RESPOSTA DE LONDRES

Johnson rebutja un segon referèndum d'independència a Escòcia

El primer ministre britànic contesta per carta la petició realitzada per la ministra principal, Nicola Sturgeon

zentauroepp51722636 britain s prime minister boris johnson speaks in the stormon200114122041

zentauroepp51722636 britain s prime minister boris johnson speaks in the stormon200114122041 / POOL

2
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Boris Johnson ha rebutjat formalment la petició d’un nou referèndum d’independència per a Escòcia, que li enviar al desembre la ministra principal, Nicola Sturgeon. En la carta publicada aquest dimarts, Johnson desestima la consulta per un període indefinit i argumenta que Escòcia ja va decidir sobre l’assumpte i el va deixar conclòs el 2014.

«No puc estar d’acord amb cap petició per transferir el poder, que podria conduir a un nou referèndum d’independència», ha assenyalat el primer ministre en la carta difosa en el seu compte de Twitter.  «Un altre referèndum d’independència continuaria l’estancament polític que Escòcia ha viscut en l’última dècada... És el moment que tots treballem per unir el Regne Unit», afirma en la nota, en què recorda a Sturgeon que ella mateixa va acceptar que aquell referèndum seria una votació única, «en una generació».

Johnson havia repetit incansablement durant la campanya electoral del mes passat que no permetria una segona consulta. Amb aquesta posició es va distanciar davant els votants de la seva predecessora, Theresa May, que havia aparcat l’assumpte fins després del ‘brexit’. El líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, havia suggerit per la seva banda que, en cas de guanyar les eleccions, estudiaria la possibilitat després dels comicis autonòmics a Escòcia l’any que ve. L’autorització del Govern britànic és indispensable perquè el referèndum es realitzi de manera legal. 

Posició insostenible

Al conèixer el nou rebuig, Sturgeon ha acusat Johnson de mostrar «un menyspreu absolut pels vots, els punts de vista i els interessos dels escocesos», amb una posició, al seu parer, «insostenible». Per la ministra principal, com més s’entossudeixi el ‘premier’ conservador a bloquejar el referèndum, «més clar queda que la unió de Westminster no és una associació entre iguals i més augmentarà el recolzament a la independència».  

El 19 de desembre, Sturgeon va reclamar oficialment per escrit a Johnson el traspàs de poders al Parlament autonòmic d’Escòcia per poder celebrar legalment la consulta en el segon semestre del 2020. La petició de Sturgeon anava acompanyada d’un document d’una trentena de pàgines, en què argumentava a favor de la consulta. Una de les justificacions era el resultat de les eleccions generals del 12 de desembre, en les quals el Partit Nacional Escocès (SNP) va obtenir 48 dels 59 escons en joc. 

La resposta del Govern britànic també ha sigut criticada pel ministre principal de Gal·les, el laborista Carwyn Jones. «Si Boris Johnson diu que només és assumpte del Regne Unit triar marxar de la Unió Europea, llavors és un assumpte només d’Escòcia escollir si deixar el Regne Unit. De la mateixa manera que Brussel·les no ha previngut el referèndum del ‘brexit’, Westminster no pot aturar aquest».   

Notícies relacionades

".

"