Enviats de Trump van pressionar Ucraïna d'anul·lar una visita d'Estat si no investigava Biden

Els diplomàtics nord-americans a Ucraïna no només van pressionar el Govern de Volodímir Zelenski  perquè investigués un dels principals rivals polítics de Donald Trump, sinó que van condicionar la visita del president ucraïnès a Washington a l’activació de les indagacions. Així es desprèn dels missatges de text entregats aquest dijous al Congrés per Kurt Volker, l’enviat especial al país eslau del Departament d’Estat, que va dimitir la setmana passada després d’haver aparegut esmentat diverses vegades en la denúncia anònima que va establir les bases per a la investigació d’impeachment impeachmentcontra el president dels Estats Units. Els missatges entre els seus diplomàtics i els assessors de Zelinski qüestionen seriosament les afirmacions de Trump, que a tota hora ha mantingut que no va utilitzar cap instrument per coaccionar Ucraïna.

«No hi va haver quid pro quo», ha repetit aquest divendres el president per defensar les seves gestions a Ucraïna. «Això no té res a veure amb la política o amb una campanya contra els Biden. Això té a veure amb la corrupció», ha afegit. Trump afirma que el candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va pressionar el 2016 les autoritats ucraïneses perquè acomiadessin el llavors fiscal general, Viktor Shokin, a fi de frenar la suposada investigació que hauria obert contra Burisma Holdings, l’empresa gasística que va contractar un any el seu fill Hunter per formar part de la seva junta directiva.

Aquestes pressions estan àmpliament documentades, però els motius no encaixen amb la narrativa del president. Aleshores, Shokin no estava investigant Burisma i va ser precisament la seva debilitat en el combat contra la corrupció la que va portar el llavors vicepresident Biden a demanar el seu cap, una opinió que compartien la Unió Europea i l’FMI. 

El fons de l’assumpte

«Entès des de la Casa Blanca», va escriure Volker el 25 de juliol a un assessor de Zelenski, hores abans que Trump truqués al seu homòleg ucraïnès. «Assumint que el president Z convenç Trump que investigarà i arriba al fons de l’assumpte del que va passar el 2016, fixarem la data per a la visita a Washington». Però dues setmanes després ni la data s’havia fixat ni la investigació s’havia formalitzat, malgrat la predisposició ucraïnesa a complir els desitjos de la Casa Blanca. I aparentment Trump va començar a impacientar-se. «El president vol realment que compleixin la seva part», va escriure l’ambaixador davant la UE, Gordon Sondland.

Notícies relacionades

Les claus del nou escàndol de Trump als EUA: Ucraïna i Biden

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Enmig de l’estira-i-arronsa, Trump va bloquejar temporalment els ajuts militars a Ucraïna, gairebé 400 milions de dòlars. «¿Estem dient ara que l’assistència per a la seguretat i les reunions a la Casa Blanca estan condicionades a les investigacions?», va escriure ja al setembre el número dos de l’ambaixada nord-americana a Kíev, Bill Taylor. «Crec que és una bogeria congelar l’assistència si no hi ha ajuda per a una campanya política», va postil·lar Taylor. 

Mentre les investigacions continuen a Washington, el nou fiscal general ucraïnès, Ruslan Raboixiapka, ha anunciat que el seu equip està revisant una quinzena de casos vinculats a Burisma, informa Marc Marginedas des de Moscou. Raboixiapka ha afegit que no hi ha constància fins al moment que Hunter Biden hagi comès cap delicte. El fiscal ucraïnès ha exposat que «s’adoptaran les decisions oportunes» en cas que «alguna de les investigacions» s’hagi tancat «violant procediments legals».