Piñera, acorralat a Xile per una altra vaga i greus denúncies de HRW

Xile ha tornat a sacsejar-se per una nova vaga general que exigeix un país més equitatiu i una nova institucionalitat. Les paralitzacions, marxes, barricades i talls de carreteres van coincidir amb les denúncies deHuman Rights Watch  (HRW) de «greus violacions de drets humans» comeses per Carabineros, la policia militaritzada. José Miguel Vivanco, el director de l’organisme, va entregar al president Sebastián Piñera el seu demolidor informe en el qual adverteix que «està compromesa la seguretat ciutadana», el mateix dia en què aquestes conclusions es confirmaven a Santiago i altres grans centres urbans. HRW va detectar un «ús excessiu de la força», pallisses brutals i abusos sexuals que no poden quedar impunes. Vivanco ha sigut més afortunat que Ana Píquer, la directora executiva d’Amnistía Xile, qui dies enrere i després d’haver fet comprovacions similars a les d’HRW, va rebre en el seu correu electrònic una amenaça de mort.

El president, la popularitat del qual ha caigut al 12%, oscil·la entre el reconeixement d’aquesta realitat descrita (ha promès que no hi haurà «impunitat») i una fuga cap endavant. Enmig de la vaga general i l’informe d’HRW, Piñera va remetre al Senat un projecte de llei que li atorga més facultats a les Forces Armades per «cuidar» la infraestructura crítica del país sense necessitat de decretar l’estat d’excepció. Els militars protegiran hospitals, els serveis d’aigua, llum i comunicacions per, d’aquesta manera, alliberar d’aquesta responsabilitat els Carabineros, la força que està a l’ull de la tempesta: hi ha 442 querelles presentades per l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) contra els uniformats.

Més enfrontaments

En aquest context es va desplegar la vaga. La plaça de Baquedano de Santiago, batejada «de la Dignidad» des que es va iniciar l’esclat social el 18 d’octubre passat, va reunir una multitud que va intentar acostar-se pacíficament al Palau de la Moneda, la seu de l’Executiu. Les columnes van ser rebudes amb aigua i gasos lacrimògens pels Carabineros que, d’acord amb HRW, utilitzen de manera «indiscriminada»  i «indeguda» les «armes i escopetes antiavalots».

Els manifestants van reclamar al Govern de dretes solucions per enfrontar les desigualtats socials, entre altres coses un salari mínim i pensions de 500.000 pesos (uns 600 euros). Segons una recent enquesta elaborada per la Fundació Institut d’Estudis Laborals (FIEL) i Màrqueting Opinion Research Internacional (MORI Xile), el 94% dels consultats considera que els treballs a Xile són molt mal pagats.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Piñera va prometre una agenda social i impulsar la reforma de la Constitució per apagar el foc de la conflictivitat social. Però al president se li ha obert un altre front de tempesta. La Confederació Nacional de Transport de Càrrega (CNTC) va assegurar que no existeixen garanties per a la circulació de camions al país. El gremi va contribuir el 1973 de manera decisiva a l’enderrocament de Salvador Allende. Avui com ahir, exigeix ordre. «Els Carabineros estan paralitzats i desbordats... És imminent la nostra paralització. No perquè ho vulguem, sinó perquè les carreteres de Xile estan sent preses impunement». Per aquest camí, «no hi haurà aprovisionament de mercaderies, medicaments i altres béns, essencials per a la vida diària dels xilens, no hi haurà exportacions, ni importacions, ni moviment de persones [...] és una cosa que portaria el caos al país en pocs dies».

Nous riscos

En aquest context, el Partit Socialista va considerar que la prolongació de la crisi «corroeix els fonaments de la vida democràtica i facilita sortides de força cap a aventures autoritàries i perillosos populismes». Segons el socialisme, «l’esquerra democràtica ha d’emprendre una decidida batalla ideològica, cultural i política contra aquesta amenaça que pot pavimentar el camí d’una resposta d’altra índole: la instauració per les armes d’un règim dictatorial que ‘pacifiqui’ un Xile arrasat i inerme davant d’una guerra alimentada pels dos extrems de l’espectre polític».