TERRATRÈMOL POLÍTIC

Les claus del nou escàndol de Trump als EUA: Ucraïna i Biden

El cas deslliga un terratrèmol polític a Washington i porta el Congrés a obrir el procés d''impeachment' contra el president

23/09/2019 HANDOUT - 23 September 2019, US, New York: US President Donald Trump speaks during his meeting with South Korean President Moon Jae-in during their meeting at the InterContinental Barclay hotel, on the sidelines of the United Nations General Assembl. Photo: Shealah Craighead/White House /dpa - ATTENTION: editorial use only and only if the credit mentioned above is referenced in full

23/09/2019 HANDOUT - 23 September 2019, US, New York: US President Donald Trump speaks during his meeting with South Korean President Moon Jae-in during their meeting at the InterContinental Barclay hotel, on the sidelines of the United Nations General Assembl. Photo: Shealah Craighead/White House /dpa - ATTENTION: editorial use only and only if the credit mentioned above is referenced in full / Shealah Craighead/White House /d (Europa Press)

Es llegeix en minuts

El Periódico

La trucada de Donald Trump al president d’Ucraïna, Volodymyr Zelenski, el juliol passat, en la qual el president dels EUA va parlar, com ell mateix ha admès, de l’exvicepresident i candidat demòcrata Joe Biden, ha deslligat un autèntic terratrèmol polític a Washington, fins al punt que la majoria demòcrata de la Cambra de Representants ha anunciat l’obertura d’un procésd’’‘impeachment’ contra l’actual resident de la Casa Blanca. Els demòcrates acusen Trump de buscar la ingerència d’un país estranger per influir en les eleccions dels EUA i danyar Biden, un dels seus rivals més directes.

¿Com va començar tot?

El cas va esclatar l’agost passat quan un funcionari d’intel·ligència nord-americana va presentar una queixa interna al considerar preocupant el contingut d’aquesta conversa entre Trump i Zelenski. Tot i que ni el contingut de la trucada, ni tampoc el de la queixa, han vist la llum pública, els mitjans nord-americans han anat publicant filtracions amb comptagotes. La Casa Blanca es nega, ara per ara, a fer públic el contingut d’aquesta conversa.

¿Què va passar en la trucada Trump-Zelenski?

Divendres passat, ‘The Wall Street Journal’ va publicar en exclusiva que, en el decurs d’aquesta conversa, Trump va arribar a demanar a Zelenski fins a vuit ocasions que treballés amb el seu advocat personal, l’exalcalde de Nova York Rudy Giuliani, per investigar Hunter Biden, fill de l’exvicepresident, a qui acusa de corrupció a Ucraïna.

L’última notícia del cas, publicada aquest dilluns per ‘The Washington Post’,ha causat commoció al país. Segons el rotatiu,  Trump va ordenar al seu cap de Gabinet, Mick Mulvaney, bloquejar pagaments de gairebé 400 milions de dòlars a Ucraïna abans de parlar amb Zelenski.

Citant funcionaris coneixedors de la qüestió sota condició d’anonimat, ‘The Washington Post’ explica que l’Oficina de Gestió de Pressupost (OMB, en anglès), que també dirigeix Mulvaney, va traslladar l’ordre de Trump als departaments afectats. Els fons, una partida de 250 milions de dòlars del Pentàgon per a armament i una altra de 141 milions de dòlars per a seguretat marítima, totes dues aprovades pel Congrés, van ser finalment transferits a Ucraïna l’11 de setembre, gairebé dos mesos després de la conversa entre Trump i Zelenski. Segons el diari, el Congrés va ser notificat al febrer i una altra vegada al maig que els fons anaven a ser transferits, però en les dues ocasions els pagaments no es van efectuar.

¿Què diu Trump?

Aquest dilluns, en declaracions durant la seva visita a l’Assemblea General de l’ONU, Trump ha negat haver vinculat el pagament de milions de dòlars en ajuda militar a Ucraïna l’inici d’una investigació per part d’aquest país sobre el fill de Biden. «No, no ho vaig fer. No ho vaig fer en absolut. No vaig dir ‘has de fer això o no et donaré ajuda’. Jo no faria això. No faria això», ha insistit el president. 

Trump sí que va reconèixer aquest diumenge haver parlat amb Zelenski sobre els Biden, als quals ha qualificat de «corruptes», tot i que va negar haver fet promeses o haver posat condicions econòmiques. 

¿Quin paper hi juga Ucraïna?

Fa mesos que Giuliani pressiona perquè Ucraïna investigui la participació deHunter Biden en l’empresa de gas Burisma, propietat de l’oligarca ucraïnès Mikola Zlotxevski i en què el fill de Biden és membre de la junta directiva.  Es dona la circumstància que el 2016, quan encara era vicepresident dels Estats Units, Biden va amenaçar amb tallar 1.000 milions de dòlars en garanties de préstecs a Ucraïna si Kíev no acomiadava el fiscal general ucraïnès, Víktor Xokin, que havia sigut acusat d’ignorar la corrupció al seu propi país, i que va ser finalment expulsat. Xokin havia obert diverses investigacions contra l’oligarca Mikola Zlotxevski, propietari de la companyia de gas Burisma en el moment en què el fiscal general ucraïnès va ser acomiadat. Biden no va ser l’únic dirigent estranger que va demanar la destitució de Xokin.

Biden va reaccionar fa temps a aquest aparent conflicte d’interès, a l’assegurar que es va assabentar per la premsa que el seu fill era a la junta directiva de Burisma, i algunes investigacions periodístiques assenyalen que no és clar que Xokin continués indagant en el cas de Zlotxevski quan va ser acomiadat.

¿Què pot passar a partir d’ara?

Després de l’anunci de l’obertura del procés d’‘impeachment’,la Cambra de Representants haurà d’estudiar i avaluar l’acusació contra Trump i votar. El procés segueix endavant si ho aproven com a mínim el 51% dels membres. El judici passa després al Senat, on per declarar culpable el president han de votar almenys dos terços dels senadors.

Notícies relacionades

Als EUA és il·legal que una campanya política accepti ajuts de països estrangers. Segons el parer dels demòcrates, una investigació d’un país estranger sobre un candidat nord-americà, com la que Trump sembla haver impulsat, seria un d’aquests ajuts. I és il·legal que un president pressioni un líder estranger per perjudicar un rival polític, com apunten els mitjans que va succeir en la conversa entre Trump i Zelenski.

La polèmica s’assembla bastant al ‘Russiagate’, l’escàndol que ja va acompanyar el president durant els dos primers anys del seu mandat. Aquell cas es va centrar en els contactes que va mantenir la seva campanya amb personalitats russes pròximes alKremlin, acusades per les autoritats nord-americanes d’interferir en les eleccions que van portar el magnat al poder. També llavors l’oposició va reclamar un ‘impeachment’ que mai es va arribar a produir.