Al col·le, fruita i verdura cada dia, sense brioixeria industrial

Més del 40% dels alumnes de cicle infantil i de primària dina cada dia al seu centre escolar. Abans d’impulsar una normativa, que encara està pendent de desenvolupar, per fer més saludables els menús de residències i hospitals, el Govern ja havia decidit que els menús escolars necessitaven un canvi. A l’abril, el Consell de Ministres va aprovar el reial decret 315/2025, que promourà que els alumnes tinguin accés cada dia a una alimentació sana, nutritiva i variada. Començarà a aplicar-se el curs 2025-2026, assenyalen a EL PERIÓDICO des del Ministeri de Drets Socials, que ha impulsat la normativa. Les empreses de càtering tindran un marge d’adaptació al text legal.

La futura normativa prohibirà les begudes ensucrades i assegurarà el consum diari de fruita i verdura als menjadors, on també se serviran bastants llegums. El text especificarà que almenys el 45% de les racions de fruites i hortalisses que se serveixin en escoles i instituts hauran de ser de temporada i que almenys el 5% de la despesa mensual que cada menjador escolar destini a la compra de productes s’ha d’utilitzar per adquirir aliments de producció ecològica.

Restriccions

La norma també restringirà la venda de brioixeria industrial i de begudes ensucrades a les màquines de venda automàtica i a les cafeteries dels centres. Seran aquells productes que superin un contingut màxim de cinc grams de sucres per porció envasada. Aquesta restricció s’aplicaria també a les anomenades begudes energètiques. A això se suma, a més, que el text normatiu planteja la prohibició que les màquines de vènding ofereixin publicitat de qualsevol producte i que s’instal·lin en zones a les quals puguin accedir tant els alumnes de cicle infantil com de primària.

A més, el reial decret, que, com ja s’ha dit abans, donarà un cert marge a les empreses de càtering perquè hi puguin adaptar els seus menús, també limitarà el servei de plats precuinats (com per exemple és el cas de les pizzes, empanadilles i aliments fregits) a només una ració mensual. D’altra banda, els fregits que siguin cuinats en el mateix dia (és a dir, que no procedeixin de productes precuinats) podran servir-se una vegada a la setmana com a màxim, però per cuinar-los s’haurà d’utilitzar, preferentment, oli d’oliva o oli de gira-sol alt oleic.

Totes les escoles

"Els principis d’alimentació saludable i sostenible també han d’aplicar-se en l’entorn educatiu", valoren des del Comitè Gestor de l’Àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) quan s’al·ludeix a una norma que afectarà centres públics, concertats i també privats que imparteixen educació infantil (segon cicle), educació primària, educació especial, educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles de formació professional.

"Els menús escolars compleixen, en general, amb els criteris nutricionals establerts per a una alimentació saludable, però poden millorar-se considerablement augmentant les racions de fruita, verdura, llegums i peix, a més de la reducció d’aliments inadequats i de l’excés de greixos afegits en les preparacions culinàries", assenyalen des del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes.

"Per garantir que es compleix una alimentació saludable i adaptada als nens i adolescents, és important que els menús estiguin elaborats per dietistes-nutricionistes en totes les comunitats autònomes, una demanda que fa molt temps que el Consell General demana al Govern", afegeix aquesta entitat, que en el seu moment ja va realitzar nombroses propostes al reial decret de menjadors escolars.

Supervisió

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

Entre les seves peticions s’incloïen millores en l’àmbit de la restauració col·lectiva. Reivindiquen l’"important paper" del dietista-nutricionista en el disseny i supervisió de menús en hostaleria, centres educatius i sanitaris, i també la seva tasca en la gestió dietètica de diferents situacions de salut, i reclamen l’adscripció a un grup professional superior conforme a les seves funcions, responsabilitats i formació.

Els menjadors catalans, en general, estan bastant millor que en moltes altres comunitats autònomes, on aquest servei està majoritàriament gestionat per grans empreses i fins i tot per multinacionals. Lluny d’aquest model de macrocuines, a Catalunya la majoria dels menjadors escolars estan gestionats per petites o mitjanes empreses o per entitats del tercer sector, un factor que està especialment valorat per les famílies.