El 80% dels menús d’hospital tenen restriccions per l’edat

Primer van ser els menjadors escolars i, ara, el Govern ha posat el focus en els menús dels hospitals i les residències. És menjar que sempre ha arrossegat mala fama, de la qual volen desprendre’s entitats com l’Associació Espanyola d’Hostaleria Hospitalària (AEHH) que, a més, adverteix: en el cas dels hospitals, l’envelliment de la població suposa que els pacients ingressen amb més malalties. Això ha canviat la seva manera de menjar: només un 20% de les dietes que se serveixen en els centres sanitaris són basals, és a dir, les que permeten ingerir pràcticament tota mena d’aliments. La resta són totes específiques per a persones amb restriccions alimentàries. Una nova realitat a què han hagut d’adaptar-se les cuines hospitalàries.

"S’ha acabat menjar malament" sentenciava la ministra de Sanitat, Mónica García quan, juntament amb Pablo Bustinduy, titular de Drets Socials, anunciava que l’Executiu central regularà, també, el menjar que s’ofereix als pacients ingressats i a la gent gran institucionalitzada. Els dos departaments iniciaven al maig la tramitació del reial decret que busca millorar l’alimentació en aquests centres.

Una normativa que encara no contempla mesures concretes. El període de consulta pública va acabar a finals de juny i ara s’estan estudiant les aportacions realitzades des de les associacions o entitats. No existeix una data de quan pot estar aprovada.

Ben alimentats

En qualsevol cas, la intenció és donar un tomb a aquests menús. "Un pacient ben alimentat es recupera abans" recordava Mónica García al presentar la normativa. Productes frescos, de proximitat més verdures i llegums, menys sucres i, a poder ser, zero aliments ultraprocessats, són alguns dels suggeriments.

Des del Comitè Gestor de l’Àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) es "valora positivament" la iniciativa del Govern. "Pot contribuir significativament a millorar l’atenció nutricional i reduir la morbiditat i els costos associats a la desnutrició hospitalària", indiquen. A més, remarquen la necessitat de diferenciar entre l’alimentació saludable per a població general i la terapèutica per a pacients hospitalitzats.

Proposen una sèrie de millores concretes: per exemple, als hospitals, un cribratge nutricional obligatori en les primeres 24-48 hores i una avaluació completa per veure si el cribratge és positiu. També, monitoratge d’ingesta i pes durant l’hospitalització o protocols per al maneig de la desnutrició, incloent dietes hiperproteiques i aliments fortificats.

A més, la societat científica suggereix que existeixin espais comuns de menjador per a pacients amb mobilitat parcial (en lloc que el malalt mengi a la seva habitació només). Tot i que el document se centra més en hospitals, moltes de les propostes són aplicables també a centres sociosanitaris, assenyala la SEEN.

Des del sector de l’hostaleria sanitària es veu bé el decret però lamenten no haver sigut més escoltats. "Hauria sigut una bona oportunitat perquè l’AEHH, amb més de 26 anys d’història, hagués sigut tinguda en compte i realitzat algunes aportacions durant el període de consulta pública", assenyala des d’aquesta entitat la seva vicepresidenta, Clara I. Ledesma Blanco, cap de servei d’hostaleria de l’Hospital Universitari de Salamanca.

"Lamentablement, no ha sigut tinguda en compte malgrat comptar amb bons professionals que exerceixen el seu treball en el camp de l’alimentació hospitalària de centres públics i privats. S’ha perdut una gran oportunitat", incideix. Ledesma creu, a més, que el nou decret pendent d’aprovació tindrà més efecte en l’àmbit residencial de la tercera edat.

Freqüències mínimes

"Actualment, els grans hospitals públics, i molts de privats, compten amb serveis de nutrició i dietètica. A més de la composició de les múltiples i variades dietes, ja s’estableixen unes freqüències mínimes que assegurin un consum de verdures més gran, fruites i peixos, limitant els fregits, els precuinats, els aliments processats i els productes ensucrats," explica Ledesma.

Alhora, afegeix, la gestió de l’alimentació hospitalària inclou també, en algunes comunitats autònomes, la figura dels veterinaris bromatòlegs, que s’encarreguen de supervisar que es compleixin les recomanacions de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició (AESAN) en col·laboració amb els serveis regionals d’Inspecció de Salut Pública.

Pensions completes

Espanya compta amb una gran xarxa de centres hospitalaris. Tenen 155.000 llits disponibles, dels quals el 82,25% pertanyen a la xarxa pública del Sistema Nacional de Salut, assenyala Clara Ledesma. Només als hospitals se serveixen cada dia unes 125.000 pensions completes (esmorzar, dinar, berenar i sopar), amb estimacions de l’AEHH. Però l’escenari, si es parla d’alimentació, ha canviat considerablement.

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

"Els hospitals de dia de les diferents especialitats són una nova realitat. L’estada mitjana als hospitals generals és cada vegada menor i això implica canvis en la manera de menjar en els centres. Just quan els pacients comencen a provar la tolerància als aliments, són donats d’alta, i gairebé no tenen temps de menjar. Per això, els aliments que se’ls ofereixen són molt limitats", assenyala. Aquesta realitat es veu augmentada en hospitals de regions amb una població que compta amb una mitjana d’edat alta, com ara per exemple Castella i Lleó.

Una altra nova realitat és la disfàgia o dificultat per empassar que cada vegada pateixen més pacients perquè cada vegada són més grans, afegeix la vicepresidenta de l’AEHH. "Això necessita una forta empenta, fonamentalment en l’àmbit sociosanitari residencial. Són moltes les persones grans que la pateixen i diverses les morts derivades d’ennuegades", acaba dient.