La 'geringonça', l'invent portuguès que sí que ha funcionat

L'aliança parlamentària de l'esquerra ha donat estabilitat a Portugal

El pragmatisme de socialistes i anticapitalistes ha facilitat el consens

La 'geringonça', l'invent portuguès que sí que ha funcionat
2
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

Quan el 10 de novembre del 2015, reunits en un hotel després de 34 dies de discretes negociacions, António Costa, del Partit Socialista (PS), Catarina Martins, del Bloc d’Esquerra (BE) , i Jerónimo de Sousa, líder del Partit Comunista (PC), van segellar el pacte que tombaria en una moció de censura el conservador Pedro Passos Coelho, guanyador de les eleccions, ningú donava un ral per la supervivència política d’aquest estrany pacte polític més enllà de sis mesos. Desallotjat del poder, l’exvicepresident Paulo Portas el va batejar com la ‘geringonça’, que vindria a significar un nyap, un trasto que no funciona.

Però i tant que ha funcionat. Un Govern en minoria avalat des del Parlament per dues forces anticapitalistes i antieuropeistes ha pilotat una recuperació econòmica admirada a tot Europa en mig d’una gran estabilitat institucionalrecuperació econòmica admirada a tot Europaestabilitat institucional. Quatre anys sense sobresalts que han generat confiança, tant dins com fora del país. Exactament els mateixos quatre anys en què Espanya celebrarà les seves quartes eleccions per la incapacitat de les forces d’esquerra d’arribar a algun tipus de pacte, ni la ‘geringonça’ que va fer somiar Pedro Sánchez i va rebutjar Podem, ni res.

A Portugal va ser possible perquè hi va haver gran pragmatisme en les dues parts.  Per a Costa arribar al poder era qüestió de supervivència política en un PS agitat pels escàndols de corrupció que afectaven l’exprimer ministre José Sócrates i el desastrós llegat d’aquest: un país en mans de la ‘troica’ que va imposar un dur ajustament a canvi del rescat. Per a les forces d’extrema esquerra, era l’oportunitat d’acabar amb els programes d’austeritat.

Un objectiu més important

La ‘geringonça’ va néixer amb desconfiança, dels portuguesos i entre els mateixos socis, que havien de deixar de banda les seves divergències –sobre l’euro, les nacionalitzacions o la devolució del deute–per crear una alternativa del Govern d’esquerres. Venien temps de cessions, de recerca de consensos. Ningú com l’hàbil negociador que tothom reconeix en Costa per aconseguir-ho.

Notícies relacionades

Com remarca per a aquest diari el politòleg António Costa Pinto, la bona marxa «de les finances públiques ha permès al Govern complir els acords amb el Bloc i amb els comunistes, coml’augment del salari mínim, la recuperació parcial del salari dels funcionaris.» Alhora, remarca que «a diferència de Podem, el Bloc ha sigut possibilista i ha votat a favor de l’ortodòxia fiscal» que exigeix Brussel·les –a través de l’aprovació de quatre pressupostos molt restrictius en la despesa– a canvi de conquestes socials i sense comprometre’s en una acció de Govern que el seu electorat no compartiria».

Han passat quatre anys i la ‘geringonça’ que només havia de durar uns mesos ha sobreviscut amb nota. «Hem fet caure el mur d’incomunicació de l’esquerra», afirma Costa. El dirigent no vol anar més enllà en aquesta associació i en vista de la previsió que el Bloc exigeixi entrar en Govern a partir d’ara, contesta: «¿Per què espatllar una bonica amistat amb un mal matrimoni?».

Temes:

Portugal