El dilema del Regne Unit

Sturgeon demana formalment a Johnson un nou referèndum d'independència a Escòcia

La ministra principal escocesa considera que el resultat dels nacionalistes en les eleccions li atorga el «mandat democràtic» de celebrar un segon plebiscit

El Govern britànic rebutja la demanda i al·lega que suposaria una «distracció perjudicial»

snp

snp / ANDY BUCHANAN (AFP)

2
Es llegeix en minuts
Begoña Arce

Nicola Sturgeon, la ministra principal d’Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), trepitja l’accelerador independentista, després de la gran victòria obtinguda en les últimes eleccions. Sturgeon va demanar aquest dijous, oficialment i per escrit a Boris Johnson, l’obertura de negociacions per celebrar un segon referèndum d’independència. Sturgeon va confirmar l’enviament d’una carta al primer ministre conservador britànic en què sol·licita el traspàs permanent de poders al Parlament autonòmic d’Escòcia, a fi de celebrar legalment la consulta en el segon semestre del 2020. En una breu nota, Downing Street va rebutjar la possibilitat d’un nou plebiscit.

Sturgeon invoca la secció 30 de la llei d’Escòcia de 1998 i acompanya la carta d’un document de 38 pàgines, titulat «Escòcia, el dret a elegir», amb les esmenes a l’actual estatut autonòmic necessàries perquè el Parlament de Westminster cedeixi aquests poders al de Holyrood. Davant de la resposta, que sabia negativa, Sturgeon va advertir que continuarà pressionant incansablement. «Em mantindré ferma. Sé que avui l’oposició des de Westminster serà rotunda, però Boris Johnson no ha de fer-se il·lusions que això acaba aquí».

Mandat democràtic

L’SNP va guanyar 48 dels 59 escons en lliça a Escòcia en les eleccions del 12 de desembre, cosa que segons Sturgeon li atorga l’«indiscutible mandat democràtic» per celebrar aquest nou referèndum. «La democràcia deu prevaldre i prevaldrà», va afirmar durant la presentació del document a Bute House, la residència oficial de la ministra principal. «L’alternativa és un futur en què el que hem rebutjat se’ns imposi. Escòcia va deixar molt clar la setmana passada que no vol un Govern ‘tory’ liderat per Boris Johnson, traient-nos de la Unió Europea. Aquest és el futur a què ens enfrontem si no tenim l’oportunitat de considerar l’alternativa de la independència», va declarar.

Johnson ha repetit en diverses ocasions que no autoritzarà la consulta i va tornar a fer-ho en la conversa telefònica que va mantenir amb Sturgeon divendres, el dia després de les eleccions. Quan hores després de la presentació del document el portaveu de l’SNP a la Cambra dels Comuns, Ian Blackford, va al·ludir al seu contingut, Johnson es va posar a mirar el mòbil.

‘Brexit’ i serveis públics

El primer ministre, en un nou discurs de la reina, va presentar aquest dijous el programa legislatiu del seu gabinet després de l’arrasadora victòria en les eleccions.  Bona part del contingut ja havia sigut donat a conèixer en el discurs anterior el 14 d’octubre. La gran diferència és que ara té la majoria més que suficient per dur-lo a terme. Com era d’esperar, el ‘brexit’ va figurar al capdavant de les seves propostes. «La prioritat del meu Govern és culminar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea el 31 de gener. Els meus ministres presentaran nova legislació per assegurar-nos que el Regne Unit surt aquell dia», va llegir la sobirana, que en aquesta ocasió, vestida de carrer, va deixar els erminis a l’armari. La cerimònia va ser molt més senzilla de l’habitual, en oripells i fastos.

Notícies relacionades

Entre la trentena de propostes abunda l’increment de fons per als serveis públics. Una estratègia per convèncer els exvotants laboristes que les seves promeses electorals no seran en va. El Govern estableix per primera vegada per llei un increment extra de diversos milers de milions de lliures per a la sanitat pública a Anglaterra. Hi ha pressupostos especials també per a infraestructures i transports o ajuts a l’educació.

Més enigmàtica és la creació d’una anomenadaComissió de la Constitució, la Democràcia i els Drets, que s’encarregarà d’estudiar la relació entre el Govern, el Parlament i els tribunals, per revisar-ne el funcionament, fer propostes i, segons Johnson, restaurar la confiança en la forma en què operen les institucions i la democràcia.