‘Homo Argentum’, la pel·lícula que Milei aplaudeix

"¿Què és l’ego?", pregunta un, i algú respon: "L’argentí que tots portem dins". Una pel·lícula s’ha pres al peu de la lletra aquest vell acudit. Homo Argentum intenta riure’s de certes conductes "nacionals" sobre la base d’estereotips relacionats amb l’arrogància i la hipocresia, però també amb la deshonestedat i la fanfarroneria que es tradueix en fugida. Homo Argentum té com a insígnia un actor popular i que alhora divideix opinions des de fa temps: Guillermo Francella. La temàtica i el seu protagonista ja serien prou motius per a la controvèrsia, però s’ha aguditzat perquè l’ultradretà Javier Milei s’ha convertit en el principal exaltador del film dirigit per Mariano Cohn i Gastón Duprat.

Explica Francella que la gènesi del projecte remet una conversa que va tenir amb Durpat i Cohn durant el rodatge de la també polèmica sèrie El encargado. L’actor va proposar mirar-se en Monstruos de hoy, la comèdia neorealista italiana de Dino Risi per fer una sèrie de retrats de personatges costumistes de l’Argentina.

Més de mig milió de persones ja han anat al cine a veure Homo Argentum, entre altres raons perquè Francella és un actor de prestigi. Va participar en El secreto de sus ojos, la pel·lícula de Juan José Campanella que va guanyar un Oscar i en la qual va compartir cartell amb Ricardo Darín. En aquella ocasió, Francella protagonitzava un lumpen i psicòpata que s’uneix a les bandes parapolicials prèvies a l’última dictadura. Va ser el seu moment de correcció política, únic i irrepetible. Perquè Guille, com solen anomenar-lo, ha sigut associat a posicions més conservadores.

Els ‘progres caviar’

Homo Argentum observa amb cert menyspreu les aspiracions dels sectors populars, però també carrega contra el masclisme i l’oportunisme al llarg de les seves 16 microhistòries. La seva popularitat ha fet que el president que ha enfonsat l’Institut Nacional de Cinema (INCAA) i ha retallat el finançament a totes les institucions culturals després de titllar-les d’"esquerranes" esdevingui crític cinematogràfic. Milei va qualificar la pel·lícula d’"antiwoke" perquè "deixa en evidència molts dels aspectes de la fosca i hipòcrita agenda dels progres caviar". Conegut per fer-se anomenar "doctor" sense tenir un títol de postgrau, Milei va parlar fins i tot d’una "gran obra d’art" que "mostra l’aberració que és la justícia social". Tal ha sigut el seu entusiasme que es diu que ha vist el film cinc vegades, dues d’elles amb diputats i ministres. Francella va afegir llenya al foc al qüestionar les pel·lícules argentines que, va dir l’actor, si bé són "molt premiades" a l’exterior, "donen l’esquena al públic", ja que "no representen ningú". Són vistes, va dir, "per quatre persones i la família del director".

D’aquesta manera, el debat sobre Homo Argentum es va desdoblar en dues discussions convergents: per una banda, la que l’ha erigit com el primer objecte cultural d’ampli abast que la ultradreta busca capitalitzar. Per l’altra, sobre quin ha de ser el paper de l’Estat en la promoció i el finançament del cinema. Milei també va exaltar la cinta perquè és un èxit a les sales que no va necessitar ajuda pública, tot i que el cert és que la pel·lícula va rebre una suculenta suma de diners de la ciutat de Buenos Aires, que està administrada per una altra facció de la dreta.

Nombrosos actors i intel·lectuals han qualificat la pel·lícula d’"aberrant", "mediocre", "reduccionista", "superficial" i fins i tot "antipàtria". En qüestió de gustos i preferències, Homo Argentum està als antípodes de la sèrie El Eternauta, que té Ricardo Darín com a actor principal i aspira a relatar la història d’un heroi col·lectiu. Per al peronisme (a l’oposició), la sèrie és un producte exemplar i alhora recupera la història del creador de la historieta, Héctor G. Oesterheld, que va desaparèixer juntament amb les seves quatre filles al començament de l’última dictadura militar (1976-83).

Notícies relacionades

El pop britànic es llança en suport de Palestina des dels escenaris

La nostàlgia també envaeix la generació Z

"Probablement, en l’univers psíquic de Milei, recomanar Homo Argentum és similar al que va fer amb $Libra, i per això considera que no va incórrer en delicte", va dir Jorge Fontevecchia, director del diari Perfil, en al·lusió a la promoció a la xarxa social X per part del president d’un actiu digital que va constituir una estafa milionària amb repercussions als tribunals de Nova York i Buenos Aires. "Òbviament, no és comparable recomanar una pel·lícula amb recomanar una inversió –va apuntar Fontevecchia–. Però el divorci entre la crítica especialitzada, que majoritàriament ha dit que la pel·lícula és un nyap, i l’assistència rècord a les sales del cine en temps de streaming, recorda una mica al divorci que es produeix en la política".

La discussió ha posat en un compromís les autoritats culturals. Carlos Pirovano, titular de l’INCAA, va avalar en un to aguerrit el film. Quan un crític li va preguntar si l’havia vist, va contestar: "No, no, jo vaig dir que vaig veure TikTok. Quan veus molt TikTok veus gairebé tota la pel·lícula".