Diplomàcia a la pequinesa: Xi deixa sense resposta els elogis de Trump i marca un to dur

Al fons d’aquesta asimetria hi ha l’oposada personalitat de tots dos líders (l’espontaneïtat de l’americà davant l’ortodòxia de l’asiàtic), però també la rancúnia acumulada per Xi després d’una sèrie d’atacs iniciats per Washington, des de la guerra comercial fins a la decapitació de líders d’aliats de la Xina (Veneçuela, l’Iran).

Amb pocs caps d’Estat mundials es veu Trump tan afalagador. Més aviat sol burlar-se’n: ha insultat el britànic Keir Starmer, el francès Emmanuel Macron, l’alemany Friedrich Merz o l’ucraïnès Volodímir Zelenski. A Xi, tanmateix, aquests dies l’ha definit com "un amic" pel qual té "un respecte enorme". "Li dic a tothom que vostè és un gran líder. De vegades a la gent no li agrada que ho digui, però ho dic igualment, perquè és veritat", va afirmar davant les càmeres. "És un honor ser aquí amb vostè, és un honor ser amic seu".

De la Xina, Trump ha dit que és un "gran país" i molt "bonic". Pel poble xinès diu sentir "un gran respecte". Durant la campanya per a les presidencials, tanmateix, va exclamar que no permetria que "la Xina violés els Estats Units", i en la pandèmia de Covid-19 que va marcar el seu anterior mandat va carregar contra el que va definir com un "virus xinès". Ara, el to és un altre. "El president Xi i jo hem tingut la relació més llarga i millor que mai hagin tingut els presidents dels nostres dos països", ha afegit durant la seva visita.

Advertències sobre Taiwan

Xi no ha correspost al to amable i proper de Trump. No l’ha anomenat "amic" ni "estimat amic", una fórmula de cortesia molt habitual a la Xina (hao pengyou). Tampoc no l’ha definit com un "gran líder" ni cap variant que s’hi assembli. S’ha limitat a citar-lo com a "honorable president" en el discurs formal del sopar de gala.

El seu llenguatge va ser més fred i institucional: va parlar de cooperació i d’estabilitat estratègica. Que el "rejoveniment de la Xina" (el sintagma que defineix la filosofia política de Xi) i el "Make America Great Again" podien anar de bracet.

Però ho va acompanyar tot d’advertències i recordatoris que, si els Estats Units continuen intentant contenir l’ascens xinès, cal esperar un xoc entre totes dues potències.

"La qüestió de Taiwan és l’assumpte més important en les relacions entre la Xina i els Estats Units", va dir Xi segons l’agència de notícies Xinhua, en referència a la illa autogovernada que la República Popular reclama com a pròpia i a la qual els Estats Units envia armament per preparar-ne la defensa en cas d’invasió. "Si es gestiona adequadament, la relació bilateral gaudirà d’estabilitat general. En cas contrari, els dos països tindran xocs i fins i tot conflictes, posant tota la relació en greu perill". I va afegir, en una al·legoria d’estil molt asiàtic: "La independència de Taiwan i la pau a l’estret són tan irreconciliables com el foc i l’aigua".

La "trampa de Tucídides"

Hi va haver més advertències poc dissimulades sobre la possibilitat d’un xoc entre les dues potències. "¿Poden la Xina i els Estats Units superar la Trampa de Tucídides i crear un nou model de relacions entre grans potències?", es va preguntar Xi. La Trampa de Tucídides és la teoria segons la qual una potència emergent acaba xocant amb una altra de dominant quan amenaça de reemplaçar-la. El concepte neix de la guerra entre l’Atenes en ascens i l’Esparta que temia perdre el seu poder, cinc segles abans de Crist. "No existeix una cosa anomenada "Trampa de Tucídides" al món. Però errors estratègics repetits entre grans potències podrien crear-la", va reblar Xi.

L’autòcrata xinès fins i tot va arribar a presumir en el discurs del sopar de gala dels 5.000 anys de la civilització xinesa (una xifra discutida però molt utilitzada per la propaganda del país asiàtic), en què també va mencionar que els Estats Units celebra (tan sols) el 250è aniversari de la seva independència. La República Popular de la Xina construeix el seu nacionalisme sobre la base del retorn de la gran civilització xinesa després de les humiliacions patides als segles XIX i XX, des de les Guerres de l’Opi fins a la dominació japonesa.

Notícies relacionades

Mor un adolescent de 14 anys i un altre de 13 està en estat crític després d’un tiroteig a la ciutat francesa de Nantes

La visita de Trump a Pequín deixa més fanfàrria i bones intencions que acords

Per descomptat, el president xinès va obrir la porta a la millora de la relació entre la Xina i els Estats Units, que va definir com "la relació bilateral més important del món". Cooperació sí, confrontació no. "Estic disposat a treballar juntament amb el president Trump per fixar el rumb i pilotar el gran vaixell de les relacions Xina-Estats Units", va dir, i va afegir: "He acordat amb el president Trump una nova visió per construir una relació constructiva entre la Xina i els Estats Units, d’estabilitat estratègica".

Trump ha convidat Xi i la seva esposa, Peng Liyuan, a una visita recíproca als Estats Units i a rebre’l a la Casa Blanca el pròxim 24 de setembre, només unes setmanes abans que acabi la treva en la guerra comercial. No hi ha, ara com ara, cap confirmació oficial xinesa d’acceptació.