Merkel fa una crida a defensar la democràcia en l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín

La commemoració de la caiguda del mur de Berlín d’aquest any, rodona pels 30 anys des que l’anomenat Teló d’Acer es va obrir pel seu front principal, és la més enrarida dels últims anys, marcada per la conjuntura europea i per un futur geopolític amb núvols negres.

El discurs d’aquest dissabte de la cancellera Angela Merkel, que va viure en primera persona l’obertura de la frontera entre les dues Alemanyes en la seva condició de ciutadana de l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA) resident a l’est de Berlín, va deixar entreveure que Alemanya, Europa i el món s’enfronten, tres dècades després, a una sèrie de desafiaments que generen la sensació d’un final de cicle històric.

«El 9 de novembre, data en què es reflecteixen d’una manera especial tant els moments horribles com feliços de la nostra història, ens recorda que ens hem d’oposar amb decisió a l’odi, el racisme i l’antisemitisme». Aquest va ser un dels missatges clau del discurs que la cancellera va oferir a l’anomenada Capella de la Reconciliació, situada on hi va haver la Franja de la Mort –el tram fronterer que separava les dues repúbliques alemanyes a Berlín–, reconstruïda l’any 2000 després d’haver sigut demolida pel règim de l’Alemanya oriental el 1985.

En un dels llocs més mítics de la ciutat que millor va encarnar la guerra freda, Merkel va recordar les víctimes de la dictadura de tall estalinista de la RDA i també les dels pogroms nazis del 9 de novembre de 1938. La líder democristiana va advertir sobre les amenaces que sotgen l’esperit del que es va aconseguir fa tres dècades amb la mirada posada en el present turbulent: «Hem de defensar amb tota la nostra força la llibertat i la democràcia, la dignitat humana i l’Estat de dret».

L’amenaça de l’AfD

El discurs de Merkel va fer referències indirectes a l’actualitat política alemanya: a les tres últimes eleccions regionals celebrades al país, precisament a tres estats federats de l’est –Brandenburg, Saxònia i Turíngia–, el jove partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) va obtenir uns resultats espectaculars per sobre del 20% dels vots.

Amb un discurs hipernacionalista, xenòfob, en alguns casos limítrof amb el neonazisme i que compara l’actual República Federal d’Alemanya amb la falta de llibertats i l’autoritarisme de la RDA, l’AfD està aconseguint consolidar-se com un poder polític regional als territoris orientals del país. Els fantasmes d’una reunificació exitosa, però també amb uns errors que van deixar moltes bretxes encara existents entre les dues Alemanyes, enfosqueixen les celebracions d’aquest any.

El record de figures clau 

Notícies relacionades

La pregunta que va precipitar la caiguda del mur de Berlín

La caiguda inacabada del Mur de Berlín

El president federal d’Alemanya, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, va fer una crida a fer caure els murs que divideixen les nostres societats del segle XXI, i va agrairfigures clau d’aquells dies com Mikhaïl Gorbatxov, líder de la desapareguda Unió Soviètica, i dels antics presidents de les repúbliques orientals de Polònia, Hongria i l’antiga Txecoslovàquia. «Sense el seu valor i el seu desig de llibertat», va dir Steinmeier, «les revolucions pacífiques de l’Est d’Europa i la unitat alemanya no haurien sigut possibles».

El secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, va ser el màxim representant de la potència que es va imposar finalment a la guerra freda. La seva visita oficial a Alemanya ha estat marcada per unes paraules del president francès, Emmanuel Macron, que demostren les incerteses que sotgen el Vell Continent: en un entrevista amb la revista ‘The Economist’, Macron va advertir que l’OTAN, l’aliança militar que va sobreviure a la guerra fria, està en estat de «mort cerebral» i Europa, «al caire del precipici».