Castella i Lleó frena l’eufòria de Vox i ressuscita el bipartidisme

Tot i que hi ha qui reivindica que en temps del regne de Castella van partir d’aquesta terra descobridors a la recerca d’aventures. I això va ser el que va passar fa quatre anys en les eleccions passades, quan Castella i Lleó va ser el primer lloc en el qual hi va haver un govern de coalició entre PP i Vox. Els de Santiago Abascal voregen ara el 19% dels vots, només aconsegueixen un representant més a les Corts (14). El joc de les expectatives els ha penalitzat gairebé tant com la llei electoral al no aconseguir l’objectiu de superar el 20% i continuar així amb la tendència alcista d’aquest cicle electoral. Però han aconseguit un "resultat històric" perquè han "trencat el sostre més alt de Vox fins ara a Espanya", com va reivindicar Carlos Pollán, el candidat de Vox.

Però el vencedor de les eleccions, igual que en els altres comicis –Extremadura i Aragó– d’aquest cicle electoral és el Partit Popular. La candidatura encapçalada per Alfonso Fernández Mañueco va obtenir la victòria a l’aconseguir ser el més votat (35%) i pujar en el nombre d’escons (33), respecte als 31 que tenia fins ara, quan va aconseguir el resultat més baix del PP en aquesta regió, la més extensa d’Espanya i el feu autonòmic més antic per als populars. A Génova celebraven la "millor nit electoral per al PP des de les municipals i autonòmiques del 2023" perquè "han aconseguit pujar quatre punts el dia que Vox aconsegueix el seu millor resultat autonòmic".

Però per continuar governant, com ho estan fent ininterrompudament des de 1987, Mañueco ha d’arribar a algun acord amb Vox, després de la seva negativa a qualsevol pacte amb el PSOE –per fer de Castella i Lleó una "terra lliure de sanchisme"–, que ha quedat en segon lloc amb gairebé el 31% i 30 escons. És més, Mañueco iniciarà avui un "diàleg amb tots" però deixant clar que no hi haurà govern "amb el sanchisme".

Per a aquest pacte entre PP i Vox, primer s’ha de superar el dur encreuament de retrets que han protagonitzat en els últims dies de campanya Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. El president del PP va arribar a acusar el líder de Vox de ser un fals patriota que es dona "cops al pit" per Espanya. Però l’esperança d’acord es va obrir quan el mateix president de Vox va assegurar que és "urgent" anar a "l’important", al que toca, ja que "tres regions espanyoles esperen urgentment un canvi de rumb".

Repetició electoral

Una entesa que el candidat del PSOE, Carlos Martínez, creu que no es produirà perquè "Mañueco no s’ha assabentat de res" i ara cal veure si "Vox està disposat a ser la falca" del PP, insinuant que hi haurà una "segona volta", és a dir, una noves eleccions autonòmiques. Un escenari de nous comicis que sembla allunyar-se a Extremadura i Aragó, els altres dos enclavaments autonòmics en els quals el PP depèn de Vox per seguir al capdavant del govern.

El candidat socialista va llançar aquesta idea dins de la seva reflexió sobre la nit electoral que ha portat l’alegria a les files socialistes. Martínez, un perfil allunyat de Pedro Sánchez malgrat que Ferraz va ser el que el va impulsar a la secretaria general del PSOE a Castella i Lleó, ha insuflat un "necessari ànim" en el PSOE després de les dues debacles consecutives.

Per això els resultats d’aquestes eleccions es van mesurar a la seu socialista més en clau interna, orgànica, que en clau institucional, conscients que no podrien arribar al govern per la falta de suport d’altres partits a l’esquerra amb els quals poder pactar, perquè la divisió de Podem i Sumar va tornar a provocar un solar i cap va aconseguir representació.

Notícies relacionades

Mañueco guanya però torna a dependre d’un Vox que toca sostre, i el PSOE puja

Els partits regionalistes resisteixen i Sumar i Podem desapareixen

Els socialistes van aconseguir, així ho reconeixien, trencar un cicle perdedor i motivar les seves files, especialment davant la nova cita amb les urnes, Andalusia, que és la comunitat més poblada d’Espanya, on el PP de Juanma Moreno governa amb majoria absoluta i la candidata socialista és la vicepresidenta primera del Govern i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero.

Mentre a Ferraz celebraven els "bons resultats" que confirmen que el PSOE "va pel camí correcte", com va dir la secretària d’Organització, Rebeca Torró, en les formacions d’esquerra alternatives al PSOE continuaven sense fer la reflexió a què cada nit electoral s’encomanen. Aquesta vegada ni Podem ni Sumar-IU (amb ministres en l’Executiu que sí que van acudir a fer campanya) van aconseguir representació a les Corts. Van aguantar el tipus els tres partits regionalistes –Unió del Poble Lleonès, Sòria ¡Ja! i Per Àvila– en una cita amb les urnes que va enterrar definitivament Ciutadans i va continuar deixant fora d’un parlament autonòmic S’ha Acabat la Festa, d’Alvise Pérez.