NOU FRONT DE GUERRA

La frontera fantasma entre Turquia i Síria

L'ofensiva d'Erdogan contra les milícies kurdosirianes ha causat un èxode massiu de la població de la zona: prop de 200.000 persones han hagut d'abandonar les seves cases

zentauroepp50431154 sanliurfa  turkey   16 10 2019   a picture taken from turkis191016184753

zentauroepp50431154 sanliurfa turkey 16 10 2019 a picture taken from turkis191016184753 / ERDEM SAHIN

3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

El senyor Ozer, barba fluvial color neu i vestit llarg, es fa una mica d’espai entre l’audiència per poder explicar-ho millor, que, si no, no queda clar. «Mira, van fer això –diu el senyor Ozer, que marca una línia imaginària a l’asfalt–. Tot això d’aquí, aquesta ciutat, era abans Tell Abyad. No hi havia res que la separés. Però, de cop, just al mig, van posar una frontera. Van separar famílies a un costat i a l’altre».

Tell Abyad –al costat sirià–, després del final de l’imperi otomà, va continuar sent Tell Abyad. No obstant, va néixer, al costat turc de la nova frontera, Akçakale, des d’on Turquia, fa una setmana, va llançar una ofensiva militar en contra de les milícies kurdosirianes de les YPG. Ankara les considera terroristes pels seus vincles amb la guerrilla del PKK.

«Tinc parents a l’altre costat i molts, quan va començar la guerra el 2011, es van mudar a aquí. En aquella casa d’allà, per exemple, –diu el senyor Ozer i assenyala a l’altre costat del carrer– viuen parents meus que van venir de Síria. Jo visc una mica més cap allà, just al costat del mur de la frontera. Però jo soc d’aquí; aquesta és la meva bandera [la turca]. Si l’Estat em cridés per lluitar contra els del de l’altre costat, ho faria, tot i que siguin els meus parents». Ho diu sabent-ho, per descomptat: ningú trucarà al senyor Ozer, perquè és massa gran per anar a la guerra.

Morters i bombardejos

Akçakale té totes les característiques d’una ciutat secundària turca de províncies: lletja, amb res per veure ni fer, a mig construir i asfaltar, formada per un carrer principal amb algunes botigues i, la resta, pura barriada de cases amb llogaters que són, la majoria de les vegades, els seus propis arquitectes i paletes.

Al començar l’ofensiva contra Tell Abyad, els bombardejos, aquí, van ser constants. Dues persones van morir pels morters llançats per les YPG contra Akçakale. L’artilleria turca va fer el mateix. La ciutat es va buidar per complet.

Ara, després que Turquia conquerís Tell Abyad dilluns passat, la població d’Akçakale torna. «Ara ja està tot una mica millori sembla que no hi ha perill –diu l’Ishak, propietari d’un petit supermercat a escassos metres de la frontera–. Les bombes van ferir un amic meu, que viu per aquí a prop. Va estar a l’hospital  uns quants dies. Vaig enviar la meva dona i les meves filles cap allà, perquè era més segur. Però jo em vaig quedar. He de defensar la meva pàtria».

Negociacions a Ankara

Un total de 71 civils, des que va començar l’ofensiva, segons l’Observatori Sirià per als Drets Humans (OSDH), han mort a causa d’aquesta guerra. La majoria, al costat sirià (51). No s’acaba aquí: el conflicte entre les YPG i Turquia ha causat el desplaçament de gairebé 200.000 persones.

Aquest dijous, el vicepresident dels EUA, Mike Pence, i el seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, viatgen a Ankara per reunir-se amb Erdogan i negociar una sortida diplomàtica a una operació militar, la de Turquia contra les YPG, que precisament va començar gràcies a Donald Trump i els seus tuits incendiaris.

Però Erdogan es nega a parar: «La nostra proposta per resoldre aquest problema és que tots els terroristes deixin les seves armes i abandonin la zona de seguretat que hem creat. No hi ha alto el foc possible fins que les YPG abandonin la frontera. Ja l’hi vaig dir a Trump: ‘Turquia no negocia amb terroristes’», ha dit aquest dimecres el president turc.

La guerra segueix

Notícies relacionades

Després de la conquesta de Tell Abyad, i en diverses contraofensives de les YPG, els combats s’han desplaçat. Ara es concentren a la regió de Manbij, on els russos prenen possessió de les bases abandonades pelsnord-americans, i a Ras al-Ayn, ciutat també situada just al sud de la frontera entre Turquia i Síria.

Des de la localitat de davant de Ras al-Ayn, Ceylanpinar, els combats, trets, ràfegues, morters i bombardejos se senten, incisius, constants, permanents, cada escassos segons. Ras al-Ayn, coberta per columnes de fum, està en flames. Ceylanpinar, per la seva banda, com ho va ser Akçakale la setmana passada, és una ciutat fantasma. Els seus carrers han canviat de propietari: ara pertanyen als soldats turcs i als seus fusells d’assalt.