els assumptes d’Estat si així ho desitgés una vegada acabi el seu mandat. L’actual Carta Magna, tal com està redactada, no li permet presentar-se a la reelecció el 2024.

Precisament, una de les opcions que s’estudia perquè Putin segueixi en el centre del poder a Rússia és que es converteixi de nou en primer ministre, una cosa que ja va fer entre els anys 2008 i 2012, després d’acumular dos mandats seguits. Ningú posava en dubte aleshores que el poder havia basculat del Kremlin, seu de la presidència, a la Casa Blanca, on té l’oficina el primer ministre. En aquesta ocasió, fins i tot veuria incrementades les seves competències gràcies als canvis constitucionals anunciats. 

Notícies relacionades

L’ampliació dels anys obligatoris de residència a Rússia dificultaria a carismàtics líders en l’exili amb idees liberals, com el magnat Mikhaïl Khodorkovski , resident a Londres, competir per la presidència del país. Segons ha valorat a Twitter Dmitri Trenin, director del Centre Carnegie a Moscou i pròxim al Kremlin, Putin, «en el seu discurs anual al Parlament, comença a reposicionar [reduir] els poders presidencials per posar fi a la seva presidència el 2024».