Els EUA continuen esperant una resposta de l’Iran al pla de pau mentre els dos països incendien Ormuz amb atacs diaris

Tot va començar durant la nit de dijous a divendres, quan tres destructors de Washington van intentar creuar Ormuz des del golf Pèrsic en direcció al golf d’Oman. Els barcos van rebre foc per part de l’Iran, que bloqueja la via des del 28 de febrer, quan va començar la guerra a l’Orient Mitjà.

Des d’aquests trets de dijous, l’Iran ha llançat almenys una salva de míssils i drons contra els Emirats Àrabs Units, i els EUA han disparat –i destruït, segons el president nord-americà, Donald Trump– contra llanxes iranianes en múltiples ocasions.

Malgrat totes aquestes violacions de l’alto el foc vigent, tant pel costat de l’Iran com dels EUA, Washington assegura que la treva continua vigent. «Cada vegada que hi ha una solució diplomàtica sobre la taula, els EUA opten per una aventura militar sense sentit. ¿És això el resultat d’una estratègia per pressionar els preus del petroli, o de nou una altra persona forçant el president dels EUA a un altre atzucac?», va dir aquest divendres el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, apuntant al primer ministre israelià , Benjamin Netanyahu, com la persona que pressiona Trump per continuar amb la guerra.

Tant el juny del 2025, amb la guerra de 12 dies, com el febrer d’aquest any, l’Iran va ser atacat per sorpresa per part d’Israel enmig de negociacions nuclears amb els EUA. En els dos atacs, l’Estat hebreu va aconseguir matar gairebé per complet la cúpula militar i política de la República Islàmica.

El 28 de febrer, de fet, Tel-Avivva assassinar el llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, i va ferir greument el seu fill, l’aiatol·là Mojtaba Khamenei, ara nou líder suprem. Khamenei fill no ha aparegut públicament en cap ocasió des d’aleshores, malgrat ser ara el líder de la República Islàmica.

Negociacions avançades


Malgrat l’alça de tensions, totes les parts –inclòs el Pakistan, el principal país mediador– asseguren que les negociacions estan avançant, i que l’acord, en paraules de la mateixa Islamabad, podria arribar «més aviat que tard».

Notícies relacionades

Starmer descarta dimitir malgrat la desfeta laborista en les municipals

Els nacionalistes guanyen a Gal·les i repeteixen victòria a Escòcia

Segons filtracions a la premsa, l’última proposta nord-americana proposa un final total de la guerra i l’obertura definitiva d’Ormuz, a més de la postergació de les converses nuclears per un termini de 30 dies. Aquesta era una de les reclamacions clau de Teheran, que busca acabar amb la guerra i rebre garanties de no tornar a ser atacada abans d’asseure’s a negociar el futur del seu programa atòmic.

En aquest punt, no obstant, les posicions continuen molt distants: Washington reclama que l’Iran entregui els seus 440 kg d’urani altament enriquit a nivells molt pròxims als necessaris per desenvolupar la bomba nuclear. La República Islàmica ha rebutjat fins ara fer-ho, i ha assegurat que aquest urani és «patrimoni nacional iranià».