Negoci i violència sectària a Síria

Contribuir al renaixement d’un país arrasat com Síria, després de 13 anys de Guerra Civil, sol ser un bon negoci econòmic i polític. Hi ha molts interessos estratègics en joc. La caiguda del règim de Bashar al-Assad al desembre ha trastocat la regió. Han guanyat més pes les monarquies del Golf, Turquia i els Estats Units, mentre que han quedat fora de combat els aliats de l’Antic Règim, l’Iran i Rússia, tot i que Moscou no ha llançat del tot la tovallola.

El país àrab ha caigut en mans d’un grup islamista radical sunnita capitanejat per Ahmed al-Sharaa. L’actual president interí, ara moderat i pragmàtic, ha canviat l’uniforme gihadista per la camisa i la corbata. Excomandant de la filial d’Al-Qaida a Síria, Al-Sharaa diu voler fer les paus amb els seus enemics i unir les diferents faccions per tirar endavant "la nova Síria". Per a això necessita que s’aixequin les sancions que escanyen el país. "La víctima i l’opressor no haurien de ser tractats igual", va dir recentment en una entrevista a la BBC.

Des que va aconseguir el poder, Al-Sharaa no ha deixat de rebre la visita de representants estrangers. Cerca legitimitat i ajut econòmic. El seu full de ruta passa per un diàleg nacional, una nova Constitució en tres anys i eleccions presidencials en quatre. Parla de govern inclusiu i d’un sol exèrcit que uneixi els grups armats més afins. La comunitat internacional es pregunta si és un home de confiança.

La Guerra Civil que va esclatar el 2011, en el marc de la Primavera Àrab, ha acabat amb la vida de més de mig milió de persones i 100.000 més van desaparèixer en les presons secretes d’Assad. Hi ha centenars de milers de desplaçats i refugiats, ciutats i pobles arrasats i infraestructures fetes miques, com l’economia. L’ONU xifra en 16,7 milions les persones que necessiten assistència humanitària –el 70% de la població– i prop de vuit milions, les que pateixen inseguretat alimentària. Posar-se al dia costarà dècades. De moment, les tensions es mantenen latents.

Enfrontaments armats

Al llarg d’aquest any s’han produït diversos enfrontaments armats. Al nord-est, els kurds sirians s’han enfrontat a una milícia aliada de Turquia. En aquesta regió, gestionada per una administració kurda autònoma, hi ha desplegats uns 900 soldats dels EUA que combaten a l’autoproclamat Estat Islàmic (EI). Els kurds mantenen recloses més de 50.000 persones, entre homes, dones i nens, afins, als radicals islamistes en camps de confinament. A la costa del Mediterrani, extremistes sunnites, la branca de l’islam que és majoritària al país, han assassinat més de mil alauites, branca del xiisme que va dominar el país durant mig segle i a què pertany la família Assad. La violència sectària també ha tingut com a blanc els cristians. I al sud del país hi ha hagut xocs armats entre beduïns sunnites i milícies de l’altra minoria religiosa, els drusos. Cal afegir les accions hostils d’Israel que, des que Al-Sharaa va arribar al poder, ha llançat atacs aeris i ha ampliat el territori ocupat.

Ajuda saudita

Malgrat aquests fronts i la creixent inestabilitat, Al-Sharaa s’ha guanyat la confiança de l’imprevisible president nord-americà Donald Trump, amb qui es va reunir el maig a l’Aràbia Saudita. Washington va oferir en el passat fins a 10 milions de dòlars per la captura del "terrorista" Abú Mohamed Al Julani, nom de guerra d’Al-Sharaa. Després de la reunió a Riad, Trump el va descriure com "un tipus jove, atractiu, dur i lluitador". Abans va anunciar que aixecava les sancions a Síria.

L’Aràbia Saudita ha corregut també a socórrer a la "Síria germana", com la va definir el príncep hereu i governant de facto, Mohamed bin Salman. Riad ha posat sobre la taula 6.400 milions de dòlars per a la reconstrucció d’infraestructures i telecomunicacions. Qatar, rival dels saudites, uns altres 7.000 milions de dòlars per al sector elèctric. Entre els dos països han cancel·lat el deute que tenia Síria amb el Banc Mundial, 15,5 milions de dòlars. La intenció manifesta d’Al-Sharaa de portar a terme una agressiva política de privatitzacions obre un ventall d’oportunitats per als inversors amics de fora.

Notícies relacionades

La UE no té una premsa que li escrigui

La RD del Congo demana la pena de mort per a l’expresident Kabila

La UE ha posat condicions a l’aixecament de les sancions. Una d’aquestes és l’expulsió de les tropes russes estacionades a Síria. Moscou manté dues bases militars, la naval de Tartús, l’única que té al Mediterrani, i l’aèria de Hamaimin, centre logístic per als mercenaris de l’Afrika Corps, que actuen a diversos països de l’Àfrica subsahariana. Moscou vol seguir present a Síria, però Al-Sharaa no li ho posa fàcil. Demana al Kremlin compensar econòmicament Síria pel mal causat i extradir Assad, refugiat a Moscou.

En la seva primera gran prova de foc, el país té previst celebrar eleccions legislatives el setembre vinent per elegir 140 diputats d’un total de 210. La resta seran designats directament pel president.