La nostàlgia també envaeix la generació Z

Aquest retrobament va agafar tothom per sorpresa. De fet, feia més de deu anys que no pujaven a l’escenari plegats –després d’alguns anys distanciats i rumors de mala relació– i van confirmar així la seva reconciliació públicament. "Per a mi va ser molt guaridor. Hem passat per moltes coses plegats, tots nosaltres, els Jonas Brothers i jo. Va ser genial passar-hi estona", va explicar poc després la cantant al pòdcast Chicks in the office. "Mires enlaire i veus una persona amb qui has compartit la vida real i viscut experiències increïbles... Tornar a aquest escenari i viure aquesta experiència a la nostra ciutat natal amb ella va ser significatiu per a nosaltres", va apuntar, per la seva banda, Nick Jonas en una entrevista amb PopSugar.

Aquesta actuació es va afegir a la –gairebé– confirmació per Miley Cyrus de la tornada de Hannah Montana per celebrar els 20 anys de l’estrena de la sèrie més vista de la història de Disney Channel, que va acabar el 2011, tot i que encara se’n desconeixen els detalls: "Vull dissenyar alguna cosa especial de debò per al 20è aniversari perquè va ser el començament de tot". Malgrat que durant un temps va renegar del personatge, Cyrus va reconèixer recentment en una entrevista la importància que va tenir en la seva vida: "Sense Hannah, no existiria aquesta versió de mi. Ara estic tan integrada a la vida de tots com ho va estar el personatge. És emocionant poder-ho celebrar".

¿Una vida millor?

La nostàlgia ja no és una cosa d’adults. Els joves ara també troben a faltar un passat més o menys recent que els recorda una vida suposadament millor. "En la meva adolescència vaig estar molt connectat a molts fenòmens de Disney Channel, era com una realitat paral·lela en la vida quotidiana. Havies d’estudiar, però alhora veies Camp Rock i senties que podies anar a un campament, fer música i enamorar-te", explica el cantant Roger Argemí, de 27 anys. "Per als qui tenim inquietuds artístiques era una esperança i il·lusió per a la nostra generació", afegeix l’artista, que reconeix que disfrutaria molt si finalment es produís una nova entrega de Camp Rock.

¿Per què joves d’uns 25 anys senten nostàlgia pels productes audiovisuals que consumien quan tot just en tenien 10? "La nostàlgia va cada vegada més ràpid", exposa el sociòleg i periodista Roger Pascual. "La memòria és molt tramposa i tenim tendència a pensar que el temps passat era millor. Per exemple, n’hi ha que diuen que els 80 teníem més llibertat, però els qui ho diuen no recorden que els caps rapats pegaven immigrants i persones trans", explica Pascual, al·ludint a un sentiment que porta a "idealitzar el passat". Una idea que Woody Allen va explorar a la pel·lícula Midnight in Paris (2011) per mitjà del "pensament de l’edat d’or", la noció errònia que un període passat va ser superior al present.

Inseguretat emocional

"La gent se sent més segura en èpoques passades en què no hi ha incertesa respecte al futur", comenta el sociòleg. "Abans, començaves una feina o una relació als 18 anys i ja era per a tota la vida. Ara vivim en un moment en què canviaràs de feina, parella, pis... Hi ha una inseguretat emocional, laboral i habitacional. En pots culpar la societat, però al final ets tu qui tria el futur, i això provoca molta ansietat a molta gent", afirma el sociòleg sobre les situacions que viuen les noves generacions.

Davant l’angoixa per un món que sobrepassa, segons indica Pascual, és "comprensible" buscar un refugi que de vegades simplement es troba als capítols de Hannah Montana o a tornar a veure les pel·lícules de High School Musical per "recordar que fàcil que era la vida i no haver d’afrontar una vida adulta tan complexa i incerta".

Un negoci rendible

Més d’una dècada després que acabessin totes aquestes produccions, Disney ha decidit aprofitar la nostàlgia zentennial per a la seva tornada. El 20 de desembre, Disney Plus+ va llançar la seqüela de Los magos de Waverly Place (2007). La nova història segueix Justin Russo (amb la tornada del protagonista principal, David Henrie) ja adult, que ha triat portar una vida mortal normal amb la seva família. En el primer episodi també apareix de manera puntual Selena Gomez, que també n’és productora executiva.

Divendres també van arribar a Disney Plus+ els deu primers episodis d’una nova temporada de Phineas y Ferb, sèrie d’animació estrenada el 2008 que es va convertir en un èxit entre infants i adolescents i va deixar de produir-se el 2015. A més, ja el 2019 la plataforma va fer el remake de High School Musical en forma de sèrie, producció que va llançar a l’estrellat la cantant Olivia Rodrigo. I no solament és una estratègia de Disney. RTVE Play ha confirmat l’arribada al seu catàleg de la sèrie adolescent H2O, que s’emetia a Neox entre el 2006 i el 2010. "Com la indústria musical pren els diners a les persones de 40 o 50 anys que volen veure els seus grups favorits abans que vagin morint, ara fan el mateix amb els revivals de sèries que feien forrolla fa 10 anys", apunta Pascual sobre l’estratègia de les plataformes.

"La nostàlgia és terriblement efectiva a l’hora de convertir visionaments; és a dir, solen ser sèries molt més fàcils de vendre que les d’altres gèneres", explica Elena Neira, col·laboradora d’EL PERIÓDICO i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. "En un moment com l’actual, en què hi ha una gran saturació d’oferta, és molt avantatjós", valora aquesta experta, ja que converteix els productes en un èxit fins i tot abans que s’hagin estrenat. De fet, gràcies a l’estríming, la seva accessibilitat "multiplica les possibilitats" a l’hora de consumir totes aquestes produccions i, per tant, "es presta molt als visionaments entre persones de generacions diferents, fet que possibilita un visionament més rellevant".

Estratègies

Cada plataforma explota aquest tipus de continguts a la seva manera. Mentre que Netflix ha optat "per crear nous universos en què la trama està emplaçada en moments generacionalment clau, amb el look & feel de l’època (com Stranger Things)", comenta Neira, Disney+ i HBO Max solen recórrer a la recuperació de continguts mítics. És el cas de la nova sèrie de Harry Potter que prepara HBO Max i del remake de Los magos de Waverly Place i les possibles tornades de Hannah Montana o Camp Rock a Disney.

Notícies relacionades

El pop britànic es llança en suport de Palestina des dels escenaris

‘Homo Argentum’, la pel·lícula que Milei aplaudeix

Aquest tipus de produccions "ens connecten amb moments passats de les nostres vides que recordem amb afecte i intensitat", assegura la comunicadora. Els continguts que treballen sobre aquesta premissa solen percebre’s com a comfort watching, aquestes formes d’entreteniment que resulten familiars i evoquen sentiments de seguretat i consol.

Una idea que també reivindica Roger Argemí, que assegura que, en un moment en què tots els continguts es consumeixen amb molta rapidesa, "no aconseguim connectar amb profunditat amb les emocions amb què ho fèiem en el passat, quan no hi havia tanta immediatesa i no estàvem tan connectats". "Abans aconseguíem disfrutar a foc lent i repetir els mateixos discos, les mateixes sèries i pel·lícules sense cansar-nos-en", valora el productor. Ara, recuperar amb una versió renovada un fenomen que ja va connectar amb tota una generació "desprèn una emoció que és molt difícil d’aconseguir amb continguts que són totalment nous", considera.