La dreta retorna al poder a l'Uruguai 15 anys després

L’Uruguai ha decidit girar a la dreta. Luis Lacalle Pou, del Partit Nacional (conegut com a Partit Blanc) li va treure un avantatge irremuntable a Daniel Martínez, del Front Ampli (centre esquerra) i assumirà la presidència d’aquest país l’1 de març del 2020. La segona volta de diumenge passat s’havia tancat amb una mena d’empat tècnic. Lacalle Pou havia assolit el 48,7% dels vots, però el recompte d’uns 32.000 sufragis va mantenir en suspens fins a aquest dijous el resultat final. La revisió dels primers 3.090 vots va acabar amb les esperances de Martínez, que va reconèixer immediatament la victòria del seu rival.

«L’evolució de l’escrutini dels vots observats no modifica la tendència», va dir i va saludar el seu contendent. Però l’Uruguai té els seus rituals institucionals i la fórmula guanyadora serà proclamada oficialment dissabte pel Tribunal Electoral.

Lacalle Pou va ser diputat i senador pel seu partit. En les eleccions del 2014 va ser derrotat per l’actual president, Tabaré Vázquez. Aquesta vegada la sort va estar amb ell per dues raons de pes: d’una banda, el desgast polític del Front Ampli després de 15 anys de gestió. De l’altra, l’aspirant blanc va tenir l’immediat suport dels colorats (centredreta) i la ultradreta. L’exoficial de l’Exèrcit, Guido Manini Ríos, que es va presentar com el Jair Bolsonaro uruguaià, va rebre gairebé l’11% de les adhesions de l’electorat.

Llinatge polític

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

D’aquesta manera, el flamant mandatari electe inscriu el seu nom dins d’un llinatge familiar associat al poder polític en la seva més alta expressió. El seu pare, Luis Lacalle Herrera, va governar l’Uruguai a mitjans dels anys 90. El seu besavi Luis Alberto de Herrera, va presidir el Consell Nacional d’Administració entre el 1925 i el 1927, un organisme que compartia les funcions executives d’aquest país.

Al rebre la notícia del seu triomf, Lacalle Pou va agrair a «tots els homes i dones que estan defensant els vots i la democràcia». Martínez va prometre continuar «defensant la democràcia amb més força que mai». Amb Lacalle Pou, i després de la renúncia a Bolívia d’Evo Morales, el con sud sud-americà completa, per diferents circumstàncies, la inclinació política a la dreta. L’excepció és l’Argentina, amb el retorn del peronisme al Govern el 10 de desembre