La carn es converteix en un producte de luxe a l'Argentina

«Carn és mort». Mesos enrere, un grup de Direct Action Everywhere (DXE), la xarxa internacional d’activistes dels drets dels animals, va interrompre l’entrega de premis de les vaques i toros guanyadors de la gran fira agropecuària argentina amb aquesta consigna impresa en una gran pancarta. La protesta va tenir un alt impacte i es va constituir en l’acta de naixement de la militància vegana en un país carnívor per excel·lència. Però no és l’avenç dels consumidors ‘veggies’ ni de la gastronomia vegetariana, amb els seus sofisticats plats de verdures a la graella, els que han tret de les taules els ‘bifes’ (filets) i el rostit, el tall boví més popular. Les restriccions són conseqüència de la crisi econòmica. El consum de carn bovina va caure el 2019 al nivell més baix de la dècada. Cada argentí mastega per any 51,3 quilos per persona, un 9,5% per menys que el 2018, segons el president de la Cambra de la Indústria i Comerç de Carns i Derivats de l’Argentina (Ciccra), Miguel Schiariti. «Hi ha un sol motiu pel qual va passar això i és la pèrdua de poder adquisitiu».

Per acabar-ho d’adobar, el preu de la carn s’ha posat per sobre de la inflació, pròxima al 60% l’últim any del Govern de dretes de Mauricio Macri. El preu de les hamburgueses casolanes va tenir una alça del 73%, segons l’Informe Mensual de Preus de l’Institut de Promoció de la Carn Bovina (IPCVA).

La carn és una cosa més que l’aliment recurrent dels argentins des que les primeres vaques van arribar al territori el 1549. Els mugits travessen la història i s’han ficat de ple en la cultura. La literatura nacional té el seu origen a ‘El matadero’, el conte escrit per Esteban Echeverría el 1840 i que converteix el lloc on es maten i esquarteren els caps de bestiar en una metàfora de la violència política. ‘Carne’, la pel·lícula que Armando Bo va estrenar el 1968 i en la qual Isabel Sarli, el mite eròtic argentí, és vexada dintre d’un camió de repartiment, mostra l’altra cara de la crueltat que ha anat dels camps als cossos. «Què pretén vostè de mi», diu la diva, morta el 2019, quan és arraconada per un violador entre els animals morts i congelats.

Canvis a la taula dels argentins

El negoci boví va girar primer al voltant del cuir. Després va arribar la carn salada. Més tard el frigorífic i la producció a gran escala. En l’actualitat, uns 55 milions de caps pasten a les províncies més riques. Una part important de la producció es ven als països europeus, el Japó i la Xina. El 2019 se’n van exportar 830.000 tones. Les vendes van arribar als 3.000 milions de dòlars. El mercat intern es troba en canvi en el seu nivell més baix des del 2011. «La caiguda del consum de carns vermelles es produeix des de fa almenys 20 anys», va assenyalar Schiariti.

Fa tres dècades cada argentí portava al seu estómac prop de 90 quilos de carn bovina per any, vuit quilos de pollastre i tres o quatre quilos de porc. Amb l’abaratiment dels preus de la carn avícola i porcina, «s’ha canviat l’hàbit de consum de manera definitiva», va precisar el president de Ciccra.

La carn com a objecte de luxe

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Davant de cada desfeta econòmica, el consum es retreu de manera exponencial. Amb una economia en recessió des de l’abril del 2018, un nivell de pobresa pròxima al 40% i un atur del 10%, els sectors socials més vulnerables s’alimenten a base en hidrats de carboni, cosa que genera que el 41,1% dels nens i adolescents d’entre 5 i 17 anys tingui sobrepès, segons les últimes estadístiques oficials disponibles.

En aquest context, la indústria frigorífica vol afegir-se al pla Argentina contra la Gana que busca implementar el Govern peronista. Ciccra vol «participar solidàriament en el pla perquè la proteïna animal arribi a qui més el necessiten, els nois», va dir Schiariti. Les autoritats volen al seu torn incloure alguns productes bovins en el programa Preus Cuidats amb què es busca beneficiar les franges de la població més colpejades per la crisi. El salari mínim a l’Argentina voreja els 20.000 pesos (340 dòlars). El mateix que ha gastat cada habitant d’aquest país al llarg del 2019 per continuar menjant carn.