Les claus del conflicte Mèxic-Bolívia

Espanya s’ha vist embolicada en elconflicte diplomàticque enfrontaMèxic i Bolíviades que el primer donés asil aEvo Moralesdesprés de renunciar a la presidència boliviana després d’assegurar haver sigut víctima d’uncop d’Estat. Aquestes són les claus del conflicte.

Crítiques a l’asil a Morales

La decisiód’Andrés Manuel López Obrador, president mexicà, de donar asil polític a Morales va ser durament criticada pel nou govern bolivià. El nou Executiu va considerar aquesta decisió i la negativa a reconèixerJeanine Áñezcom a nova mandatària una «ingerència en els assumptes interns de Bolívia». La presidenta interina va carregar a la CNN contra López Obrador, no només per donar empara a Morales sinó també per l’aposta bolivariana del mandatari mexicà. «Em fan molta pena els mexicans. Una cosa de la qual nosaltres volem sortir, ells han decidit entrar-hi [...]. Els socialistes utilitzen mecanismes democràtics i després s’aferren al poder. La decisió dels mexicans va ser aquesta, un socialista en el poder i tant de bo no ho hagin de lamentar com nosaltres». 

Negativa a reconèixer el nou govern  

Notícies relacionades

La fiscalia boliviana dicta una ordre de detenció contra Evo Morales

Almenys dos morts i 50.000 evacuats pels focs a Turquia

Des que va rellevar Enrique Peña Nieto a la cadira de l’àguila, López Obrador ha volgut fer un gir d’esquerres a la geopolítica del país, acostant-se als governs bolivarians de la regió. En aquest sentit cal llegir el seu suport a Morales i la negativa a reconèixer la seva successora. El mateix va fer López Obrador al seu dia amb l’intent de cop d’Estat a Veneçuela al rebutjar reconèixerJuan Guaidócom a president i mantenir el seu recolzament a Nicolás Maduro. 

Conflicte amb els funcionaris

Després que Morales aconseguís sortir del país andí, Bolívia va posar en el punt de mira alguns dels funcionaris afins a l’expresident. Nou es van refugiar a l’ambaixada mexicana, que es va negar a entregar quatre d’ells a les autoritats bolivianes, assegurant que el dret d’asil prevalia sobre les ordres de detenció que tenien contra ells. Dilluns, el Govern mexicà va denunciar davant de l’Organització d’Estats Americans (OEA) «la presència excessiva de personal de serveis d’intel·ligència i de seguretat bolivians» que vigilen tant la residència de l’ambaixador com l’ambaixada de Mèxic. El conflicte diplomàtic s’ha caldejat durant les vacances nadalenques després que Mèxic anunciés que recorrerà al Tribunal Internacional de Justícia per posar fi a la fustigació. «Allà ens veurem», va respondre a l’envit el secretari de Govern de Bolívia,Arturo Murillo. En l’escalada de tensió, a la qual ha contribuït l’expresident de Bolívia Jorge Quiroga al titllar de «covard», «‘matoncito’» i «pocavergonya» López Obrador, s’hi han sumat les acusacions bolivianes a diplomàtics espanyols de voler ajudar a fugir funcionaris de Morales.